MONTSIÀ // Onze anys més tard de l’assassinat de Mari Carmen Castell Vidal, una jove de 18 anys d’Ulldecona, ni la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional troben proves per a incriminar el principal sospitós, un veí del municipi: Ramon Pascual Barranco de Amos. El 1993, Josefina Vidal, mare de la víctima, va posar-se en contacte amb el forense que va participar en les autòpsies de les tres jóvens mortes d’Alcàsser, Luis Frontela, per tal d’intentar que la mort de la seua filla no quedés impune. El catedràtic de Medicina Legal i Forense, i un grup de cinc investigadors, exhumen el cadàver de Mari Carmen: només troben un pèl púbic d’home a la roba interior.
El dia abans, però, la família Castell Vidal va filtrar-ho a la premsa, ja que, s’havien punxat tots els telèfons de la família Barranco. Rafa Rodríguez, caporal de la Guàrdia Civil, explica al programa Crims de TV3 que “amb estes escoltes intentàvem que la família reconegués la seua participació en els fets”. Sorprenentment, la família va mostrar-se molt cautelosa a l’hora de parlar per telèfon. Davant la falta, novament, de proves, i dels pocs resultats de l’exhumació, el jutge torna a arxivar el cas.
Setze anys després del crim, la família Castell Vidal juga la que, creuen, és la seua última carta: es presenten a un programa de TV3, presentat per Àngel Casas, a fer una declaració pública de Barranco, que saben que és l’assassí. Jeroni Castell, germà de la víctima, va dir “no podrem tancar el cas fins que l’assassí estiga a la presó”. Després d’això, la Guàrdia Civil de Tarragona rep una trucada, rebotada de la caserna d’Ulldecona, en què un home d’uns 50 anys, assegura que Ramon Barranco -un tal ‘Cuqui’ i el fill d’un perruquer d’Ulldecona- havien assassinat la Mari Carmen, i que la família de Barranco l’havien ajudat a destruir les proves i a muntar una coartada.
La determinació de dos agents de la Guàrdia Civil de Tortosa, Antonio Moreno i Rafa Rodríguez -el caporal-, els va portar a descobrir i demostrar qui va matar la Mari Carmen. Ambdós van demanar a Jeroni que col·laborés amb ells sense explicar res a ningú, ni a la família. Antonio i Rafa van identificar qui havia fet la trucada, que els va admetre que el pare de Barranco li ho havia explicat, així com va dir-los que era la segona vegada que trucava i ho declarava.
El jutge reobre el cas, i Rafa i Antonio intervenen de nou els telèfons dels Barranco -que no funcionen perquè saben que els estan escoltant-, van posar micròfons a diverses cel·les i van detenir Ramon Barranco i l’amic que l’anònim mencionava. De l’interrogatori no en treuen res, i aquella nit, a les cel·les, els amics no es parlen. Al dia següent, detenen les germanes: Adelín i Nieves. “S’acabava l’interrogatori de Nieves i no teníem res. Li vaig dir ‘com podia dormir tranquil·la i viure amb aquell secret’ i va respondre’m ‘si em dones un cigarret ho conto tot’”, detallava Rodríguez.
Nieves va confessar que aquella nit de carnaval de 1982, ‘Ramonet’ havia tornat ensagnat; Adelín ho corrobora i admet que tant ella, la Nieves, com la mare van destruir la roba i les sabates. Prenen declaració a la mare de Barranco, que també ho confessa i afegix que el sergent de la Guàrdia Civil d’Ulldecona -que havia intercedit en les escoltes telefòniques el 1993, entre d’altres- els havia alertat del contingut de l’anònim, ja que Adelín netejava casa seua. Els Castell Vidal van portar-lo a juí per revelació de secrets, però va quedar absolt, perquè els testimonis van desdir-se’n.
La investigació continua. El pèl púbic trobat a l’exhumació de Mari Carmen i els de Barranco coincidixen en un 80%. Davant això, el jutge ordena alliberar ‘el Cuqui’ i envia Ramon a presó, que va dirigir-se a l’única dona que hi havia a la sala -la fiscal- i li va dir “ets mare? Algun dia sortiré”. Mesos més tard Barranco declara voluntàriament i es contradiu amb la declaració que va fer el 1982. El 24 de gener del 2000 comença el judici a Barranco, que conclou amb una sentència de 30 anys de presó.
La sorpresa torna a copsar la família Castell Vidal quan s’assabenten que el 12 de maig del 2018, i després de tan sols 13 anys de presó efectiva, Barranco és alliberat definitivament i viu a Vinaròs, a 15 km d’Ulldecona. “La vida és capriciosa. Un dia que vaig sortir amb la motocicleta amb amics, vam aturar-nos a esmorzar en un bar, i en anar a pagar, vaig trobar-me’l a la barra”, deia Castell, que afegia: “vaig perdre el control, però vaig tornar a entrar al bar per a explicar a tothom qui era Barranco: un depredador de dones, un personatge repugnant i despietat, que havia sigut capaç de matar ma germana, una xiqueta de 18 anys, a cops de pedra”. “Esta és l’última bufetada que ens ha fet la vida, però estic content d’haver-ho viscut per saber on està, què fa i explicar a tothom que a la comarca tenim un gran perill, perquè és un personatge que no està penedit de res, que va matar i que és capaç de fer-ho una altra vegada”, concloïa Jeroni Castell.
