Quan l’escriptor tortosí Gerard Vergés va escriure el poema ‘Parlo d’un riu mític i remorós’ era ben conscient que l’Ebre arrossega aigua i fangs, però també, els tràfecs de la història, dels mites, i la suor de la gent que ha viscut a les seues ribes. Amb una premissa similar com a punt de partida, l’escriptor Joan de Déu Prats ha abordat la riquesa d’una part del patrimoni immaterial de les nostres terres al llibre Història mítica de les Terres de l’Ebre, que acaba de publicar l’editorial Comanegra.
“Este és un llibre de llegendes, però sobretot, d’història i d’identitat. Al cap i a la fi, la imaginació concreta l’existència. Per a escriure’l m’he transformat en l’Ebre, en marfantos, gambosins i fardatxos. També m’he submergit en mites d’arbres mil·lenaris, llops humans, cucales, bubotes i antigues verges. I tot això, embastat amb la història”, explicava Joan de Déu Prats, durant la presentació del seu nou volum a la llibreria Guaix d’Amposta.
El seu treball posa en evidència que la major part de relats mítics tenen un origen més o menys real en el cúmul de substrats de la història: “Com molts dels elements de la natura, en època clàssica els rius agafaven forma de Déu i fins i tot tenien capacitat fecundadora. I la Mare de Déu de Tortosa, la Verge de la Cinta, n’és una clara representació. Els antics llatins utilitzaven l’expressió in cinta per a referir-se a les dones embarassades, que portaven una cinta lligada a les túniques per a preservar la gestació. La història de la Cinta, per tant, es pot entendre com una gradació cristiana d’antics mites sobre la fecunditat, sobre el lligam entre el Cel i la Terra”.
El llibre partix d’una anàlisi del territori com a enclavament de grans civilitzacions. “Els mars i els rius van ser les grans autopistes de l’antiguitat. A través de la Mediterrània ens va arribar la gran cultura d’Orient; la Via Hercúlia i la Via Augusta van ser grans eixos de comunicació, i el curs de l’Ebre va permetre als romans conquerir la península Ibèrica”, recordava Prats.
Però Història mítica de les Terres de l’Ebre va més enllà, perquè repassa el llegat de la ciutat Hibera Ilercavònia d’època romana, fins a les visites de Picasso a Horta de Sant Joan, passant per l’expulsió dels moriscos del segle XVII o les gestes del general carlí Ramon Cabrera, uns capítols en els quals es fusiona l’imaginari popular amb la història.
“És un relat en el qual interactuen els mites amb els fets reals. I un cop fet això, el Joan contextualitza la realitat concreta de l’Ebre amb la història universal, una visió a dos nivells, que esdevé apassionant”, va apuntar Joan Sala, editor de Comanegra.
“Jo soc de Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa, però tinc casa a tocar del barranc de sant Antoni, a la falda del Port. Vaig arribar aquí fa disset anys, i en aquell moment tant de bo haguera tingut este llibre a les mans; perquè més enllà del que m’han ensenyat els amics d’aquí, m’hauria ajudat a descobrir els racons d’este territori des d’una perspectiva original i diferent”, va afegir.
El llibre forma part de la col·lecció Catalunya fantàstica. Joan de Déu Prats també ha escrit obres com El Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya o Història mítica del Cap de Creus, sempre amb les il·lustracions de Maria Padilla.
