Ja fa unes setmanes que ens hem adaptat al nou horari d’estiu. Per a mi és una data molt esperada durant l’any, ja que obre la porta a unes tardes més llargues i anuncia també el bon temps. Soc de les que es quedaria per sempre amb aquest horari d’estiu, perquè sento que els dies es tornen més productius o, millor dit, tinc la sensació de tenir més temps lliure. I per als que pensen com jo, podríem estar de sort, perquè aquest canvi horari podria tenir els dies comptats.
Les raons per les quals es van establir al nostre país responen a qüestions polítiques, econòmiques i d’estalvi energètic del 1918, una realitat lluny de la que vivim actualment. Per això, la Unió Europea ja va posar sobre la taula el 2018 la possibilitat d’acabar amb aquest canvi estacional, perquè els diferents països estableixin o bé l’horari d’hivern o bé el d’estiu. Però sembla que la pandèmia ha diluït aquest procés i, per ara, no s’ha establert una data límit. Tot i això, alguns països han tirat pel dret i ja han anunciat la fi del canvi horari en els pròxims anys. Espanya, de moment, segons es publica al BOE, ho continuarà fent almenys fins al 2026.
El debat, per tant, està servit. Com en d’altres temes, hi ha visions a favor i d’altres, en contra, al·legant que aquests canvis (o no canvis) poden fer aflorar problemes psicològics, de la son, energètics… El cert és que aquest debat s’ha tornat ara més complex que fa 100 anys. Ja no vivim de la mateixa manera i tampoc compartim una mateixa rutina. La pregunta que jo em faig ara és: amb quin horari ens quedarem? El d’estiu o el d’hivern?
