HomeOpinióJoc de trons

Joc de trons

L’aturada de l’ampliació de la principal infraestructura cultural de Tortosa posa de manifest, un cop més, aquesta inexplicable dinàmica que, sistemàticament, endarrereix el progrés de les ciutats. En política municipal la necessitat d’acords polítics es tan evident que qualsevol de les seves dues alternatives només implica, a llarg i mig termini, uns costos desmesurats que hipotequen, o en el millor dels casos, alenteixen el desenvolupament del municipi. Per una banda, la majoria absoluta tendeix a derivar en models socialment excloents que acaben distorsionant futures transformacions. I per altra, el municipalisme en minoria i unilateral genera un col·lapse innecessari que amplifica la frustració de la societat civil. Tant en un cas com en l’altre, la bona governança ha d’insistir en la conciliació de la major part d’interessos que estan representats al ple municipal.

No ens podem permetre perdre les poques apostes per la cultura que aquesta ciutat fa. Com tampoc ens les poden anul·lar contrarestant-les, bàsicament, amb la constatació d’uns problemes endèmics a tots els municipis.

Els arguments esgrimits per justificar el vot contrari a la proposició realitzada per l’actual equip de govern són, al nostre parer, poc sòlids i sobrats de demagògia. No ens podem permetre perdre les poques apostes per la cultura que aquesta ciutat fa. Com tampoc ens les poden anul·lar contrarestant-les, bàsicament, amb la constatació d’uns problemes endèmics a tots els municipis. En efecte, els carrers es deterioren, embrutem els espais públics i la capacitat estalviadora de les arques municipals és improbable. Tanmateix, per molta voluntat que hi posem, els carrers mai estaran tots en bones condicions, els espais públics mai estaran nets si no deixem d’embrutar-los i, finalment, les tesis neoliberals imperants mai permetran normalitzar l’endeutament del sector públic. 

Amb aquesta tessitura, si un govern decideix invertir en cultura s’ha de considerar, sense cap mena de dubte, com un acte de valentia i una aposta de futur que la ciutat en general ha d’agrair. Si un sector es mereix la inversió generosa de recursos aquest és la cultura. Perquè un municipi que vulgui ser abanderat de la modernitat no es pot permetre relegar la cultura a una posició residual. Invertir en cultura és invertir en carrers, espais públics i en un sistema de valors que prioritzi el benestar dels individus. Però la cultura demana també de consens. Un consens destinat a evitar-ne l’ús partidista. En resum, cal que els nostres representants siguin capaços de contemplar la cultura com una eina social de primer ordre que amplia les oportunitats futures de progrés i que bé es mereix, sigui com sigui, aconseguir els recursos financers
necessaris.

En aquest sentit, cal que l’esforç per arribar a acords sigui generalitzat i generós, que pugui atorgar autoritat i influència a la societat civil, i finalment, que fugi dels personalismes. La governança, com a manera de governar que es fonamenta en les interrelacions entre els actors socials, es presenta avui com el millor sistema per minorar el desemparament que la ciutadania percep davant actuacions que només responen a interessos aliens als de la vida quotidiana. En el seu darrer llibre, Noam Chomsky, un dels més brillants intel·lectuals del moment, considera que la política ja no beneficia el conjunt de la societat, sinó que només respon als interessos particulars dels poders econòmics i de les organitzacions polítiques. Conseqüentment, acaba demostrant una relació de causa i efecte entre aquest desemparament i l’ascens d’ofertes radicals que prediquen la recuperació de l’ordre local, suposadament, substituït pel desordre global. Esforcem-nos tots per arribar a acords si el que volem és evitar, així, la banalització de la política. 

Salvador Peiro Morell
sociòleg i mestre
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

46 + = 52

Últimes notícies