El doctor Josep Giné Gala (Bítem, Tortosa, 1956) ha sigut reconegut com a Col·legiat de l’Any de les Terres de l’Ebre 2024 pel Col·legi de Metges de Tarragona, en reconeixement de la seua destacada trajectòria professional com a especialista en l’aparell digestiu. Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona (1980) i doctor en medicina i cirurgia per la mateixa universitat (1993), se va incorporar l’any 1986 a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, on va exercir com a adjunt, cap de secció i cap de servei de l’aparell digestiu fins a la seua jubilació l’octubre de 2021. Actualment, seguix prestant assistència mèdica privada en la seua especialitat a la Clínica Terres de l’Ebre de Tortosa.
Com va sorgir la seua vocació per la medicina?
Als set anys ja tenia clar que volia ser metge. Esta idea va sorgir perquè al meu voltant vaig viure situacions de malalties digestives, tant amb la meua mare com amb un veí. Des d’aquell moment, sempre que el metge venia a casa i em preguntava què volia ser de gran, li responia que metge, i mai vaig canviar d’opinió.
Després de formar-se a Barcelona, per què va decidir tornar a Tortosa?
Quan l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta es va inaugurar l’any 1976, vaig començar a passar-hi els estius com a estudiant de medicina interna, fent pràctiques. El personal mèdic coneixia la meua trajectòria i, quan vaig acabar l’especialitat en aparell digestiu a l’Hospital de Bellvitge el 1986, me van proposar incorporar-me a l’hospital per a crear i organitzar el servei d’aparell digestiu, ja que no hi havia cap digestòleg. Tot i que també tenia una oferta per a treballar a Mallorca, vaig decidir tornar a les Terres de l’Ebre, ja que soc d’aquí i volia contribuir al desenvolupament de la meua terra.
Quins han sigut els reptes més grans en la seua trajectòria professional com a cap del servei de digestiu?
El repte més important ha sigut posar en marxa una unitat d’endoscòpia moderna i anar incorporant totes les tècniques que han anat apareixent al llarg dels darrers 35 anys. L’endoscòpia ha experimentat una evolució enorme, i sempre he procurat portar al nostre servei les tècniques més innovadores que es practicaven als hospitals punters del món. Això ha requerit estar en contacte constant amb grans hospitals, assistir a congressos nacionals i internacionals, i aplicar estos coneixements a les Terres de l’Ebre. He tingut la sort de comptar, com a col·laboradors, amb l’ajuda de persones amb molta vàlua personal i professional al llarg de tots estos anys.
Incorporar estes noves tècniques endoscòpiques a l’Hospital de Tortosa ha sigut fàcil?
No, gens fàcil. Aconseguir recursos o implementar avenços a les Terres de l’Ebre sempre ha sigut el doble de difícil que en altres llocs, com Tarragona, per exemple. Malgrat això, l’any 2000 ja fèiem CPRE (colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica), una tècnica per a examinar els conductes biliars, mentre que a Tarragona no es va començar fins deu anys després. Quan se va introduir el tractament de l’hemorràgia digestiva per endoscòpia, jo el vaig començar a aplicar a Tortosa el 1987, mentre que a l’Hospital de Bellvitge no ho van fer fins al 1989. També vaig introduir la nutrició enteral, que era desconeguda a l’Hospital de Tortosa en aquell moment. El repte més gran, però, va ser posar en marxa el programa de cribratge de càncer colorectal a les Terres de l’Ebre, un objectiu pel qual vaig lluitar durant més de 12 anys fins a aconseguir-ho l’any 2012.
Què el va impulsar a posar en marxa el programa de cribratge de càncer colorectal?
Vam realitzar un estudi sobre la incidència del càncer colorectal a les Terres de l’Ebre entre els anys 1990 i 2000. Els resultats van mostrar que la incidència era significativament més alta que a la resta d’Espanya. Això ens va fer concloure que la implementació d’un programa de cribratge podria prolongar la vida de moltes persones i reduir la mortalitat associada a esta malaltia.
Quins beneficis ha aportat a la població?
El programa ha tingut un impacte molt positiu en la salut de la població. Hem detectat molts càncers en fases inicials, quan encara són curables, cosa que ens ha permès salvar moltes vides. A més, gràcies a l’endoscòpia, hem pogut extreure tumors de manera precoç, evitant la necessitat de cirurgies més invasives.
Com ha reaccionat la població davant esta iniciativa? Han respost bé a les crides per a fer-se el cribratge?
La resposta de la població ha sigut molt bona. Quan el programa es va posar en marxa a les Terres de l’Ebre el 2012, els resultats van superar els obtinguts a Barcelona. Hi va haver una major participació ciutadana, així com una incidència més elevada de càncer i de pòlips detectats, tal com esperàvem pels estudis previs que havíem realitzat.
Quines són les patologies digestives més prevalents actualment a les Terres de l’Ebre?
Les patologies més comunes són els trastorns digestius funcionals però més importants són les hepatopaties, els pòlips de còlon, les malalties inflamatòries intestinals, la pancreatitis i els tumors del tracte digestiu.
Quins han sigut els avenços més significatius en la medicina digestiva durant la seua carrera?
Han sigut molts. El primer trasplantament de fetge que es va fer a Espanya el van fer a l’Hospital de Bellvitge i jo era el metge de guàrdia. Aquell moment va marcar un abans i un després en la patologia digestiva. També destacaria la revolució que ha suposat la nutrició enteral i l’evolució espectacular de les tècniques d’endoscòpia, que han avançat a una velocitat impressionant.
Si hagués de destacar un moment que l’haja marcat especialment, quin seria?
No puc assenyalar un únic moment, sinó molts, que han sigut constants al llarg de la meua carrera. En particular, destacaria la incorporació de tècniques endoscòpiques avançades per al tractament de pacients a les Terres de l’Ebre i la implantació del programa de cribratge de càncer colorectal, dos fites molt significatives.
Al llarg de més de 35 anys, com ha canviat l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta des que hi va començar a treballar?
L’hospital ha evolucionat enormement. Ha crescut el nombre de pacients atesos, les urgències han augmentat significativament i s’ha incorporat molt personal sanitari, encara que sempre en falta més. També s’han implementat especialitats mèdiques i quirúrgiques que abans no existien. Tot i estos avenços, encara tenim dificultats per a trobar metges especialistes, una necessitat que persistix.
Avui, com se pot assegurar que les comarques disposen dels mateixos recursos sanitaris que les grans ciutats?
He lluitat durant molts anys per una major equitat territorial en l’assistència sanitària, especialment en la meua especialitat. De fet, vam fer un estudi des de la Societat Catalana de Digestologia que va evidenciar que l’accessibilitat a les noves tècniques no és la mateixa a les Terres de l’Ebre que a Barcelona. Esta desigualtat encara existix i és un desafiament constant.
Què troba a faltar a les Terres de l’Ebre?
Ens cal un nou hospital universitari i també estudis de medicina a la regió. Sense estos elements clau, serà difícil avançar, i correm el risc de quedar-nos cada cop més enrere.
Quina és la principal lliçó que ha après en més de 35 anys dedicats a la medicina?
La lliçó més important és la necessitat de tindre una bona empatia amb els pacients, parlar amb ells de manera clara i comprensible, i mantindre’s sempre al dia dels avenços mèdics i tecnològics per a poder-los aplicar en benefici dels pacients.
