HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catJunts en els retorns convergents

Junts en els retorns convergents

Aquesta setmana Xavier Trias confirmava que encapçalaria la candidatura de Junts per Catalunya a l’alcaldia de Barcelona. Trias, exbatlle de la ciutat i exconseller de la Generalitat, es definia a Rac 1 com a “convergent”; un concepte del qual els seguidors de Laura Borràs n’han volgut defugir el màxim possible, des del partit.

De la necessitat, però, molts cops se’n fa virtut, i en veure que era el millor candidat i amb més opcions que podia presentar Junts a la capital catalana, no hi ha hagut cap discussió, al contrari. Xavier Trias ha fet el pas. Conscient de la dissonància que crea el seu perfil i propostes, amb la línia política oficial de Junts; ha anunciat que la campanya electoral serà molt personalista. Això en altres paraules vol dir que la marca Junts quedarà relegada a un paper molt secundari, i que, en canvi, es potenciarà el seu tarannà i capacitat de govern per així atreure votants d’altres partits, i posicionar-se com la figura aglutinadora i alternativa a Ada Colau. L’equació de la campanya seria +Trias – Junts.

Per si no quedés prou clar l’esperit convergent serà preponderant a la candidatura, si tenim en compte que als primers llocs de la llista hi haurà Neus Munté, Jordi Martí, i més endarrere, Damià Calvet.

Trias va ser alcalde de Barcelona entre 2011 i 2015, i en perdre les següents eleccions davant Colau, es va mantenir a l’oposició tota la legislatura. Ara, però, ja ha anunciat que es presenta per ser alcalde, i que si no ho aconsegueix, renunciarà a agafar l’acta de regidor. També ha dit que si guanya Esquerra o bé el PSC els donarà el seu suport per fer fora Ada Colau.

A les nostres comarques, Manel Ferré, un altre metge i exalcalde convergent, com el senyor Trias; ha anunciat el seu retorn per encapçalar la candidatura de Junts per Amposta. Ferré va ser alcalde de la ciutat entre 2007 i 2015 i regidor durant vint anys. La seva derrota electoral davant Esquerra Republicana va suposar la pèrdua de la majoria absoluta que Convergència i Unió havia ostentat els darrers 24 anys al municipi. A diferència de Xavier Trias, Ferré, en perdré, no va voler agafar l’acta de regidor, ni estar-se a l’oposició durant la legislatura per la qual s’havia presentat.

En una entrevista a Canal 21 el candidat ampostí manifestava que: “a mi, com a sociovergent de tota la vida, i com a convergent, m’agradaria que Amposta tingués una candidatura unitària del PDeCAT i Junts”. Un propòsit que a hores d’ara no sembla fàcil.

Ferré no és allò que se’n pugui dir un perfil independentista, a diferència del fins fa pocs mesos regidor “juntaire”, Manel Masià, seguidor dels postulats de Puigdemont, i anterior candidat a l’alcaldia. Masià va denunciar públicament que “d’amagatotis” li havien fet el llit i que no se li havia comunicat res de la seva substitució per Ferré. És més, va afirmar que en l’elecció de Ferré, al partit s’havien saltat tots els reglaments de bon govern i transparència.

Per si la cosa no fos prou complicada, fa poques setmanes es presentava en públic, Ara Amposta, un nou partit que utilitzarà els drets electorals del PDeCAT, és a dir l’antiga Convergència, el qual té la intenció de presentar llista pròpia a les eleccions municipals. De moment han descartat ajuntar-se amb Manel Ferré.

Per a la dreta ampostina, reagrupar tot aquest espai que tants anys havia gaudit de majoria absoluta i que tants bons serveis li havia oferit, és molt important, després que a les anteriors eleccions, amb Manel Masià al capdavant obtingués els pitjors resultats de la seva història; assolint només un únic regidor, 753 vots i esdevenint la darrera força del consistori.

El perfil de Manel Ferré, evidentment, no lliga gens amb tota la retòrica de la confrontació independentista feta per Junts per Catalunya, ni tampoc amb la regeneració convergent que s’havien proposat fer; però sí que li permet aspirar a aglutinar la dreta ampostina i establir pactes, sense cap problema, amb altres forces polítiques de l’oposició.

Després de vuit anys d’absència en la política ampostina i de tots els canvis viscuts en l’àmbit social i polític arreu del país fer una aposta en clau de passat més que en clau de futur, deixa poc marge d’error a Junts en cas de no aconseguir l’alcaldia.

Fet que també va molt lligat a la pregunta que s’haurà de contestar l’electorat ampostí abans de dipositar la papereta. Aquesta vegada, el candidat Manel Ferré, en cas de perdre les eleccions i no assolir l’alcaldia, tornarà a fer com la darrera vegada i renunciarà a representar a aquells que li hauran fet confiança, o bé, es mantindrà a l’oposició de l’Ajuntament, com va fer Xavier Trias quan va perdre davant Colau?

De la resposta i del resultat electoral, no només en dependrà que l’alcaldable pugui obtenir una major confiança, o no, dels votants ampostins; sinó la possibilitat d’hipotecar, o bé bastir, un projecte de futur de l’espai convergent a la ciutat.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

34 + = 40

Últimes notícies