HomeJoventutLa Barnahus de les Terres de l'Ebre es posa en marxa amb...

La Barnahus de les Terres de l’Ebre es posa en marxa amb els primers 25 casos d’abusos sexuals a infants i adolescents

La Barnahus de les Terres de l’Ebre ja està en marxa i ja atén vint-i-cinc casos de violència sexual a menors. La casa dels xiquets i les xiquetes, el nou servei d’atenció a infants i adolescents víctimes de violència sexual, s’ha ubicat a Tortosa en una antiga masia al barri de Ferreries. Gestionada per Suara Cooperativa, la Barnahus ebrenca és la vuitena de les tretze que el Govern acabarà de desplegar enguany al país. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha destacat que la casa de Tortosa ofereix un dels espais més acollidors i càlids de tota la xarxa, i confia que, com ha passat a Tarragona, el recurs faci “aflorar” més casos. Ester Cabanes, directora de la DGAIA, ha afegit que “en territoris petits es facilita més aquesta detecció“.

També la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, avisa que amb la Barnahus “s’aixecarà la catifa” d’una de les violències masclistes “més prevalent, amb més invisibilitat, més normalitzada i més infradenunciada“. Verge ha assenyalat que només el 10% de les violències sexuals es denuncien i que les xifres dels casos sobre els menors són “esfereïdores“. Segons dades de Save the Children o del Consell d’Europa, una de cada quatre xiquetes i un de cada sis xiquets han patit violència sexual de persones del seu entorn més pròxim.

Els consellers Campuzano i Verge han destacat que el cas de la Barnahus del Camp de Tarragona, on s’ha triplicat el nombre de casos d’abusos sexuals a menors detectats des de la posada en marxa del servei, fa pensar que això es reproduirà per tot el país, on enguany ja estarà desplegada tota la xarxa de Barnahus.

Veurem incrementar el nombre de casos atesos i denúncies i – com amb les violacions – no s’ha d’entendre com un increment de les violències sexuals. Voldrà dir que s’han aixecat catifes i que les institucions estem acompanyant millor i ho fem garantint, sense revictimització i amb coordinació dels departaments, que es posen al centre els drets i les necessitats de les víctimes“, ha apuntat la consellera d’Igualtat i Feminismes. “No és que al Camp de Tarragona les circumstàncies siguin pitjors, sinó que l’existència del recurs fa detectar casos que no apareixien. Hem de ser responsables amb el que anirem coneixent en els pròxims mesos i anys a les Terres de l’Ebre“, ha afegit el conseller de Drets Socials.

El funcionament de la casa dels infants

La Barnahus de les Terres de l’Ebre, en marxa des de fa uns dies, ja treballa amb 25 casos d’abusos sexuals a menors que s’han detectat al territori en els últims mesos, els últims quatre comunicats en la comissió territorial de la Barnahus d’aquest divendres al matí. De fet, l’objectiu d’aquests equipaments és que sota “un únic sostre“, el de la casa Barnahus, tots els professionals implicats atenguin les víctimes i a les seves famílies per acompanyar-los durant tot el procés.

Davant una sospita o denúncia, un tècnic de la DGAIA valora si s’ha de protegir el menor i s’informa a les famílies que es posaran en contacte amb ells des de la casa Barnahus. Després d’una primera reunió interdepartamental per compartir informació sobre el cas, el tàndem format per un treballador social i un psicòleg atenen la família i ho faran “fins al final“.

La família i la víctima són citats a la Barnahus, on se’ls acull en un espai “acollidor, agradable i càlid”. L’entrada es fa en una primera sala d’atenció i joc, i en una cuina, on poden prendre allò que necessitin, per aconseguir tranquil·litzar i relaxar les víctimes i les famílies. “Poder beure un got, d’aigua, fer una til·la, asseure’s, jugar, llegir un conte… això relaxa l’ambient i mentrestant l’equip els explica on estan i què passarà”, relata Ester Cabanes, directora general d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència. “Veure la casa, els espais o qui els atendrà, fa que sentin que no hi ha res amagar” i que l’espai és segur, ha afegit.

Després de les exploracions inicials, es donen eines psicoeducatives i consells a la família per poder treballar dins de l’àmbit familiar i conèixer com impactaran els fets en l’infant. Els dos professionals informen l’equip interdisciplinari integrat de tot el que va passant i, quan la situació ho permet, es farà la prova preconstituïda. Es tracta de la declaració de la criatura prèvia al judici, que té validesa jurídica perquè mentre es grava tota la comitiva judicial en fa seguiment – i pot intervenir – de manera telemàtica des dels jutjats.

A la Barnahus també hi ha un espai per a la revisió mèdica de les víctimes. La fa un equip pediàtric i un metge forense. No permeten recollir les mateixes proves que en casos d’urgència. És a dir, quan s’acaba de produir una agressió sexual, aquesta revisió mèdica es fa a un hospital per garantir la custòdia de les proves. Les proves que es poden recollir a la Barnahus són complementàries i podem permetre ampliar la investigació dels fets – per exemple, si es detecten en l’infant malalties de transmissió sexual -.

Com ha apuntat Cabanes, l’objectiu és que es pugui arribar a celebrar un judici i es pugui “acusar i castigar” a la persona responsable dels abusos sexuals. “És la manera de garantir a la víctima que la societat estem al seu costat, que l’hem cregut, i també per identificar les persones que poden danyar les més vulnerables, que són els infants“, ha apuntat la directora de la DGAIA.

Els psicòlegs del servei també fan acompanyament terapèutic a la criatura i la família, fins que estiguin preparats “per fer una teràpia clínica a l’ús, si la necessiten“. Aquest equip també impulsa tallers i teràpies de grup per ajudar els infants i adolescents a reparar tot allò que han patit i minimitzar al màxim “les conseqüències traumàtiques que els ha ocasionat“.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 4 =

Últimes notícies