HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLa Bernat Metge: classicisme i mediterraneïtat

La Bernat Metge: classicisme i mediterraneïtat

OPINIÓ // La col·lecció de llibres clàssics Bernat Metge va ser fundada per Francesc Cambó el 1922. Per tant, falten dos anys perquè aquesta commemori el seu centenari. Durant tot aquest temps, amb alts i baixos, ha arribat puntualment als seus subscriptors, com per exemple durant la Guerra Civil i la postguerra; però, més enllà d’aquestes circumstàncies, completament alienes a la cultura catalana, i a les interferències de Madrid, la capital del Reino, que sempre mostra les seves misèries en tot allò referent a la nostra llengua, ha sigut una oportunitat per connectar el nostre país amb la cultura universal, que tenia com a eixos la Mediterrània o, millor, les traduccions dels clàssics grecs i llatins en llengua catalana. Els catalans d’aquella primera època van tenir el privilegi de llegir, entre altres, Sòfocles, Plutarc, Horaci i Ovidi, que han tingut la seva influència fins al dia d’avui en la nostra cultura.

Ara, en aquest moment, i a punt de celebrar els primers cent anys, hi ha hagut institucions i organismes com la Generalitat, i sobretot, moltíssimes persones relacionades amb el món de la cultura que han volgut que la Bernat Metge no suspengui la seva activitat. Per això han decidit rellançar la col·lecció perquè les noves generacions d’estudiosos catalans, i més extensament per a tota classe de lectors, puguin accedir a una col·lecció que, segons diuen els especialistes, tenia com a model la Budé francesa i la Loeb anglesa. Una mediterraneïtat clàssica que enfonsava les seves arrels en Grècia i Roma.

Hi van haver tres homes que van ser claus en l’èxit de les seves primeres edicions: Francesc Cambó, el mecenes, -l’economista rapitenc Lluc Beltran va arribar a ser el seu secretari personal-; Joan Estelrich, l’humanista mallorquí de Felanitx que va acompanyar Sebastià Juan Arbó a Amposta quan la seva ciutat adoptiva li va retre un homenatge per haver guanyat el Premi Nadal amb Sobre las piedras grises i Carles Riba, narrador i poeta amb arrels tortosines.

Des de llavors el temps ha passat, però una nova fornada d’intel·lectuals catalans volen seguir la petja que van iniciar els seus primers promotors, entre els quals, també, Llorenç Riber, els ja esmentats Joan Esterlich i Carles Riba i Pompeu Fabra. Amb la complicitat de traductors, subscriptors i col·laboradors van tirar endavant aquest projecte, que va comptar amb la participació de mossèn Tomás Bellpuig, professor al Seminari de Tortosa, traduint els dos volums de l’Epistolari de Sant Cebrià i augmentant el nombre de subscriptors en aquells anys, on se’n troben a Alcanar, Benissanet, Gandesa, Godall, Miravet, la Ràpita, Uldecona i Xerta.

Més enllà de la històrica decisió de connectar Catalunya amb el món clàssic, a dia d’avui, que continua editant clàssics grecollatins, l’ha posat novament en circulació Raül Garrigasait amb el seu assaig Els Fundadors. Una història d’ambició, clàssics i poder, que posa a l’abast dels lectors d’avui les peripècies i avatars d’aquesta col·lecció des del seu naixement, tenint els lectors catalans l’oportunitat de conèixer una de les majors empreses humanístiques de la nostra història, en què la Mediterrània, amb Grècia i Roma al capdavant, juguen el principal paper, i que Catalunya, una vegada més, demostra el seu potencial cultural.
Joan Estelrich, en aquella època, va rebre felicitacions de molts països americans i europeus, excepte de Madrid.

Eduardo Sanchez
Eduardo Sanchez
cronista cultural
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

30 + = 37

Últimes notícies

-->