HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLa biografia: memòria de l'Ebre

La biografia: memòria de l’Ebre

LA BIOGRAFIA: MEMÒRIA DE L’EBRE

D’ençà de la mort de Franco i l’arribada de la democràcia, la biografia, juntament amb el memorialisme han recuperat el prestigi que tenien abans de la Guerra Civil. Han estat moltes les editorials que han promogut la literatura del ‘jo’, donant-li la importància que té per a la mateixa història i els personatges que la van escriure. El fet que qualsevol dictadura odiï els biògrafs que tenen una visió diferent; a les conseqüències que la mateixa llibertat d’expressió pot tenir per desmuntar i arraconar els fets que propaga i afegint la censura que queia i retallava tot allò que no agradés al franquisme. (Tot això ho sabia perfectament l’Arbó abans de la publicació del seu Verdaguer). Amb la mort del dictador la biografia i el memorialisme van recuperar una il·lusió que va arrossegar a nombrosos lectors a interessar-se per aquesta literatura.

Si he fet aquesta introducció, és perquè el mes passat es va presentar a Tortosa la biografia de Zoraida Burgos a càrrec de Montse Castellà. D’aquesta forma es recuperava la vida i l’obra de qui esta considerada una de les veus femenines més importants de la nostra poesia de les últimes dècades. Fent una mica d’història i, a nivell ebrenc, podem considerar a Sebastià Juan Arbó com el nostre primer i gran biògraf. La publicació, el juny de 2002, de la seva biografia sobre mossèn Cinto Verdaguer, inaugura el cicle ebrenc de biografies i memòries, tot i que abans ja s’havien fet altres edicions en català i castellà, dedicant estudis biogràfics a Cervantes –traduïda a tot el món-, Pio Baroja i Oscar Wilde, però sobretot la de Verdaguer va despertar l’admiració de figures tan rellevants com Josep M. de Sagarra, Salvador Espriu, Ricard Salvat, Agustí Esclasans o Isabel-Clara Simó, que la considerava la seva biografia de referència, i que em va dir, quan Gerard Vergés va ser escollit -el 3 de març de 1997 (?)- l’escriptor del mes per la Institució de les Lletres Catalanes, amb la companyia del mateix Vergés i Xavier Garcia a les drassanes de Barcelona, que la seva novel·la El Mossèn li va inspirar el Verdaguer de l’autor rapitenc.

Seria Artur Bladé, ja a Catalunya, qui dedicaria brillants biografies a Rovira i Virgili, Francesc Pujols i Pompeu Fabra, sent considerat com un dels grans memorialistes catalans al costat d’Agustí Calvet Gaziel o Josep Pla, i sent ell mateix biografiat posteriorment per Xavier Garcia, Josep Sancho i Emigdi Subirats, tots tres, els nostres biògrafs més rellevants de l’Ebre en aquest moment. El mateix Sancho havia recuperat anteriorment en una extraordinària biografia a Marcel·lí Domingo i anys abans ho havia fet Josep Subirats Piñana. Emigdi Subirats va recuperar la figura de Joan Cid i Mulet i conjuntament amb Josep Sáez a Roc Llop i Convalia.

Un cas molt interessant és el de Xavier Garcia Pujades que, tot i ser fill de la marinera Vilanova i la Geltrú, un bon dia del juliol de 1969 va visitar la nostra terra i s’hi va enamorar, vivint actualment a la picassiana Horta de Sant Joan. Va dedicar biografies, fruit de la seva passió per la història local i l’ecologia a Esteve Fàbregas i Barri (la Selva), Esteve Albert (Maresme) i Joan Lluís (Pallars Sobirà). Posteriorment a l’Ebre amb els quatre volums dels Homenots del Sud ha donat a conèixer a moltíssima gent del territori, sense oblidar, també, a Carmel Biarnés d’Ascó. Però, sense dubte, l’empres, fins al moment, més apassionant en el terreny de les biografies és l’encetada per Onada Edicions de Benicarló, amb el títol de Biblioteca Gent Nostra, rescatant i donant a conèixer a Manuel Pérez Bonfill, Gerard Vergés, Jesús Massip, Joan Panisello, Francesca Aliern i Zoraida Burgos. No podem oblidar tampoc a Ricard Salvat i els seus Diaris, en procés de publicació. També és digne d’assenyalar que a la Ràpita, tant Eduardo Margaretto amb la biografia de John Fante com José Antonio Floría amb Así en la tierra como en el suelo en el memorialisme, ens han descobert, respectivament, a un gran escriptor americà i una zona de la Castella rural.

Per tant, podem afirmar, que la biografia, repudiada pel franquisme, a les Terres de l’Ebre, actualment, té molt bona salut i els nostres autors han apropat a molts de lectors a un gènere, que en altres països han tingut sempre una bona acollida (França i Anglaterra, sobretot).

Eduardo Sanchez
Eduardo Sanchez
cronista cultural
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 74 = 83

Últimes notícies