El cap de setmana del 20 de setembre es va organitzar el Delta Birding Festival 2019 a les instal·lacions de Món Natura, situades al costat de la llacuna de la Tancada a la part dreta del delta de l’Ebre. Entre les activitats que es van organitzar durant aquest festival ornitològic hi havia la xerrada en què participà un dels més famosos ornitòlegs del món, l’anglès Tim Birkhead. L’èxit del festival fou rotund i impressionant, una gran participació de públic vingut de totes parts d’Europa no es va voler perdre aquest aplec dedicat als ocells. Malauradament, l’èxit de públic provocà un caos monumental en el seus accessos a les instal·lacions de MónNatura. Les imatges que arribaren de les cues d’automòbils era lamentable i tristes a la vegada, el tercer món, almenys, en infraestructures no està molt lluny. La carretera de la vergonya tornava a fer de les seves, tornava a donar una imatge lamentable del nostre territori.
El cert és que la carretera que uneix la Ràpita i el Poblenou del Delta és una de les infraestructures més penoses que tenim al nostre territori. Una carretera que durant molt de temps no tenia propietari o Administració Pública que es fes responsable del seu manteniment. En poques paraules, ningú hi tenia competència, tractada com un camí de carros, però amb l’explosió turística del delta de l’Ebre i, sobretot, del Poblenou de Delta pateix una gran intensitat de trànsit que provoca una gran sinistralitat durant els mesos d’estiu i grans col·lapses si es creuen vehicles de gran tonatge. El seu mal estat, la manca de manteniment, falta de senyalització i la seva estretor genera a l’estiu que les sortides de carreteres siguin constants. Una carretera, per altra banda, en la qual circular-hi de nit es fa necessari portar una Sant Cristòfol, 4 espelmes enceses i resar el rosari durant el trajecte que va de la Ràpita al Poblenou del Delta. La carretera de la vergonya té guanyada la seva fama merescudament.
La veritat, aquesta via de circulació és de vital importància per al desenvolupament turístic del delta de l’Ebre i del creixement del Poblenou del Delta. Doncs, resulta que l’11 març del 2008, la Generalitat de Catalunya aprovava l’impacte ambiental del futur Anell Viari del Delta i en aquest pla viari, aquesta carretera era considerada com a secundària, sense importància, en resum un camí de carros paral·lela a un futur camí del Guarda. La qual cosa era incomprensible per l’alta intensitat de trànsit i un punt de connexió curt i ràpid entre el municipi de la Ràpita i el Poblenou del Delta. Realment no sé per què no es van presentar al·legacions a aquest Anell Viari, però més d’un malpensat va suposar que alguna mà negra va moure fils per aïllar el Poblenou del municipi veí de la Ràpita. La carretera entre aquests dos municipis estava sentenciada. La carretera de la vergonya faria parlar.
Curiositats a banda, aquest any se celebra el 50 aniversari de l’annexió del municipi del Poblenou per part de la ciutat d’Amposta, fins aquesta data, pertanyia des de la seva fundació a la Ràpita. I una altra curiositat és que el tram que pertany a Amposta és el més abandonat. No és per cavil·lar i suposar per què succeeix això ni entrar en polèmiques estèrils. Però, certament la carretera del Poblenou del Delta que uneix amb la Ràpita s’ha guanyat el trist honor de la carretera de la vergonya, i el veïns farts d’anys de no ser escoltats i jugar-se la vida cada cop que circulen per aquesta via, han decidit fer una marxa lenta aquest dissabte 24 de novembre, per tal que d’un cop les Administracions Públiques no s’espolsin les seves responsabilitats sota l’excusa que no tenen competència sobre aquesta infraestructura viària anomenada: carretera de la vergonya.
