Malgrat que el programa formal d’actes es mantenia dins el marc conservador, les Festes de la Cinta de 1959 van tenir un caràcter excepcional per fer-hi coincidir, dins la setmana, l’organització de tres activitats singulars: la III Fira Extraordinària de Mostres, els VII Jocs Florals de Tortosa i sis dies del Festival de Teatre. Eren encara els anys marcats per la reconstrucció després de la debacle de la Guerra, però començaven a fer-se realitat canvis socials i polítics per l’arribada d’una nova generació. Feia dos anys (01.02.1958) que l’alcalde Esteban Albacar Ferrando, que ho era des de feia 17 anys, havia estat substituït per Álvaro Bartlett Salvà un metge jove de 38 anys, nebot d’Agustí Barlett Zaldívar, que era arquitecte municipal des de 1923. Malgrat la seua afiliació falangista, el nou alcalde gaudia d’una elevada sensibilitat cultural i interés per revertir Tortosa als nivells d’abans de la Guerra. Durant els dos anys i mig que durà el seu mandat es feien realitat les darreres actuacions urbanístiques a les Cases Barates de Ferreries amb el nou Mercat; s’aprovà el Pla de Construccions Escolars amb 21 noves aules; s’aconseguí un edifici per a la Comandància de Marina. Però, per sobre de tot, s’abocà perquè les Festes de la Cinta de 1959 tinguessen una projecció singular.
Des de feia segles se celebrava anualment, coincidint amb Tots Sants, una fira, de caràcter provincial, destinada a exposició i compravenda de bestiar i altres operacions; a finals dels anys cinquanta, impulsades per l’Agència d’Extensió Agrària, s’afegiren conferències i sessions informatives, però no es passava d’aquí. Abans de la Guerra, el 1928 sent alcalde Joaquín Bau, se celebrà l’anomenada I Fira Extraordinària de Mostres, que es repetiria el 1953, en temps d’Esteban Albacar, molt marcada per l’exhibició de la tasca de Regiones Devastadas. El 1959 fou la tercera durant la setmana de la Cinta; ocupà els solars de Ferreries per edificar entorn de l’Escola del Treball i tingué una gran projecció més enllà de la província amb presència del Govern espanyol en la persona del ministre d’Economia Pedro Gual Villalbí, que fou qui la inaugurà. Els anys seixanta es reedità com a ExpoEbre amb caràcter anual substituint la Fira Ramadera.
Abans de la Guerra s’havien celebrat diverses vegades jocs florals a Tortosa. Hi ha constància dels de 1883, 1900, 1908, 1920, 1928 i 1935. El 1959 es va voler recuperar aquesta tradició i, coincidint també amb les Festes, es convocaren novament amb una imatge de projecció catalana convidant l’alcalde de Barcelona José María de Porcioles Colomer al discurs com a mantenidor de l’acte acadèmic, al Teatre Coliseum, amb Josefina Mayor Zaragoza com a reina de la Festa. La seua assistència donà lloc l’any següent a la presència de la Guàrdia Urbana a cavall desfilant pels carrers i la retolació com a plaça de Barcelona de l’espai entre el Mercat i la Peixateria, que ara ha estat rebatejada com a plaça del Mercat. Els treballs premiats eren estudis amb propostes socials, econòmiques, agràries i urbanístiques amb perspectiva de futur, a més dels habituals estudis històrics i de creació literària. Dos d’aquests treballs tindrien projecció futura: el complert estudi de l’arquitecte Federico Llorca sobre la planificació urbanística de Tortosa, que fou base del Pla d’Urbanisme de la ciutat, i la proposta de transformació agrària del delta de l’Ebre de l’economista Fernando López Chicherri, que seria realitat els anys següents. Quant a treball de contingut històric, es van seleccionar els relatius al General Ortega i la sublevació militar carlista de 1860 d’Enric Argilaga; i la relació que tingué amb Tortosa del seu bisbe i papa de Roma Adrià d’Utrech, escrita per Manuel Beguer Piñol, aleshores cronista oficial de la ciutat. Finalment, els anomenats Festivales de España van portar la companyia Lope de Vega dirigida per José Tamayo i la Compañía de la Zarzuela de Madrid.
