Què passa amb el talent i expertesa dels metges quan arriben a l’edat de jubilació, malgrat trobar-se en plena forma física i mental per continuar exercint uns anys més? La jubilació de més de 6.000 metges en els propers anys, junt amb la manca de graduats i la sortida a l’estranger a la recerca de millors condicions, augura una “tempesta perfecta” al nostre país, a parer dels experts.
Comparteixen este diagnòstic un grup de professionals de la salut que tenen en comú haver exercit la medicina durant dècades a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC), on han estat caps de servei en les seues respectives especialitats. Tenen dos trets més en comú: estan jubilats al sector públic però continuen exercint la medicina a la Clínica Terres de l’Ebre (CTE).
Fernando García Lorente és metge especialista en radiodiagnòstic, té 69 anys, i quan va arribar l’hora de la jubilació va tenir clar que continuaria. “No volia malbaratar una experiència acumulada durant dècades que pot servir per a continuar ajudant la gent. A més, ara puc fer-ho d’una altra manera, perquè a la pública tens pressió assistencial però també en l’àmbit administratiu, tècnic i de gestió. Ara, això últim desapareix i em permet centrar-me més en el pacient”. García Lorente visita a la Clínica Terres de l’Ebre però també treballa a distància per a centres mèdics de prestigi com la xarxa hospitalària Mount Sinai dels Estats Units.
Enganxats a l’ofici
En l’àmbit de la pediatria, Jaume Rosal és un especialista força conegut a Tortosa i les Terres de l’Ebre. Va ser-ne cap de servei i es va especialitzar en neuropediatria. “És una especialitat que ningú més donava al territori i que s’anava a perdre en jubilar-me. A través d’un conveni amb la Clínica Terres de l’Ebre, hem pogut continuar oferint-la”.
Rosal recorda que hi ha una manca evident de pediatres a tot arreu i que va contemplar l’opció d’allargar la carrera professional més enllà dels 65 anys. “Continuem en l’ofici perquè hi estem enganxats, és un estímul per continuar formant-nos i té un retorn per part del pacient molt gratificant”.
Fins quan es pot exercir? El cirurgià Joan Pujals té clar que això arribarà quan perda la il·lusió o les facultats. “Avui em sento perfectament capacitat, m’agrada el que faig, no em cansa i sento que faig falta. Però si em tremolen les mans, plego, naturalment”. García Lorente i Rosal diuen que tenen avisats els seus respectius equips. “Només pots continuar si estàs al cent per cent i dones una assistència de qualitat”. Gregorio Marañón o l’uròleg Antoni Puigvert van exercir fins poc abans de morir. “No en cal tant. Jo no m’hi veig als 80. Però entre els 65 i els 75 és una franja d’edat en què un metge especialista pot donar molt de si, perquè acumula experiència i té més temps”, explica Pujals.
Suport als metges joves
Domingo Bofill, especialista en medicina interna, introdueix un altre element de motivació en l’exercici de la professió més enllà de la jubilació oficial: la mentoria del jove graduat. “Els metges jubilats acumulem un important bagatge de coneixements i experiència que posem al servei de la població però també en el suport dels metges joves i altres professionals”. Una expertesa que també “fa més eficient la gestió del pacient amb moltes patologies i millora l’eficiència en la gestió dels recursos, agilitzant els temps d’espera i la gestió d’agendes”.
Veterania versus joventut
La discriminació per edat, l’anomenat edatisme, s’entén generalment cap a la gent gran. Però en medicina potser és més aviat a l’inrevés. García Lorente, Rosal, Pujals o Bofill, a Tortosa i Terres de l’Ebre, s’associen a experts amb una dilatada trajectòria en les seues respectives especialitats mèdiques. “Hi ha pacients que has tractat molts anys que no busquen un especialista, sinó que et busquen a tu”, admet García Lorente. “Segurament, en la medicina d’avui s’ha perdut una mica la proximitat amb el pacient”, afirma el pediatre, “i també és cert que molts metges joves volen conciliar més del que ho hem fet nosaltres”, afegeix el radiòleg.
Retenció de talent
La directora gerent de Salut Tortosa, Matilde Villarroya, explica que “els metges especialistes estan molt buscats, ens costa molt de trobar-ne i quan arriben a la plenitud de la seua professió no podem deixar-los perdre”. En este sentit, assegura que a la Clínica Terres de l’Ebre “estem fent una faena de retenció de talent molt important. Que estos rofessionals vulguen continuar treballant amb nosaltres és un privilegi”.