Fa temps que els experts alerten de les conseqüències devastadores que l’arribada de la plaga de la Xylella fastidiosa podria tenir per a molts cultius de Catalunya. Este bacteri, conegut ja com l’Ebola de les oliveres, pot ser letal per a plantacions de vinya, olivera, cítrics o ametllers; precisament, quatre cultius clau per a l’economia de les Terres de l’Ebre. De moment, Catalunya, també les comarques ebrenques, estan lliures d’este malson, però això no significa que el risc de contagi siga inexistent. Més aviat al contrari.
De fet, fa unes setmanes, a principis del mes de novembre, la Comissió Europea, l’òrgan que agrupa el poder executiu de la Unió Europea, llançava un altre missatge d’alerta: la Xylella és una de les plagues amb més números d’escampar-se per diversos punts del continent europeu i la costa mediterrània n’és una. No seria el primer cop. Este 2019 la Xylella s’ha fet notar a Alacant, on milers d’arbres –principalment ametllers– van ser consumits per esta bactèria, que es transmet per material vegetal de plantació i d’una planta a l’altra per insectes vectors. Quan això passa, el bacteri impedix el flux de la saba i va assecant la planta fins a causar-li la mort. I n’hi hagut més de casos. Anteriorment, el 2016, ja havia mortificat els agricultors de les Illes Balears, i el 2018, els d’Andalusia, Madrid i també Alacant. A França, a Itàlia i, recentment, a Portugal també n’han conegut la virulència.
Ara, l’informe de la Comissió Europea enumera un total de 20 plagues que, segons l’òrgan, es troben en risc d’arribada imminent –a banda de la Xylella, hi destaquen el dragó groc, la mosca oriental de la fruita o la taca negra dels cítrics–. Davant esta situació, el document subratlla dos punts a tenir molt en compte. Per una banda, la necessitat de multiplicar els esforços per tal de prevenir estes plagues i, en cas de no aconseguir-ho, garantir un mecanisme eficaç per a frenar-les i, per tant, reduir-ne la violència. “Amb la globalització és pràcticament impossible aturar això. L’escenari que preveiem és que moltes d’estes plagues entraran, però s’ha d’intentar retardar este moment el temps que siga possible”, apuntava al diari El País l’enginyer agrònom vinculat a la UE Emilio Rodríguez, que lamenta que la gent no és conscient de l’amenaça real que tot plegat suposa per als camps de cultiu de la costa mediterrània. En este sentit, la UE obligarà els estats membres a blindar les fronteres europees contra estes 20 pestes, i també a tenir preparats plans d’erradicació i a llançar campanyes d’informació als ciutadans. Els cops que la Xylella s’ha introduït a terreny europeu, per exemple, ho ha fet a cavall de plantes ornamentals del cafè que venien de Costa Rica. Es vol evitar caure en errors com este.
L’altre punt que des de la comunitat europea insistixen a emfatitzar són les pèrdues econòmiques que l’arribada d’una plaga com la Xylella fastidiosa suposa per a un territori. “L’impacte econòmic, mediambiental i social d’estes plagues al territori de la UE és de màxima gravetat”, recorda l’informe, que calcula en 300.000 els llocs de treball a tot Europa que estarien en perill degut al bacteri.
La resposta a catalunya
La Generalitat de Catalunya fa temps que és conscient d’esta amenaça. De fet, a finals del 2017, quan la Xylella es va fer notar a Itàlia i va traspassar fronteres fins a arribar a la costa blava francesa o a Mallorca, el govern català va intensificar les inspeccions i controls que es fan normalment per a detectar i aturar possibles plagues. Des de llavors, la vigilància és més exhaustiva en les empreses proveïdores de material vegetal i en les plantacions dels cultius susceptibles de veure’s afectats per la Xylella fastidiosa, així com en vivers de planta ornamental, parcs i jardins.
El Comitè de Seguiment d’esta bactèria a Catalunya també té un protocol de prevenció de la plaga al territori català, l’última actualització del qual data del passat mes d’agost. El manual explica detalladament totes les mesures que s’han de complir per tal de prevenir l’arribada de l’anomenat Ebola de les oliveres. Un dels aspectes que més destaca és la col·laboració dels mateixos agricultors, a qui demana que no dubten a avisar les autoritats davant qualsevol sospita de contaminació.
