La creació de l’Agència Catalana de Natura ha generat en les últimes setmanes un nou enfrontament entre diferents sectors de l’àmbit rural. Mentre els sectors més afins al conservacionisme i l’ecologisme veuen en l’Agència una nova eina de protecció i de gestió dels espais naturals, altres col·lectius veuen en este nou organisme una eina “centralista” i una amenaça davant activitats de pastura, cultiu i gestió forestal.
El Parlament de Catalunya té previst aprovar la creació de l’Agència de Natura de Catalunya el proper 19 de juny. La nova Agència s’ha consensuat entre les formacions de JxCat, ERC, PSC i En Comú Podem. Tot i això, el pacte s’ha debilitat en els últims dies i alguns sectors d’ERC han incrementat el seu recel al nou instrument. També creixen les veus contràries en algunes administracions del món rural amb ajuntaments i consells comarcals com el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i el Berguedà o fins i tot la Diputació de Lleida, que ja s’hi han posicionat en contra.
Ningú s’oposa a la creació d’una Agència de Natura, que sobre el paper es definix com un ens amb l’objectiu de “protegir, planificar, gestionar i estudiar el medi natural Catalunya per conservar-ne el patrimoni natural, biodiversitat i la geodiversitat”. Seria doncs un organisme amb representació de diferents sectors públics i privats per a canalitzar noves polítiques públiques al món rural, que també possibilitaria l’impuls de nous projectes agrícoles i de preservació natural i obriria la porta a rebre nous ajuts d’entitats europees i estatals.
El principal problema, però, es dona en la distribució del seu consell directiu, amb 19 seients, on quasi la meitat serien càrrecs polítics i alguns sectors, com ara els propietaris forestals es veuen infrarepresentats, amb només un seient. D’altres sectors agrícoles i ramaders temen també que la nova agència s’acabe convertint en un instrument per a restringir l’activitat al bosc i a les explotacions agràries per a prioritzar el paisatge.
En este sentit, l’agricultor de la Palma d’Ebre i exconseller d’agricultura, Jordi Ciuraneta, ha assegurat en declaracions a TV3 que un dels principals reptes del món rural és “com es gestiona el territori”: “Als anys seixanta, a Catalunya hi havia un 36% de massa forestal i ara supera el 70%. I hi ha una mentalitat urbana que veu com és un sacrilegi gestionar el bosc, però tot era bastant millor quan hi havia pastures i explotacions agràries que ho feien”.
A l’altra cara de la moneda hi trobem entitats com el Grup Natura Freixe, de Flix. El director de la reserva natural de Sebes i vicepresident de la Xarxa per a la conservació de la Natura, Pere Josep Jiménez, defensa que “l’Agència és una oportunitat de cohesió i per a aglutinar totes les polítiques de natura, així com també una línia de treball per a impulsar el que ha de ser el món rural en un futur, pel que fa a l’agricultura, la ramaderia i els espais naturals”.
