Els Estats Units ha decidit vetar el gas i el petroli d’origen rus. També Gran Bretanya ha renunciat al cru procedent de Rússia. La Unió Europea, més dependent no ha fet encara este pas, si bé la mesura ha estat sobre la taula. Com a resultat, els preus del gas i del petroli, que ja acumulaven mesos de pujada, s’han disparat de forma desbocada, i l’increment de la inflació s’ha confirmat ja com un dels efectes econòmics més immediats, que afecta ja la butxaca dels ciutadans, de la guerra a Ucraïna.
El preu de la benzina, de la llum i d’alguns productes agroalimentaris ja ha començat a pujar de forma exponencial i ho continuarà fent, amb un risc sobtat de crisi sobrevolant una societat que encara no veia la llum al final del túnel del coronavirus. L’encariment de l’energia i l’escassedat de cereals, ja que Rússia i Ucraïna estaven entre els principals exportadors mundials, està posant específicament en escac una part del sector agroalimentari ebrenc.
L’increment del preu de l’energia afecta especialment les refineries, que funcionen amb gas, i entre estes, les refineries d’oli, com és el cas del complex d’Olis Faiges a Tortosa. “Estem treballant sense saber a quins costos produirem, uns costos energètics que s’han disparat deu vegades per damunt del que era habitual”, constata Sisco Faiges, director d’exportació. “Repercutir-ho al client a curt termini és molt complicat i s’haurà de fer a poc a poc. Implicarà pèrdues per a tot el sector, que, si la situació s’allarga, haurà de prendre mesures”, reconeix l’empresari tortosí, que també reflexiona que hi ha sectors en què el preu del gas encara suposa un percentatge major del preu del producte. “O bé hi ha alguna regulació nova en l’àmbit europeu, o posarem les empreses en risc”, alerta. També els pescadors ebrencs han posat el crit al cel per l’increment del preu del gasoil.
La situació ja era d’una certa inestabilitat a la indústria agroalimentària, en què fonts del sector expliquen que ja durant la crisi de la covid el preu de les matèries primeres “no ha dixat de pujar”, probablement per un augment de la demanda del bé de consum primari en detriment de sectors més afectats per les restriccions, com el turisme o la cultura.
Faiges recorda que el preu del litre d’oli de gira-sol ja s’havia situat per damunt de l’euro abans de l’esclat de la guerra, mentre que fa pocs anys estava per sota. Però ara la situació és excepcional: “Ha esclatat una guerra just entre els dos principals països productors d’oli de gira-sol, ja que aproximadament el 40 % de la producció mundial venia d’Ucraïna i el 40 %, de Rússia”, constata, si bé pel context geopolític Rússia no acostumava a exportar gaire producte a Europa. Ara, encara menys, per les sancions imposades per la Unió Europa i perquè Putin mateix, per a acabar de reblar el seu desafiament, ha prohibit les exportacions d’algunes matèries primeres a Europa.
Espanya produïx només el 30 % de l’oli de gira-sol que consumix, quantifica Faiges. En relació amb Ucraïna, les grans empreses elaboradores i distribuïdores, com és el cas de la tortosina, han vist com tenien contractes signats amb proveïdors ucraïnesos d’oli cru “que no es podran servir”, i s’estan plantejant cancel·lacions de contracte “per força major”. “No hi ha capacitat per a carregar vaixells, les ciutats portuàries són objectiu de guerra i les línies de producció d’oli de gira-sol s’han parat perquè les extractores funcionen amb hexà, un producte explosiu”, explica Faiges.
Situació insòlita, preus de rècord
Als supermercats de les Terres de l’Ebre, ja es comença a intuir l’escassedat d’oli de gira-sol i a comprovar que el preu és de rècord, fins als dos euros i mig. En tot cas, Faiges matisa que no en preveu un desabastiment: “Sí que s’hauran de buscar productes alternatius: l’oli de llavor, que fins ara era més residual, es convertirà en el segon producte després de l’oli d’oliva”. Però el preu de l’oli de llavor no serà gaire més baix que el de gira-sol, i tant l’escassedat d’oli de gira-sol com la inflació en els olis de gira-sol i llavor implicaran també un encariment -ja ho ha fet- de l’oli d’oliva, ja que podria augmentar-ne la demanda.
Faiges és un referent estatal -entre els quatre grups més potents- en olis vegetals: segons les dades de l’empresa, comercialitza al voltant de 5.000 tones anuals d’oli de gira-sol, tant envasat com a granel, com a matèria primera per a empreses conserveres o altres subsectors agroalimentaris. “Ara haurem de buscar productes substitutius, que siguen vàlids i acceptats pel client. També hi ha altres països productors d’oli de gira-sol i tenim proveïdors que operen a Ucraïna, però que són multinacionals que també estan a altres països i que confiem que ens acabaran subministrant producte”, conclou.
La inflació històrica en el sector de l’oli ha provocat que l’organisme internacional que regula els índexs de referència del preu de l’oli a Europa, amb seu a Rotterdam, puntualment, no haja pogut fixar-ne cap preu perquè, per la falta d’oferta al mercat, no hi havia capacitat de compra. Insòlit.
També els preus del blat, pel dèficit en el proveïment, se situen en màxims de 14 anys, i els increments afecten també altres cereals, com el blat de moro. Espanya està pressionant Brussel·les per tal que facilite les importacions de cereals procedents d’Amèrica, i la Cambra de Comerç de Tortosa també s’ha mogut en el mateix sentit.
A les Terres de l’Ebre, grangers i ramaders temen per l’escassedat i l’encariment de pinsos i fertilitzants procedents d’Ucraïna. Això pot afectar especialment els costos de producció del sector ramader i càrnic del territori, que també compta amb empreses de referència estatal, com Padesa. En declaracions a Canal 21, el director general del grup Subirats, Joaquim Subirats, explicava que el sector agroalimentari està afrontant “uns costos productius mai vistos a la història”. “Produir avui un quilo de carn costa un 25 % més que fa sis mesos. Estem enmig d’una tempesta perfecta i haurem de buscar alternatives [per exemple, països sud-americans] perquè el risc de desabastiment és una situació mai vista”.
Francesc Faiges Borràs, propietari del grup Faiges i a la vegada president de la Cambra de Comerç de Tortosa, afegix que l’esclat del conflicte bèl·lic pot també afectar el futur, perquè tot just ara és el moment de plantar cereal, i esta part de la campanya, si més no, a Ucraïna, quedarà molt condicionada o directament no es podrà dur a terme.
