HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEl dilema de les dos ciències

El dilema de les dos ciències

Al mes de setembre de 2020, l’any del temporal Gloria i uns mesos abans del Filomena, onze de les més prestigioses entitats conservacionistes presents a Catalunya (amb els logotips de Depana, SEO Bird Life, i fins i tot la PDE o Greenpace) van signar un manifest titulat El Trabucador, problema o solució? Una història recurrent. Es pot consultar a: https://depana.org/2020/10/manifest-el-trabucador-trabucat-problema-o-solucio-una-historia-recurrent/.

El manifest acabava dient que “la dinàmica natural de la barra del Trabucador és el mecanisme més òptim, des del punt de vista econòmic i ambiental, per a mantenir la seva sostenibilitat física”. La idea central és “la millor solució és no actuar i deixar que els processos naturals regenerin el Trabucador”. El subscrivien també a títol individual fins a trenta-dos experts, entre els quals, catedràtics, doctors, professors, encapçalats pel ja jubilat Narcís Prat, i en el qual també hi havia noms tan coneguts com el de l’hidrogeòleg Antoni Canicio (no hi apareixia, en canvi, un altre expert per a aquests casos, el gèoleg Àlvar Arasa).

Faig un salt en el temps i me’n vaig a finals dels anys vuitanta. La imatge que conservo és la d’un gravadora Sanyo i el bar Llar d’Amposta. En aquest emblemàtic local pràcticament es va constituir la Coordinadora per a la Defensa del Patrimoni Natural del delta de l’Ebre, i ja llavors entrevistava dos biòlegs acabats de llicenciar com a principals portaveus d’aquesta nova entitat. Un era Carles Ibañez, ara director científic del Centre de Resilència Climàtica ubicat recentment al polígon de tosses d’Amposta (que també va signar el manifest), i l’altre, Antoni Espanya, l’actual cap de Costes a Tarragona dins del MITECO (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic).

De tot el passat, per simplificar, em quedo amb les dicotomies: opinions confrontades que no sé si s’han acabat mai de convertir en models, però que sí que han calat en l’opinió pública. Quan, amb relació al delta de l’Ebre, parlem de “solucions dures”, o “solucions toves”, identifiquem les primeres amb formigó, i les segons, amb mètodes més naturals: Potser les primeres, amb dics de contenció, i les segones, amb dunes de sorra o amb sediments que recorren els canals i ajuden el Delta pel sistema de reblir (colmateig), com es va veure al programa del Jesús Calleja, Volando Voy.

Em situo ara al Trabucador perquè em passen el vídeo en el qual un grup de persones que diuen representar a MOLDE (Moviment de Defensa del Delta de l’Ebre) anuncien un gran acte reivindicatiu per al proper 27 de març amb l’eslògan “Lo Delta diu prou”, a les onze del matí, per crear un gran SOS al mig de l’istme, amb manifest llegit pel company Xavier Graset i amb actuacions de Montse Castellà, Cesk Freixas i Joan Rovira.

Un jove portaveu, amb l’alcalde de la Ràpita al costat, declara això: “D’acord a un recent estudi de la NASA el Delta ja no depèn dels sediments, sinó que depèn de les onades del mar. Creiem, per tant, que cal apostar de manera decidida per la gestió de sorres per mitjà de sistemes de dragatge a curt i mitjà termini en algunes zones fortament amenaçades, com són el Trabucador, illa de Buda, platja de l’Arenal o la platja de la Marquesa”. Repetim-ho per si no ho hem llegit bé: “cal apostar de manera decidida per la gestió de sorres per mitjà de sistemes de dragatge a curt…”

Ep! Crec que això és nou! O no? Són els membres de MOLDE els fills dels antics cacics que es resistien sense massa escrúpols als canvis mediambientals imprescindibles, i que fins i tot es van manifestar a la mala cara contra “els ecologistes” a Eucaliptus? O són exmanifestants i descendents de les potents Plataformes de Defensa de l’Ebre que fins ara estaven desarticulades? La veritat és que no ho sé i no els conec, perquè ni responen als WhatsApp ni al telèfon. Però qui els coneix i els ajuda em diuen que són, des de “tractoristes” (gent que viu del Delta), fins a “gent proletària sentimentalment molt vinculada al Delta”. Dedueixo que són un nou actor, ja que la meua font els contraposa als que anomena “ecoimmòbils”.

Però torno al discurs del portaveu de MOLDE quan presentava la manifestació de l’últim diumenge de mes: “(els dragatges) Són accions que es preveuen al Pla Delta de la Taula de Consens, que es duen a terme a països del nostre entorn i que posen la ciència i la tecnologia del segle XXI al servei de la protecció dels espais naturals, garantit la seua continuïtat i la seua biodiversitat”. Tornem a rellegir-ho: parlen de “ciència i tecnologia”, no de caciquisme, i se sotmeten al consens de la Taula de Consens, del qual, per cert, el portaveu científic és Rafa Sánchez, un enginyer que va formar part de l’equip de tècnics de la PDE que va anar a Europa a defensar el cabal sòlid, i que és dels que més sap de sediments, tot i que pocs li pregunten, i tampoc sé si ell voldria respondre i explicar el que em consta que sap.

Seguim: “Volem manifestar que tota acció que sigui beneficiosa per al Delta i en defensa del Delta és benvinguda, però no podem esperar més. La situació del Trabucador és molt crítica i la gestió de sorres a través dels sistemes de dragatge s’ha convertit no només en una opció sinó en una necessitat”. Paren atenció: si agafem tres parts del seu discurs (“dragatge a curt termini”, “no podem esperar més” i “una necessitat”), acabarem concloent que allò que reclamen és actuar ja, i de forma immediata.

Ho aconseguirà MOLDE si no sabem encara qui són i què representa MOLDE? Ho dubto molt, i tant de bo m’equivoqui. I ho dubto perquè allí on es mouen els pressupostos, el que es fa és estudiar les característiques de les sorres d’un dels dos embassaments (ni tant sols dels dos), i calcular models o derivar inversions cap a altres coses que no són els macrodragatges, els quals encara ni s’estudien. O potser m’equivoco de nou i el viatge programat properament a Holanda serà un punt d’inflexió. Interessant, tot plegat.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies