TERRES DE L’EBRE // La Generalitat ha assegurat que ha traslladat al ministeri de Transició Ecològica “la seva disponibilitat immediata” per participar en les tasques de reforç del litoral i reparació dels efectes de les llevantades del passat novembre al delta de l’Ebre. Segons el Govern però, l’Estat ha denegat la capacitat d’actuar d’emergència “explicitant que es tracta d’una competència exclusivament estatal”. El Departament de Territori i Sostenibilitat s’hauria ofert a col·laborar en el finançament i l’execució i va sol·licitar la declaració de l’emergència de les actuacions per part del ministeri per poder actuar “immediatament”.
Les llevantades del passat novembre van provocar greus danys a l’Illa de Buda i la barra del Trabucador i el retrocés de la sorra a la zona de la Marquesa, de la Balsa i de l’Arenal. El Departament ha indicat que va fer arribar al Ministeri la proposta d’actuació d’emergència presentada per la Taula de Consens del Delta de l’Ebre -que inclou els set municipis de la zona i les dues comunitats de regants-, es va oferir a col·laborar en el finançament i l’execució i va sol·licitar la declaració de l’emergència de les actuacions per part del ministeri per tal de poder actuar immediatament.
En una nota, Territori ha apuntat que la resposta ministerial ha estat que “la Generalitat no està autoritzada a actuar en emergència sobre el domini marítimterrestre ni a actuar sobre l’àmbit de protecció del litoral” i que les actuacions en emergència només les pot declarar i executar l’Estat. Segons el Departament, el govern espanyol només obre la possibilitat que la Generalitat “pugui implementar actuacions de defensa i protecció dels hàbitats i espècies d’interès comunitari presents al delta de l’Ebre” mitjançant actuacions diferents a les de regeneració del litoral “i tramitant els corresponents projectes davant del ministeri”.
Igualment, el ministeri de Transició Ecològica considera, en una carta de resposta a la petició catalana, que “no ha deixat d’atendre, amb les corresponents obres d’emergència, els danys i desperfectes que ha patit la costa del Delta”, i es troba encara analitzant les actuacions per reparar les conseqüències del temporal de finals de novembre. Pel que fa a actuacions a llarg termini per incrementar la protecció de tot el Delta, es remet a la propera aprovació d’un Pla de protecció del litoral del delta de l’Ebre, “que contindrà les obres d’interès general que el ministeri consideri adients”.
Anàlisi jurídica i reunió el 12 de gener
Arran de la negativa, Territori ha explicat que ha sol·licitat un dictamen jurídic per analitzar si l’escrit del ministeri s’adequa al Reial Decret sobre traspàs de funcions i serveis a la Generalitat en matèria de gestió del litoral. “Especialment, en tot allò que preveu de participació de la Generalitat a les funcions de planificació i programació de les obres d’interès general i la possible execució d’aquestes per part del Govern català en el marc d’un conveni subscrit amb l’administració general de l’Estat”, ha dit el Departament. També ha demanat que s’analitzi en quins termes la Generalitat, en el desenvolupament de les seves competències ambientals, pot actuar per protegir i restaurar la costa dels embats marins i si podria fer-ho en règim d’emergència.
Per altra banda, en la darrera reunió del Consell de l’Aigua de l’Ebre la Generalitat va votar en contra de l’Esquema Provisional de Temes Importants (Epti) del Pla Hidrològic de l’Ebre per al proper cicle de planificació, comprès entre el 2022 i el 2027. Segons l’executiu, no es van acceptar les al·legacions relatives als cabals ambientals, la regressió i la subsidiència del delta i la garantia de la qualitat prepotable de l’aigua. Segons el Govern, tampoc es va reconèixer la problemàtica existent ni es van preveure mesures a curt, mig o llarg termini. Davant d’aquesta situació, el Departament ha convocat per al dia 12 de gener una reunió tècnica amb la Taula de Consens del Delta per tal d’analitzar conjuntament aquest aspecte i fixar una estratègia comuna.
La millora de la qualitat de l’aigua a la conca de l’Ebre també va ser un dels temes destacats en el Consell de l’Aigua. L’aigua de l’Ebre és la principal font d’abastament del Camp de Tarragona i, en els darrers anys, s’ha constatat un increment de les concentracions de sulfats en l’aigua que es capta des del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) no va considerar aquesta al·legació i no l’ha incorporada a l’Epti.
Finalment, pel que fa a la millora del subministrament d’aigua, la Generalitat va posar de manifest la necessitat d’incorporar en la planificació hidrològica del període 2022-2027 les actuacions pendents del Pla de Restitució de Flix, que ha de dur a terme el ministeri per a la Transició Ecològica. La CHE també va desestimar aquesta petició.
