HomePolíticaEl camí desenfocat cap al 14-F en clau ebrenca

El camí desenfocat cap al 14-F en clau ebrenca

EDICIÓ PAPER // El 14 de febrer hi ha eleccions a Catalunya, tot i que la preponderància política que té la gestió de la pandèmia ha minimitzat el debat de precampanya. A les Terres de l’Ebre, el govern, format ara per ERC i Junts, sí que ha fet en les darreres setmanes anuncis sobre projectes transcendentals -l’ampliació de l’hospital o la futura retirada del monument franquista- i els partits han situat els seus candidats a les llistes per la circumscripció de Tarragona amb alguna sorpresa sonada -com el retorn de Joaquim Paladella als primers llocs de la candidatura del PSC- i amb disputes de nova creació com la que enfronta Junts i el PDeCAT, però el nivell de confrontació dialèctica és lluny de les dinàmiques preelectorals habituals. De fet, ni tan sols és segur al cent per cent que, atesa la situació pandèmica, les eleccions es disputen el 14 de febrer.

Siga com siga, són les segones eleccions consecutives a Catalunya que no les convoca el president de la Generalitat -Quim Torra va ser inhabilitat pel Suprem-, la qual cosa corrobora que l’excepcionalitat del 2017 va arribar per quedar-s’hi. En l’horitzó de les expectatives hi ha ara l’última enquesta d’estimació de vot del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicada al desembre i segons la qual ERC guanyaria les eleccions previstes per al 14-F amb 35 escons. JxCat seria la segona força amb una forquilla d’entre 30-32 diputats i diputades, seguida del PSC (25) i Cs, que cauria als 14-16 escons. La CUP n’obtindria 8-9, seguida del PP (7-9). Els comuns serien la setena formació parlamentària amb 7-9 escons, i Vox irrompria al Parlament amb 4-6 diputats. El PDeCAT en podria treure 1, i el PNC es quedaria fora de l’hemicicle. La majoria independentista tindria una forquilla d’entre 73 i 77 diputats -la majoria la marquen 68 escons-, pels 70 que té en la legislatura sortint, i superaria per primera vegada i pels pèls el 50% dels vots. El percentatge de vots dels quatre partits unionistes -PSC, Cs, PP i Vox- seria del 40,7%. Els comuns en traurien un 6,9%. L’enquesta del CEO preveu una participació del 68%.

68% de participació preveu el CEO, 10 punts per sota del 2017

Tot i que les enquestes són només sondejos, el resultat abocaria el PDeCAT a una debacle espectacular només quatre anys després de la seua constitució com a partit. Potser per això la formació està sent de les més actives comunicativament a les Terres de l’Ebre, i no defuig l’enfrontament amb Junts sinó que l’alimenta: Ferran Bel ja fa temps que no s’està de carregar contra l’actual executiu, un cop la seua presidenciable Àngels Chacón va ser destituïda com a consellera, i el partit ha demanat un cara a cara entre els dos caps de llista de la circumscripció de Tarragona, el reusenc Marc Arza (PDeCAT) i el vallenc Albert Batet (Junts).

La candidatura del PDeCAT a la demarcació de Tarragona compta amb una àmplia representació del món local. El cap de llista, Marc Arza, anirà acompanyat de 14 alcaldes i alcaldesses de la demarcació. Destaquen noms com el de l’alcalde de Reus,  Carles Pellicer, i l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, que tanca la llista, o altres com. Carles Luz,  alcalde de Gandesa, que ocupa el número dos. El cap de llista ha apuntat que “les alcaldies del PDeCAT són el millor aval per a governar Catalunya” i s’ha diferenciat dels que estan disposats a governar amb la CUP: “El PDeCAT som l’opció de tots aquells votants que no vulguen un govern antisistema i que menyspree les nostres institucions”. L’ampostina Teresa Moya ocupa el número 7.

PDeCAT, ERC i el PSC han coincidit a assenyalar l’agenda verda del territori com a clau: la transició energètica com a fórmula de creació de faena i de retenció de talent. El número dos dels republicans, el rapitenc Lluís Salvadó, ha destacat que ERC ha sabut generar consensos sobre els grans temes de les Terres de l’Ebre com són el Castor, la seguretat nuclear i la protecció del Delta. Salvadó també prioritzar la millora de “les rendes del sector agrari al territori”. Pendent de judici al TSJC, ha dit que ERC “és dixarà la pell” per a guanyar les eleccions: “Si Esquerra no guanya, no guanyarà l’independentisme, i si Esquerra no lidera, no guanyarà el republicanisme”. La tortosina Maria Jesús Viña, en el lloc número 5 de la llista, i l’actual diputada de Bítem Irene Fornós, relegada al setè lloc, són les altres dos candidates ebrenques entre els 10 primers llocs. 
Les principals novetats les trobem a la llista de JxCat en la mesura que per primera vegada està desvinculada del llegat convergent.

L’actual diputada jesusenca Mònica Sales ocupa el lloc número dos de la llista i per tant, té moltes possibilitats de mantenir el seu escó, mentre que entre els deu primers candidats apareixen, per primera vegada en unes autonòmiques, els activistes Irene Negre -regidora de Junts a l’Aldea i membre d’Independentistes d’Esquerres- en el número 6 i Rai López, de la corda de la presidenciable Laura Borràs i que s’estrena en política després d’haver fet a peu el camí fins a Waterloo, en el número 9. Junts no ha afinat encara el discurs territorial, però és obvi, per les enquestes i les sensacions, que d’entrada no li cal. A l’hora d’aconseguir vots preval el plantejament de Borràs, una altra encausada al Suprem, en situar el 14-F com un plebiscit de l’independentisme: “O ambició o renúncia”.

El PSC ha agafat posicions en la lluita per la centralitat política i a les Terres de l’Ebre ha estat el partit que ha estat més temps en precampanya. Rosa Maria Ibarra serà la cap de llista i farà tàndem amb el fins fa poc portaveu de C’s a l’Ajuntament de Tarragona, Rubén Viñuales, com a independent. El número tres serà per a Joaquim Paladella, que ja va ser parlamentari en dos legislatures. El bateà havia protagonitzat esta dècada alguns dels conflictes interns més sonats a la federació del PSC i alhora havia proposat treure Batea de Catalunya en plena efervescència independentista. Havent-hi altres figures de l’aparell que optaven a anar en llocs de sortida, pocs s’esperaven que Paladella ara tornés a opositar a un escó.

“La gent necessita solucions als problemes del dia a dia, a la falta d’oportunitats, un govern que no dixa a ningú enrere, que crega en la solidaritat i en la justícia social, un govern feminista, un govern que invertisca en el  territori, en recerca i en ecologia”, ha declarat. Els equilibris i les reaparicions no s’acaben amb Paladella, ja que el següent ebrenc més ben situat a la llista és Joan Caballol, ex d’Unió, mentre que en el lloc 13è apareix un altre incombustible: l’exalcalde de Riba-roja José Luis Aparicio. Els socialistes ebrencs volen “posar fi a deu anys perduts” de governs independentistes a la Generalitat. 

Catalunya en Comú Podem, per la seua banda, s’ha aliat al territori amb Movem Terres de l’Ebre, que aporta fins i tot el cap de llista dels comuns per la circumscripció a través de la figura del tortosí Jordi Jordan, que s’ha referit a la llista com “l’única encapçalada per un ebrenc i que per tant compta amb força suficient per a fer arribar les nostres necessitats al Parlament”. Com a eixos de campanya ha assenyalat la defensa dels serveis públics, reforçant especialment la sanitat i l’educació i apostant per un Pacte Nacional per la Sanitat, i mesures de discriminació positiva cap a les Terres de l’Ebre. 
LA CUP s’ha projectat com la candidatura per a “evitar que el Camp i l’Ebre siguen l’abocador de Catalunya”. Júlia Urgell, primera candidata ebrenca, ha posat l’accent en la lluita ecologista, criticant la planificació energètica del Principat “amb una pluja incessant de projectes eòlics i fotovoltaics als llocs on ja patíem massificació”.

Ciutadans, flamant guanyadora en el còmput nacional i en el de la circumscripció el 2017, ha anunciat una gran novetat per a liderar la llista per Tarragona, que no ha concretat. El lema del presidenciable Carlos Carrizosa es resumix així: “Carpetada al procés i reconstrucció postcovid”. Pel que fa al PP, l’altra formació que no ha tancat la llista, sí que es coneix que la número u serà l’exregidora de turisme de l’Ajuntament de Tarragona, Imma Rodríguez. El diputat aconseguit el 2017 per Tarragona és ara el presidenciable, Alejandro Fernández, que ha moderat el discurs popular en favor de la “convivència”.

En les eleccions del desembre del 2017, la força més votada al Camp i l’Ebre -hi ha en joc 18 escons- va ser Cs, que va obtenir cinc diputats, els mateixos que ERC; JxCat, amb el PDeCAt a dins, es va endur quatre diputats; el PSC, dos, i Catalunya en Comú i el PP, un cadascun. 

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

75 + = 84

Últimes notícies