El Govern català ha començat esta setmana les primeres reunions amb diferents sectors econòmics del delta de l’Ebre per a desenvolupar un model que permeta distribuir els sediments per tota la plana deltaica. Dilluns passat -dia 13-, es va celebrar una primera trobada amb representants de les comunitats de regants de l’Ebre, la Federació de Productors de Marisc del Delta, confraries de pescadors i l’Agència Catalana de l’Aigua, amb l’objectiu de començar a analitzar com es poden fer arribar els sediments als camps del Delta i com es distribuiran a través dels canals de reg.
“Com repartir els sediments pel Delta és una actuació que és competència de la Generalitat, que estarà liderada per l’Agència Catalana de l’Aigua, però on també es tindrà en compte el coneixement dels diferents sectors del Delta de l’Ebre”, va explicar Jesús Gómez, director territorial d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, durant la seua intervenció a la jornada L’estratègia de Protecció del Delta de l’Ebre, celebrada dissabte passat -dia 11- a Amposta. L’elaboració d’este model de gestió de sediments comptarà amb un pressupost inicial de 500.000 euros i s’allargarà aproximadament durant 3 anys, segons va informar el director general de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, durant la seua compareixença a la Comissió d’Estudi sobre la Protecció del Delta de l’Ebre al Parlament de Catalunya, dimarts passat. Algunes de les principals qüestions que ara s’analitzaran per a evitar que els sediments s’acaben dipositant als canals de reg serà la seua granulometria, és a dir, la mida del sediment transportat, la seua tipologia (si són fangs o sorres) i també la velocitat de l’aigua que circula pels canals.
Esta actuació de la Generalitat es complementària a les que incorpora el Pla de conca aprovat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que preveu desenvolupar una prova pilot de mobilització d’aproximadament 100.000m3 de sediments pel riu. Gómez va assegurar que és un pas fonamental abans de començar “a dissenyar polítiques de bypass de sediments”, però també va alertar que “cal analitzar bé el sediment que es mobilitza: ja es va veure en el cas de Flix que hi havia fangs contaminats”. En l’àmbit polític, el director d’Acció Climàtica va defensar que el Ministeri per a la Transició Ecològica i la Generalitat estan decidits a tirar endavant esta prova, però va reconèixer que “hi ha problemes amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre”.
Estratègia Delta
Durant la seua intervenció a la jornada sobre la protecció del Delta, Gómez va tornar a presentar els principals objectius que s’ha marcat la Generalitat per a protegir este espai natural, que es resumixen en tres principals eixos: la mobilització i distribució de sediments, la construcció d’una anella de protecció a l’àrea interior de les badies del Fangar i els Alfacs i l’estabilització frontal del Delta. En relació amb este darrer apartat, Gómez va avançar que es continua treballant amb els mostrejos d’arena que està portant a terme el Govern a la costa deltaica: “De la mateixa manera que si s’ha de fer una carretera és necessari un estudi topogràfic, si hem de mobilitzar i aportar arena a la costa també hem de saber de quanta en disposem i de quina tipologia és”.
Actualment ja hi ha resultats de les primeres batimetries, que han analitzat el tipus i disponibilitat de les sorres situades entre 0 i 10 metres de profunditat, i ara es començarà a estudiar les que es troben entre 10 i 50 metres de fondària. “És important que, per a preservar les platges, s’hi aporte una arena de les mateixes propietats que la que tenim actualment a la costa del Delta, per a no alterar els perfils de platja”, destaca Gómez.
Model holandès
Una de les claus de la jornada va ser la presentació, per part de dos tècniques holandeses, dels diferents sistemes de protecció que està desenvolupant el Govern dels Països Baixos a tota la costa, i en què s’ha estat treballant durant més de 50 anys, com una de les principals prioritats estatals. “Holanda està formada per tres grans deltes: és un país molt pla, i bona part de les zones costaneres es troben per sota del nivell del mar, cosa que convertix pràcticament tot el territori en una zona molt sensible a les inundacions”, explicava Sonja Ouwerkerk, cap del Departament de Rius i Costes a la fundació holandesa Ecoshape. “Primer es va apostar per un model de construcció de dics, però ara l’estratègia se centra en el recreixement de les platges amb sistemes dunars i la incorporació de vegetació, perquè ajuda a la retenció d’arena”, va detallar Ouwerkerk, que també va apuntar que “el model seguit als Països Baixos podria ser aplicable al delta de l’Ebre i, de fet, s’ha treballat en alguns espais lacustres similars, però caldrà analitzar la quantitat i el tipus de sorra que s’aporta a les platges”.
També va apostar pel model holandès de gestió del litoral el director científic del Centre de Resiliència Climàtica EURECAT, Carles Ibáñez, però va remarcar que per a preservar el Delta cal treballar una solució híbrida, que aposte també pels sediments: “El sistema holandès permetrà mantenir la costa, però s’ha de combinar amb aportar sediments”. Ibáñez va ser crític amb la gestió actual dels embassaments, perquè apuntava que “s’està generant una situació kafkiana, en què s’acaba destruint els deltes naturals a les costes mentre es creen deltes artificials a les coes dels pantans com a conseqüència de no apostar per recuperar dinàmiques de transport de sediments”. Segons el director científic del CRC, si no s’ha treballat fins ara en matèria de transport de sediments és “perquè no s’ha prioritzat políticament”, i apuntava que “un sistema permanent de traspàs de sediments de Mequinensa fins passat l’embassament de Flix podria tindre un cost de 10 milions d’euros. Seria construir una canonada d’aproximadament 60 quilòmetres de llarg, en línia recta. Quant val cada quilòmetre de l’AVE?”.
Projecte rest-coast
A la jornada també hi va intervenir el catedràtic del departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Agustín Sánchez-Arcilla, que va reconèixer que la costa catalana es troba en una situació “complicada” i va destacar que, a través del projecte Rest-Coast, s’està treballant des de l’àmbit científic i polític per a desenvolupar solucions de restauració dels sistemes costaners a gran escala.
