El passat dilluns dia 5 el Plenari de l’Ajuntament de Tortosa va aprovar una moció de la CUP per demanar la retirada del Monument a la Guàrdia Civil que hi havia al Parc de Tortosa, vora una zona de jocs infantils. L’endemà dimarts, a mig matí, la Brigada d’obres de l’Ajuntament va procedir a desmuntar el bloc de pedra i els elements de ferro que el coronaven. Aquest monument és ja història.
El monument fou inaugurat l’any 1968, ara ha fet justament mig segle, en el marc de l’homenatge que la Diputació Provincial de Tarragona va retre a la Guàrdia Civil amb motiu de la Jura de Bandera de la “Promoción Ebro” de l’Institut armat. De fet era una continuació de l’efemèride viscuda dos anys abans amb la inauguració pel general Franco del Monument a la Batalla de l’Ebre l’11 de juny de 1966. Els anys següents a la barana del riu, davant del Monument, es van instal·lar diverses plaques d’adhesió d’entitats i òrgans estatals que serien retirades l’any 1982 amb algun altre maquillatge que per permetés mantenir-lo viu. El monument de Tortosa era una icona de referència per al règim franquista arreu d’Espanya.
El fervor era tan gran que la Guàrdia Civil va voler anomenar “Promoción Ebro” a la que aquell any, amb prop de mil sis-cents homes, la més nombrosa fins aleshores, acabaven la seva formació a les acadèmies que el Cos tenia a Sabadell, Ubeda, Sevilla i el Escorial. El 30 de gener d’aquell mateix any s’havia inaugurat la nova caserna de la Guàrdia Civil a Ferreries en substitució del palauet que ocupaven des del final de la Guerra al carrer Cervantes, davant del Banc d’España (la “casa de les Torretes”). Les autoritats de Tortosa estaven agraïdes per l’obra i es sentien identificades amb els “civils” fins al punt que no solament van demanar que la promoció portés el nom de l’Ebre sinó que també la Jura de Bandera es fes a la ciutat.
L’acte es va celebrar el 5 d’abril al passeig central del Parc, amb la presència de gran nombre d’autoritats especialment militars -tres tinents generals i mitja dotzena més de generals de diverses destinacions-, a més de governadors i alcaldes i molta gent, especialment familiars dels nous guàrdies encara que també tortosins i vinguts de tota la província seguint les instruccions dels caps polítics del “Movimiento”.
El monument ara enderrocat estava format per una base de roca granítica procedent del Coll del Moro simbolitzant el lloc des d’on Franco dirigí el bàndol sublevat a la Batalla de l’Ebre; coronant el bloc una composició de ferro forjat integrada per una al·legoria a un timó, una corona de llorer i l’anagrama de la Guàrdia Civil. El text de la columna es referia als trenta anys de la Batalla de l’Ebre i al jurament que es feia de fidelitat a la bandera i a la pàtria i als dos laterals sengles dedicatòries de la “província” i l’organització de joventuts del règim. Fou beneït pel cardenal arquebisbe de Tarragona previ l’oferiment del president de la Diputació. Després se celebrà una missa de campanya on, a més del cardenal, oficiaren el bisbe castrense i el bisbe de Tortosa.
En acabar es traslladaren a la vora del riu on es descobrí una placa relativa a la Batalla de l’Ebre i s’oficia un respons; els protagonistes foren aleshores l’alcalde de Tortosa Felipe Tallada i el bisbe Moll i Salord, que deixaria el càrrec el mes d’octubre d’aquell mateix any. Quinze anys després, el 1984, encara durava aquesta fixació del poder local per la Guàrdia Civil quan fou escollit pendonista de la processó de la Cinta el general sotsdirector de l’anomenada “Benemérita”.
La petició de retirar aquest monument la va presentar fa any i mig el mateix regidor de la CUP; aleshores fou rebutjat amb l’excusa que calia elaborar prèviament un catàleg de vestigis franquistes a Tortosa. Ara ha estat aprovada amb els vots del PDcat, ERC, CUP i Movem Tortosa i el vot en contra del PSC i PP. Entremig les actuacions repressives salvatges de l’1 d’octubre a Sant Carles de la Ràpita, Roquetes, i arreu del país, actuacions defensades pels dos partits nacionalistes espanyols que ara volien mantenir el monument. Fa un any la Guàrdia Civil va perdre el respecte de la gent ebrenca, ara també es queda sense el monument que varen promoure els franquistes. n