La comarca de la Terra Alta té una importància cabdal per a les Terres de l’Ebre considerant que suposa prop de la quarta part de la superfície del territori, la qual cosa fa que el conjunt arribe a una extensió significativa. Comparant-ho amb la de les províncies espanyoles, la regió ebrenca s’apropa a la de Pontevedra i Las Palmas, supera la de Tenerife, les tres del País Basc i la meitat de l’actual província de Tarragona. Sense la Terra Alta o la Ribera d’Ebre la suma del Baix Ebre i el Montsià soles no arribaria a un mínim computable al de les altres set àrees regionals de Catalunya. A l’Ebre, les quatre comarques són igual de necessàries.
El paper estratègic de la comarca com a terra de frontera entre Catalunya i l’Aragó ha estat permanent al llarg de la història. Gandesa fou plaça clau a les guerres civils recents. Cabrera la va assetjar dues vegades el 1836, però no va aconseguir ocupar-la per l’aferrissada defensa de la baronessa de Purroy; més a prop, l’any 1938 les tropes republicanes que havien creuat l’Ebre van quedar aturades a les portes de Gandesa sense apoderar-se del nus de comunicacions de la vila que hauria obert el camí cap a l’interior.
Gandesa fou la segona població de la vegueria de Tortosa fins entrat el segle XIX, en què aquesta posició va passar a Xerta, després a Roquetes; al segle XX a Amposta i en un futur podria ser Sant Carles de la Ràpita en la lenta progressió cap al mar. Aquest procés de desplaçament de l’interior a la costa afecta especialment la població. La comarca de la Terra Alta ha perdut més de la meitat dels seus habitants durant els darrers cent anys i actualment hi viuen només el sis per cent del total de les Terres de l’Ebre i d’aquests una tercera part tenen més de 65 anys. La comarca no arriba als onze mil habitants, menys que el municipi de Deltebre. La meitat dels ajuntaments terraltins no pugen del mig miler d’habitants o ben just. Durant el darrer any ha tornat a ser la comarca que ha perdut més veïnatge de Catalunya i l’única que ha reculat de les quatre ebrenques.
Aquesta migradesa justifica per a alguns que no tinga l’atenció que es mereix per part de totes les administracions públiques i els seus dirigents, preocupats sobretot pels vots que poden obtenir a cada lloc. La recent situació n’ha estat una prova. Com que era centre d’atenció informativa, l’endemà de la calamitat van acudir tots els polítics a fer-se la foto, proclamar el seu compromís, com tantes altres vegades, i tornar ràpidament a Barcelona. Mentre la gent de la Terra Alta s’esforça dia a dia per sortir de la marginació amb iniciatives notables de tota mena. En l’àmbit de l’agricultura han aconseguit acreditar els seus productes bàsics: l’olivera i la vinya, amb denominacions d’origen, també l’ametlla i l’avellana. S’ha promocionat el seu patrimoni cultural, la promoció industrial i una naixent activitat turística; tot per a crear treball i riquesa que garantisca el manteniment de la població i el futur. Però, l’esforç dels ajuntaments i entitats comarcals, la gent del país, no és prou; calen els compromisos des de les instàncies superiors una discriminació positiva respecte a les zones més desenvolupades.
Malgrat això, la situació podria canviar. A les properes eleccions la Terra Alta haurà de tenir un protagonisme especial. Tot i que el retard en la data electoral pot suposar canvis en la seua composició, les llistes presentades la passada setmana inclouen candidats a llocs destacats de les opcions polítiques majoritàries. El número dos de la Candidatura del PDCat és l’alcalde de Gandesa i el tercer a la llista del PSC és l’alcalde de Batea, tots dos amb possibilitats de sortir elegits. Encara més, la candidata número tres de la CUP és de la Fatarella, i l’alcaldessa de Pinell de Brai ocupa un lloc important a la de Comuns-Movem. Veurem que dona de si.
