La magistrada Natàlia Jiménez, del jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona, ha acceptat la petició de mesures cautelars del Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument a la Batalla de l’Ebre (Corembe) per a paralitzar les obres de retirada del monument, que s’havien d’executar este mes de juliol per part de la Generalitat per a donar compliment a la Llei estatal de memòria històrica del 2007, i ha suspès el desmantellament si més no fins que resolga el fons de la qüestió: un recurs de Corembe contra l’atorgament de la llicència d’obres per part de l’Ajuntament en considerar que l’òrgan que va demanar la llicència és incompetent; que la descatalogació urbanística del monument està pendent de resolució judicial; que no es complixen totes les condicions imposades per la CHE; que s’atempta contra la protecció del patrimoni cultural i altres qüestions de procediment com l’extraordinarietat de la sessió de l’òrgan municipal que va aprovar la llicència.
Així, si no prospera el recurs presentat per la Generalitat contra la suspensió cautelar, la retirada podria ajornar-se fins a l’estiu que ve en el cas que la Generalitat guanye el litigi. D’una banda, fonts jurídiques de Corembe sostenen que en funció de la càrrega de treball del tribunal, la previsió és que la sentència trigue entre sis mesos i un any i, d’altra banda, les mateixes al·legacions presentades per la Generalitat assenyalen que per una qüestió de cabal del riu, que permeta instal·lar una plataforma a la llera no inundada, la retirada s’ha de fer als mesos de juliol o agost. Tot i que les mesures cautelars són revisables, no es preveuria en cap cas que la jutgessa les aixeque abans del setembre.
Corembe, a l’hora d’exigir mesures cautelars, sostenia que l’execució de la llicència d’obres produiria una “situació irreversible” i que, en canvi, la suspensió no causa “perjudici a l’interès general” perquè l’actuació no és urgent. De fet, el monument, originàriament d’exaltació feixista, fa 55 anys que és al mig del riu amb referències que encara són un homenatge als vencedors en detriment dels vencuts de la Guerra Civil.
La jutgessa ha apreciat que primer cal que es resolga el recurs presentat també per Corembe contra la descatalogació urbanística -l’Ajuntament el va retirar del POUM a principi d’enguany i la Generalitat insistix que el monument no té cap interès cultural- davant de la sala contenciosa administrativa del TSJC i, també, considera que la suspensió cautelar s’escau “per la difícil, si no impossible, restitució del monument al seu estat primitiu en cas que es dicte sentència estimatòria [del recurs]”. És a dir, si acaba donant la raó a Corembe.
En este sentit, tant l’Ajuntament com la Generalitat al·legaven que com que la retirada es farà peça a peça -s’han de tallar els elements amb la tècnica de l’oxitall-, es pot tornar a lloc si la justícia així ho ordena, però la magistrada creu que tot just pel fet que la retirada està prevista mitjançant mòduls, es causarien uns “danys” que farien “molt difícil o impossible la restitució”, que en tot cas tindria “un cost elevadíssim” a càrrec dels “comptes públics”. La retirada, amb una grua de 300 tones, es va adjudicar per poc més de 200.000 euros.
Perjudicis econòmics
La jutgessa també rebutja altres arguments de la Generalitat i de l’Ajuntament per a intentar justificiar la urgència de la retirada i ve a dir que si l’autorització de la CHE només té una vigència de sis mesos, com argumenten les dos administracions, es pot demanar una pròrroga o bé demanar-ne una altra. Quant als perjudicis econòmics que al·legava la Generalitat, en el sentit que caldrà retirar la maquinària, compensar econòmicament empreses implicades o formar nous operaris d’entre els presos contractats pel Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (Cire) -ens públic adjudicatari dels treballs-, la jutgessa respon que són “perjudicis més fàcilment indemnitzables que la restitució del monument al seu estat primitiu, de dubtosa possibilitat”.
La magistrada retreu a la Generalitat que no haja presentat cap informe que acredite que el monument és “susceptible de reposició”.
Este és un dels tres recursos -en este cas contra la llicència d’obres- que té presentats Corembe a la justícia ordinària en la seua batalla jurídica contra la retirada del monument promoguda pel Departament de Justícia de la Generalitat. Segons confirma l’advocat del col·lectiu Alejandro Hernández, també n’han presentat un, ja esmentat, contra la descatalogació urbanística, i un altre contra l’adjudicació de les obres per part de la Generalitat i en concret del Cire, en considerar que ni l’administració autonòmica és propietària del monument ni el Cire té entre les seues funcions canalitzar l’execució d’un projecte com este. Les mesures cautelars afecten, per ara, la llicència d’obres que va atorgar l’Ajuntament de Tortosa al Departament de Justícia, però a la pràctica suposen la paralització del procés de retirada fins que no es resolguen els recursos presentats per Corembe.
Quinze dies amb els treballs aturats
El passat 1 de juliol, el mateix jutjat de Tarragona havia ordenat la paralització dels treballs com a mesura cautelaríssima davant l’anunci de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que les obres de retirada podrien començar abans del 18 de juliol, data anunciada per l’anterior consellera. La mateixa setmana ja havien començat els treballs per a anivellar la platja fluvial de Tortosa on s’ha d’instal·lar la grua de gran tonatge.
L’advocat del Corembe, Alejandro Hernández, reconeix que l’aturada és “un pas important” perquè són unes mesures que es poden allargar mentre dure tot el procés judicial engegat per l’associació, però s’ha mostrat prudent davant la interlocutòria emesa pel jutjat de Tarragona: “Cal recordar que no és una resolució ferma i que encara es pot presentar un recurs”. De fet, la Generalitat ja ha anunciat que interposaria un recurs d’apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) “per a evitar més retards” en la retirada del monument.
Els serveis jurídics de Justícia havien d’analitzar la interlocutòria, però el cas és que el departament se sent amb l’obligació política d’intentar-ho tot. El 8 de juliol, després del tancament de l’edició anterior del setmanari l’ebre, una cinquantena d’entitats memorialistes van lliurar a la consellera Ciuró un manifest a favor del desmantellament i la retirada del monument feixista de Tortosa per a preservar la memòria democràtica.
Pel que fa a l’Ajuntament de Tortosa, si bé va presentar recurs contra les mesures cautelaríssimes decretades per la jutgessa i va defensar-hi que la llicència d’obres era un acte reglat que no podia dixar d’atorgar, ara el consistori no ha expressat, a diferència de la Generalitat, cap intenció de recórrer contra la suspensió cautelar. “La interlocutòria no afecta la part que és responsabilitat de l’Ajuntament”, sostenen fonts oficials. L’alcaldessa, Meritxell Roigé, no ha volgut fer cap valoració que no siga administrativa i s’ha limitat a constatar que les mesures cautelars no suspenen la llicència sinó la seua execució, que correspon a la Generalitat.
“És un triomf del sentit comú per a fer les coses ben fetes”, va manifestar, al seu torn, el portaveu de Corembe, Joan Otero, en declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies, en què també es mostrava caut en relació amb les possibilitats d’acabar guanyant la partida. “Les resolucions poden ser temporals i després es poden emetre en sentit contrari, prudència fins que no són definitives”, afegia.
Pressió a l’ajuntament i tensió política
Otero va retreure a l’Ajuntament que presentés recurs contra les mesures cautelaríssimes: “Sentim una decepció vers el nostre propi Ajuntament, al qual sempre li hem tingut les mans obertes per a treballar conjuntament en la reinterpretació del monument”. En canvi, des del grup municipal de la CUP, l’únic a valorar per iniciativa pròpia la suspensió, s’insta l’equip de govern, de Junts i el PSC, a presentar recurs també contra la suspensió cautelar per a “no contribuir a blanquejar el feixisme”. La CUP va tornar a denunciar la “vergonyosa campanya” del Corembe i de Tortosins pel monument, que “de la mà de Vox, no té cap altre objectiu que mantindre el monument feixista del riu”. Els anticapitalistes veuen en la interlocutòria “una nova mostra de connivència de la justícia amb el feixisme”.
La CUP també va demanar a Movem i al PSC que es desmarquen públicament de la posició adquirida pels membres de les seues executives territorials Cinta Galiana i Consol Cordero, respectivament, integrants de Corembe. Movem ja ha dit que rebutja l’opció “personal” de Galiana.
El PSC també s’ha referit a “lliure decisió personal” i ha demanat a la CUP que no li done lliçons de democràcia. També la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa ha lamentat la resolució judicial: “Una vegada més lamentem tots els entrebancs que ens hem anat trobant; entrebancs fins ara polítics, i ara judicials”. Com la CUP, la Comissió demana a l’equip de govern local que no “s’inhibisca” de la situació i que adopte una “actitud proactiva”, per la qual cosa li reclama que “porte a terme tots els recursos legals al seu abast per tal que es puga complir la Llei de memòria històrica”.
A la vegada, demana a la resta de regidors que mantinguen “el seu compromís” -tots els edils excepte el de Ciutadans van votar a favor de la descatalogació del monument per a aplanar la retirada- perquè “Tortosa s’allibere d’esta exaltació pública d’un règim dictatorial feixista”. Tant la CUP com la Comissió per la retirada demanen celeritat a la justícia per a resoldre tots els recursos.
La interlocutòria de la jutgessa va transcendir coincidint amb la visita a Tortosa del secretari general de Junts per Catalunya, recentment indultat pel govern espanyol, Jordi Sánchez, que va defensar que retirar el monument “també és una manera de reinterpretar”. “La història no es pot oblidar, el que cal esborrar és la mala memòria que alguns han volgut perpetuar”, va afirmar.
