La famosa llei de l’embut és la que diu, “per a mi l’ample, i per a tu el menut”; és a dir, obligacions o normes que els qui tenen alguna mena de poder imposen i fan complir als seus subordinats, però que ells mateixos incompleixen. Ja sabem que la Llei no és igual per a tothom, per molt que ho proclame la sagrada Constitució. Miro només casos noticiables d’aquesta setmana.
Hem tingut un rei, ara emèrit, que viu a l’estranger per no pagar impostos aquí, i se li van ajustar les liquidacions d’hisenda per a evitar denúncies. Ara resulta que és ell, Joan Carles, qui ha denunciat el president de Cantàbria per “expressions injurioses, difamants i oprobioses”, per dir que li hem pagat a les querides. Veurem com acaba tot. El que apel·la la denúncia és l’article 18.1 de la Consti “ningú pot difamar de manera injusta o sense fonament”… vosaltres mateixos traieu les conseqüències de qui té la raó.
El Consell General de Poder Judicial, que durant més de cinc anys es va ‘passar pel forro’ la llei per a renovar-ne els membres, ara continua bloquejant l’elecció de les presidències de les dues sales més delicades del Suprem. Un Consell General que surt contra la ministra M. Jesús Montero per la crítica a la sentència de Dani Alves, una actitud que no recordo que haguessin fet quan jutges togats es van manifestar contra l’amnistia abans que s’aprovés la Llei.
De moment no hi ha cap acció contra el diputat balear de Vox a qui el president del seu parlament, també de Vox, va deixar-li proclamar “el dia de la victòria” l’1 d’abril. Tant s’hi val que atempte contra la Llei de memòria històrica. De moment, també, només s’investiga la cimera franquista per a recordar el ‘Día de la Victoria’. Em ve a la memòria que per molt menys i amb immediatesa, a Catalunya, es va detenir molta gent, es van intervenir negocis… per atemptar contra la unitat espanyola.
Mentrestant, veiem com un jutjat ha desestimat les denúncies contra MAR (Miguel Angel Rodríguez, cap del gabinet d’Ayuso) per difondre dades i fotos de dos periodistes d’El País. Mentre, el fiscal general de l’estat està processat, i la Guàrdia Civil li va intervenir l’ordinador amb totes les dades personals, acusat (sembla demostrat que sense fonament) de difondre dades de la parella d’Ayuso.
Aquí a les Terres de l’Ebre tenim, per exemple el cas de Rodalies. Els pressupostos són una llei, i si no s’executen, és un incompliment flagrant de la llei. Per tant, tots els presidents espanyols que no l’han complert durant tantes dècades haurien de denunciar-se i assumir el pes de llei. Entretant, almenys la comunicació hauria de funcionar en compliment d’una altra llei, la de transparència. Però també se’n foten i ningú sanciona el silenci als usuaris que pateixen cada dia les incidències. Les línies R15 i R16, les ebrenques, són les que acumulen més incidències. Antoni Bassas deia dimecres a l’Ara: “Estem assistint a un robatori espectacular de temps de vida dels viatgers i d’impostos dels contribuents”.
El cas més flagrant segurament és la plataforma Castor. Ara es començarà el segellament dels pous que es van obrir l’any 2013. L’opacitat va presidir el procés de la construcció i ara, per bé que s’han pres mesures, cal esperar que la transparència governe els 8 mesos que duraran els treballs. Ningú s’ha qüestionat (des dels poders de l’Estat, vull dir, perquè la Plataforma del Sénia s’ha desganyitat i el periodista Jordi Marsal va escriure un llibre excel·lent explicant els ets i uts de tot) els efectes d’aquell projecte. De moment ACS es va emportar 1.300 milions d’euros d’indemnització, gens malament pel senyor Florentino Pérez; i ara mos costarà 430 milions més: segellar (40), el manteniment d’aquestos anys (100) i després el desmantellament (260). Tot això sense comptar la construcció.
La llei de l’embut segueix regint. Potser és hora que mos plantem i comencem per reclamar la restitució del règim que va tombar el cop d’estat de fa 89 anys, i deixar de ser súbdits d’un reialme per a ser ciutadans d’una república fonamentada en la igualtat, llibertat i fraternitat.
