La migració estrangera ha sigut el principal motor del creixement demogràfic registrat a les Terres de l’Ebre durant el 2023, el segon més elevat des de 2015. Segons les dades definitives publicades esta setmana per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), a 1 de gener de 2024, la població resident a la regió era de 187.437 persones, un increment de l’1,26 % respecte a l’any anterior (2.346 habitants més). La taxa bruta de creixement se va situar en un 12,6 per mil habitants, dos punts menys que al Camp de Tarragona i un punt menys que al conjunt de Catalunya.
El saldo migratori amb l’estranger ha sigut positiu, amb 2.871 persones més. Esta xifra resulta de la diferència entre les 5.520 persones arribades el 2023 d’altres països que s’han establert en algun dels 52 municipis ebrencs i les 2.649 que han emigrat a l’estranger. El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) va ser positiu en 450 persones.
La migració estrangera ha jugat un paper fonamental en frenar el despoblament de la regió de l’Ebre, un fenomen que hauria sigut encara més pronunciat si no fos per l’arribada de persones d’altres països. El creixement natural de la població de les Terres de l’Ebre, que és la diferència entre els naixements i les defuncions, ha sigut clarament negatiu durant els últims anys. El 2023, se van registrar 1.198 naixements davant de 2.029 defuncions, una situació que reflectix l’envelliment de la població i la dificultat per a mantindre la dinàmica demogràfica a través de les generacions autòctones. Durant el 2023 el creixement natural negatiu s’ha mantingut a tota la regió excepte en quatre municipis: Masdenverge, la Pobla de Massaluca, Vinebre i la Galera, tot i que amb unes xifres insignificants.
D’entre els municipis amb un creixement natural més desfavorable destaquen la Ràpita, amb 93 naixements i 178 defuncions; Deltebre, amb 65 naixements i 147 defuncions; i Alcanar, amb 55 naixements i 93 defuncions. En canvi, als dos municipis més poblats de la regió, la diferència és menys accentuada: Tortosa va registrar 280 naixements i 349 defuncions, mentre que Amposta va comptabilitzar 172 naixements i 203 defuncions.
El creixement de la població a les principals ciutats ha sigut destacat durant el 2023, amb Tortosa al capdavant en termes absoluts. La capital del Baix Ebre ha experimentat un increment de 649 habitants, arribant als 35.513 residents. Este augment ha sigut impulsat en gran part pel saldo migratori positiu amb l’estranger, que ha sumat 683 persones, fet que constata la importància de la immigració en l’evolució demogràfica de la ciutat durant el 2023.
La Ràpita, per la seua banda, destaca com el municipi amb el major creixement relatiu, amb una taxa de 30,4 per mil habitants i un increment absolut de 473 persones. Este ascens se deu, en gran mesura, també a l’arribada de 342 nous residents procedents de l’estranger.
Amposta també ha registrat una pujada significativa de població, sumant 398 nous habitants, i se situa en 22.623 habitants. El saldo migratori amb l’estranger ha sigut de 444 persones.
Finalment, Deltebre ha experimentat un augment més moderat, amb 107 habitants nous i una taxa de creixement de 9,0 per mil. Tot i que el seu saldo migratori amb l’estranger ha sigut positiu (91 persones), este increment no ha sigut suficient per a assolir les xifres d’altres municipis de la regió.
A escala comarcal, el Montsià ha sigut la comarca amb el major creixement relatiu, amb un augment de 1.216 habitants i una taxa de 17,2 per mil, impulsat per un saldo migratori amb l’estranger de 1.226 persones. El Baix Ebre també ha experimentat un creixement destacat, amb 1.065 nous residents i una taxa de 13,0 per mil. El saldo migratori amb l’estranger ha sigut de 1.077 persones.
La Ribera d’Ebre, en canvi, ha registrat un creixement més modest, amb un increment de només 92 habitants i una taxa de 4,2 per mil. Tot i tindre un saldo migratori positiu amb l’estranger (255 persones), este no ha sigut suficient per a impulsar un creixement significatiu de la població.
La Terra Alta és l’única comarca que ha experimentat una pèrdua de població, amb una disminució de 27 habitants i una taxa negativa de -2,4 per mil. Malgrat tindre un saldo migratori positiu amb l’estranger (91 persones), la comarca continua patint despoblació.
