La natura es manifesta va ser el titular de portada de l’ebre després dels aiguats que l’octubre de l’any 2000 van dixar una víctima mortal i van negar d’aigua i fang bona part del territori, sobretot també com ara, al Montsià; van trencar ponts i infraestructures i van ser el punt d’inflexió perquè es fessen actuacions preventives en barrancs potencialment perillosos, com el de la Galera, que ara s’ha tornat a desbordar però que afortunadament no ha generat l’allau sobtada d’aleshores.
Igualment, però, de l’episodi de fa una setmana se’n poden traure conclusions per a continuar treballant a partir d’ara en matèria de prevenció d’emergències i per a fer que, a la propera, encara estem més ben preparats per a rebre uns aiguats d’estes característiques. El temporal d’ara ha recordat molt l’excepcionalitat del de fa 18 anys, que es va considerar el més gran en segles, i encara que ni la pluja caiguda ni l’impacte no han estat, afortunadament, homologables, es pot fer una comparativa evident en el sentit que la natura s’ha tornat a manifestar, amb una convergència extraordinària de diferents depressions, i que som davant de fenòmens que, segons els experts, cada vegada seran menys excepcionals i requeriran, per tant, accions regulars per part de l’Administració.
Este és el missatge que ens fa arribar en este número el responsable de Protecció Civil a les Terres de l’Ebre, Miguel Alonso, que recorda que hem construït un paisatge, urbà i rústic, fonamentat en un clima que està canviant, sense pressa però sense pausa.
Això introduïx per força la necessitat d’una planificació diferent i, segons ens diu Alonso, d’una adaptació que passa per desenvolupar conceptes que fins ara podrien semblar il·lusos com la desurbanització. L’augment de la temperatura del mar i de l’aire, en el marc del canvi climàtic, ha vingut per a quedar-se, i hem de conscienciar-nos i actuar en conseqüència. No cal esperar que puge la cadència de les manifestacions de la natura.
