Tots els governs, i particularment els governs locals, planifiquen, periodifiquen i executen inversions públiques per dotar als pobles i a les ciutats -als territoris- de més serveis o més actuacions i equipaments per al gaudi de la ciutadania. També exerceixen competències en allò que la normativa els hi ha previst, bé siga en caràcter general o sectorial, i fins i tot en alguns casos n’exerceixen en virtut de les exigències ciutadanes derivades de la proximitat entre els governants i els seus ciutadans, malgrat no tenir un títol competencial específic reconegut. A més a més, presten serveis públics en desenvolupament en bona part de les clàssicament anomenades polítiques de l’estat del benestar: des de l’acció social a l’educació. I tot això, forma part de la vida diària de l’acció política dels nostres governs.
Darrere d’aquestes inversions i actuacions, i darrere de la prestació d’aquests serveis públics i l’exercici d’aquestes competències, hi ha decisions polítiques que donen llum verda a la seva implantació. Però per fer-ho possible és necessària una administració interna amb professionals ben formats, ben motivats i ben alineats en termes administratius i procedimentals a la consecució de dits objectius, defensant la legalitat, controlant la despesa pública associada i ajudant a l’execució material de dites polítiques.
És propi dels governs preocupar-se per tenir uns bons pressupostos que donin cobertura a la consecució d’aquestes aspiracions. De fet a l’inici de cada període governamental la planificació de què es farà i en quin calendari, és una prioritat ineludible per a governar, i per a governar bé. Però no sempre el que es fa és una previsió d’amb quins recursos interns ho farem possible. I aquest és un tema especialment clau no només per la bona governança interna, que ja seria suficient, sinó justament per coadjuvar que política i administració vagin de la mà en pro de la consecució d’uns objectius polítics avalats per la ciutadania a través de les urnes.
Em sembla que aquest és un tema clau -en altres ocasions ja ens hi hem referit-, en el qual no sempre s’hi posa l’accent necessari. Per entendre’ns: una bona burocràcia s’acostuma a dir que és com el bon colesterol, que esdevé necessari per a l’organisme, i al revés. Per això invertir en administració interna és en definitiva una bona inversió si es volen portar a bon port els projectes polítics plantejats, i a més fer-ho en termes de temps raonables i amb totes les seguretats i controls jurídics i econòmics.
Però en termes majoritaris aquesta no és la realitat més estesa, per això és un tema sempre actual, i que requereix una acció constant. Amb tot, però, cal ser conscients que la no actuació, per motius diversos, durant anys fins i tot, pot cronificar situacions especialment complexes. I això es pot portar a col·lació, per exemple i especialment, en el marc de la convalidació in extremis aquests dies al Congrés dels Diputats del Decret llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, l’anomenat decret dels interins. Un tema especialment complex no només des de la perspectiva de la seguretat jurídica de les persones que fa tants anys que en alguns casos ocupen els seus llocs de treball de forma abusiva perquè no han estat reglamentàriament convocats per a ser ocupats per aquells que superin un procés selectiu amb totes les garanties jurídiques i atenent als principis constitucionals de mèrit i capacitat en l’accés a la funció pública, sinó també per l’altre vessant des de la perspectiva d’haver de posar en valor aquells altres professionals que al seu dia sí que varen fer i superar aquest procés (és el que la jurisprudència comunitària n’ha dit la discriminació inversa, un tema gens menor). Per això titulars com que es poden consolidar directament professionals com a funcionaris de carrera pel sol fet de portar una antiguitat determinada, sigui 5,10 o 15 anys, són perillosos per les falses expectatives que genera i que serà molt difícil que puguin tenir viabilitat jurídica. I si no, temps al temps.
Cal, per tant, rigor en aquestes qüestions. Especialment amb el tema dels interins, però no només. Analitzar bé les vacants presents i futures i fer accions temporals i planificades en tal sentit, afrontar amb rigor els relleus generacionals necessaris que s’estan produint per les jubilacions nombroses a les quals assistim, la retenció del talent, i la recuperació de part d’aquest, el disseny de nous llocs de treball que vinguin a substituir funcions anacròniques (els nous anomenats llocs STEM: nous analistes de dades, especialistes en big data, en ciberseguretat, en robòtica, en compliance, en cloud computing…), són temes dels quals en parlem poc, però que són claus per a la bona governança dels nostres governs no només en la gestió del futur, sinó en la d’un present cada cop més exigent.
