La urgència de generar més habitatge assequible en els municipis amb més necessitat, amb el mercat més tensionat o amb més pisos buits, és un dels reptes assumits per pràcticament tots els partits que es presenten a les eleccions, perquè s’ha convertit en una de les prioritats del país. El Govern sortint té aprovat un pla sectorial de l’habitatge que eleva al 10,3 % el parc de lloguer social que, en 20 anys, caldrà que disposen els municipis amb més dificultats d’accés a l’habitatge i on viu el 82,7 % de la població. L’objectiu d’este increment és arribar als nivells de la mitjana europea. Actualment, a Catalunya el parc de lloguer social està per sota del 2 %, quan la mitjana a Europa se situa al voltant del 9 %.
Hem estat algunes dècades en què els ajuntaments s’escudaven en la falta de competències, però ara entre totes les administracions tenen eines per a revertir la situació, perquè els jóvens puguen emancipar-se i enfortir les seues arrels al territori. La promoció i construcció directa de nous habitatges, aprofitant la sensibilitat dels fons europeus en este àmbit, o l’adquisició dels molts habitatges buits per tempteig i retracta són dos de les eines.
Amb el Pla 10.000, el Govern ha habilitat 170 pisos de lloguer assequible a les Terres de l’Ebre, però la quantitat de pisos buits continua sent insostenible, tant a l’interior com sobretot a la costa. Cal que totes les administracions ho convertisquen en el seu objectiu principal, i que la regulació dels pisos d’ús turístic o la limitació del preu de lloguer en les àrees tensionades siguen els fonaments d’una política global d’habitatge tan ambiciosa com siga possible.
