El dia 5 de setembre de 1938 el front de l’Ebre estava ben viu. La brigada Lincoln, entre altres forces, va plantar cara a la quarta contraofensiva engegada el dia 3 per les tropes insurrectes del general Franco, que s’ho va mirar tot des de la serra de Cavalls, i ja s’hi va quedar per dirigir la massacre mitjançant guerra de desgast, sense victòries.
El dia 6 els republicans van passar tota la tarda disparant, sense parar, durant més de 4 hores. Es defensava les Camposines, i es va evitar que la cruïlla passés a mans feixistes. Les tropes confluïen en un front d’un kilòmetre d’ample; pràcticament no hi havia espai per a tant d’exèrcit que volia portar Franco. Aquesta nova victòria d’aturar els feixistes va comportar 8.000 baixes a l’exèrcit republicà.
Aquella batalla contra el pensament reaccionari, vuitanta-sis anys després continua vigent. És com la roda d’un hàmster, que gira a través de la història i no es mou del lloc. La divisió d’esquerres i independentistes recorda els enfrontaments entre anarquistes, comunistes i socialistes, que segurament també va influir en el resultat de la guerra; per contra, la dreta i la ultradreta cada cop s’assemblen més i van més juntets.
L’expert en Història del Dret, Rubén Pérez Trujillano, detalla en el seu llibre publicat enguany Jutges contra la República, com el poder judicial “va decidir no acompanyar” les reformes de caràcter social de la Constitució de 1931 i va contribuir a “curtcircuitar” el nou règim. Us sona, això?
Avui, divendres dia 6, llegirem com va anar la inauguració de l’any judicial. Segurament que la barra del cap d’Estat, parlant de democràcia plena, continuarà sent incommensurable. No dirà ni piu (cosa que sí que va fer el 3 d’octubre de 2017) dels més de cinc anys d’incompliment. Finalment, dimarts van elegir presidenta del Consell General del Poder Judicial. Potser l’executiu hauria de prendre mesures, i aplicar la suspensió de feina i sou als jutges insurgents que empren vies contràries al dret.
Com els soldats que defensaven la República avui hem de continuar lluitant contra els que van perpetrar el cop d’estat del 36, van governar des de la dictadura amb la “democracia orgánica”, i des del 78 amb el règim constitucional, però amb les directrius de Franco, que ho va deixar tot “atado y bien atado”, en designar la corona com a perpetuadora del règim. I encara el patim.
Ara que comença el curs, els estudiants han de fer front a nous reptes (com també ho faran els professors). Si no treballen, suspendran.
Els ciutadans hem de treballar per deixar de ser súbdits i poder suspendre, també, els polítics que hem escollit a les eleccions si no compleixen els programes. Hem d’exigir comptes i resultats, i avançar en mecanismes de revocació de càrrecs. Hem d’exigir amb noves fórmules de desplegament de la democràcia. Hem d’exigir poder decidir sobre el model de monarquia (que no és democràtica, ja que ningú la pot votar) o república.
Hem d’exigir el compliment de la Constitució i les garanties dels drets a l’habitatge, a l’educació, a la salut, a la cultura… però també l’execució dels pressupostos i les inversions per millorar infraestructures i serveis. Ara veiem que l’acumulació d’obres ferroviàries revela una desatenció perllongada de l’Estat, i és només un cas. Què dir de les carreteres. Veurem, i viurem, el caos ferroviari els pròxims cinc mesos.
No hi ha dret. Per això és tan necessari un nou model de finançament. Per això hem d’exigir que es compleixin les lleis, com l’Estatut, que ja preveu mecanismes i s’incompleixen sistemàticament.
Abandonem la roda del hàmster, sortim de la gàbia i, com fa vuitanta-sis anys la brigada Lincoln, plantem cara al feixisme per tindre un futur, ara hi ha massa passat.
