La Generalitat preveu comptar el 2029 amb dos noves infraestructures hídriques, una de les quals serà la dessalinitzadora del Foix, per a afrontar futurs episodis de sequera i que Catalunya dixe de dependre de l’aigua de la pluja. El repte és arribar en un horitzó curt o mitjà als 245 hectòmetres cúbics (hm3) anuals d’aigua regenerada i als 160 d’aigua dessalinitzada, el doble de la capacitat actual.
Les noves plantes de dessalinització les finançarà l’Estat i, en este sentit, el Consell de Ministres va donar llum verda el passat mes de juliol a la construcció de la dessalinitzadora del Foix, a Cubelles (Garraf), a tocar de Cunit (Baix Penedès), que podrà generar 30 hm3 anuals d’aigua dessalada, i a l’ampliació de la planta de la Tordera, a Blanes, que passarà a triplicar l’actual capacitat de dessalatge: de 20 a 60 hm3 cada any.
La inversió per a les dos actuacions, que haurien d’estar operatives el 2029, ascendix a 513 milions d’euros. El finançament estatal, a través de la pública Acuamed, anirà a càrrec de fons europeus, en concepte de crèdits que s’hauran de tornar. És a dir, els usuaris aniran pagant les dos infraestructures a través dels rebuts de l’aigua. Les dos plantes comptaran amb plaques fotovoltaiques per a compensar l’elevat cost elèctric del procés de dessalinització i, un cop construïdes, n’assumirà la titularitat l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL), entitat que subministra aigua a un total de 5,5 milions d’habitants de Barcelona i la seua àrea metropolitana.
La dessalinitzadora del Foix, que té un cost de 223 milions d’euros, té la particularitat que s’ubicarà just a la intersecció entre el sistema del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), que gestiona el minitransvasament de l’Ebre, i el sistema ATL. La posició dels últims governs de la Generalitat ha estat que, d’esta manera, podrà subministrar aigua a qualsevol de les dos xarxes que tinga dèficit de recurs. Però això ha aixecat les suspicàcies de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i altres entitats de defensa del territori de la regió de l’Ebre, que assenyalen el projecte com una porta entreoberta a la interconnexió de xarxes per a dur aigua de l’Ebre a Barcelona, mesura que tot i anar en contra dels cabals ecològics de l’Ebre, té un lloc garantit en el debat cada vegada que hi ha sequera.
La consellera de Territori i portaveu del nou govern, Sílvia Paneque, no hi va voler entrar durant la compareixença en què va anunciar inversions en matèria hídrica i va argumentar que el Govern només ha abordat un full de ruta quant a la generació i reutilització d’aigua.
El projecte bàsic de la dessalinitzadora del Foix, segons han confirmat fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a este periòdic, està finalitzat i disposa de tots els informes sectorials. Només està pendent l’elaboració de la declaració d’impacte ambiental, que la Generalitat vol que es tramite per la via d’urgència perquè les obres puguen sortir a licitació, a través d’Acuamed, al més aviat possible. Concretament, la dessalinitzadora del Foix estarà ubicada als terrenys que ocupaven els dipòsits de combustible de la central tèrmica de Cubelles, als peus del puig de Tiula.
A Catalunya, des de l’any 2002 està en operació la dessalinitzadora de la Tordera, ubicada a Blanes. L’estiu del 2009 se va posar en marxa la dessalinitzadora del Llobregat, la més gran d’Europa destinada a l’abastament urbà. Des de fa més de dos anys les dos plantes funcionen al cent per cent. A més a més dels projectes de la Tordera 2 i de la nova planta del Foix, el nou govern no només manté la intenció de fer dessalinitzadores mòbils a l’Empordà, sinó també de construir una quarta gran planta de dessalinització a la Costa Brava Nord.
