La nostra força

Llegeixo al diari un titular que m’agrada. I molt. “El sud de Catalunya treu pit. Ja tocava”.

L’autor, Agustí Segarra, catedràtic d’Economia Aplicada de la URV, comenta l’anunci  d’una futura gran inversió industrial a casa nostra, a Mont-roig del Camp, al Baix Camp, per part d’una empresa sud-coreana. Serà la primera factoria de components de bateries per a cotxes elèctrics a Europa.

Aquest anunci reconeix el gran potencial de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, trenca la incapacitat catalana d’aquests últims temps per captar inversors estrangers i posa de manifest que el treball conduït per lideratges intel·ligents, capaços d’unir forces per un bé comú, sempre dona bons resultats. Gràcies!

Vaig conèixer l’alcalde de Mont-roig, Fran Morancho, durant la meva època com a Director Territorial dels Serveis Sanitaris del Camp de Tarragona i el recordo com un bon alcalde. Exigent amb les peticions per al seu territori, dialogant, generador d’espais de confiança i coneixedor de les dificultats pressupostàries i burocràtiques. En resum, un alcalde competent.

Aquesta notícia i el record que en tinc del Sr. Fran Morancho em fan pensar en un altre bon alcalde, el de Vandellós/Hospitalet, Alfons Garcia. Dos municipis amb una característica comuna; són petits pobles que a causa del turisme han esdevingut nuclis urbans més grans que el poble matriu. Parlem de Vandellós/Hospitalet i de Mont-roig/Miami.

Alfons Garcia fa temps que lidera un objectiu. Una demanda molt racional, carregada de sentit, però que el seu assoliment només serà possible amb l’empenta de tota la Catalunya Sud, dels seus 820.000 habitants, a més de la dels governs de Catalunya i d’Espanya.

Em refereixo al projecte que, sota el paraigua de la Mancomunitat d’Iniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tivissa i Pratdip (MIDIT) ha sigut guanyador d’un dels premis de la Cambra Reus, 2021. La distinció reconeix la importància de la creació d’un centre de Protonteràpia per al tractament del càncer a l’antiga central de Vandellòs-1, actualment en desmantellament i que podria donar servei a la costa mediterrània i, per extensió, a tota la península Ibèrica.

La Protonteràpia, o teràpia amb protons, és una tècnica de radioteràpia externa que s’està imposant en el tractament del càncer. Tracta els tumors malignes amb molta menys dosi de radiació i amb més precisió, la qual cosa evita els danys col·laterals que la radioteràpia fa als teixits sans que envolten els tumors.

Actualment és una tècnica important en tumors pediàtrics, ja que no  deixa pràcticament seqüeles i també en adults amb tumors del sistema nerviós central, que sovint són inaccessibles a les tècniques convencionals. La majoria dels tumors serien candidats a aquest tipus de radiació que actualment no es fa per la complexitat d’aquestes instal·lacions de tractament.

Hi ha pocs centres en funcionament a Europa. Cap de públic a Espanya. A Madrid n’hi ha un de privat, des de fa poc temps. A nivell mundial, avui, són 58 els centres de Protonteràpia i aviat en seran el doble.

L’accelerador de protons de Vandellós-1 donaria cobertura pública a 1.500/1.900 pacients per any, com a mínim, i podria ser el primer centre de referència per a la península Ibèrica, amb capacitat per a 4 sales i amb disponibilitat d’espais per a altres usos. Una gran instal·lació per a tot el sud d’Europa.

La Central Nuclear de Vandellòs-1 està en fase de desmantellament i sense cap pla futur per a reutilitzar l’espai. Seria un projecte pioner i donaria una imatge de les centrals nuclears socialment positiva. I és que té els blindatges estructurals necessaris per a la construcció d’un centre d’aquest tipus.

També s’hi podria afegir una xarxa oncològica y hospitalària propera, amb la unificació dels dos hospitals universitaris del camp de Tarragona en coordinació amb tots els altres de la Catalunya Sud.

L’emplaçament seria òptim, equidistant de totes les capitals de Catalunya, Aragó, València i Balears, ben comunicat amb totes elles i amb la resta d’Espanya. Disposa de vies de comunicació ràpides com són l’AP7 i l’A7, heliport, aeroport proper, ferrocarril convencional i d’alta velocitat i no està limitat per factors orogràfics, fet que possibilitaria la implantació d’empreses complementàries.

Un estudi econòmic avala la viabilitat i estalvi de costos del projecte.

En resum, estem parlant d’un projecte que, nascut a la facultat d’arquitectura de la URV, seria d’utilitat pública per a tota la península Ibèrica, però per fer-lo realitat, cal poder sumar-li la força aglutinadora de la Catalunya Sud.

Un altre objectiu a compartir!

Roger Pla
Roger Pla
metge i cirurgià
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 8 = 17

Últimes notícies