El Govern ha aprovat el Projecte de llei de memòria democràtica, que preveu el desplegament d’un règim sancionador per a evitar l’enaltiment del franquisme, la humiliació de les víctimes i l’espoli a fosses i al patrimoni memorial, i que dona un termini de dos anys per a la retirada de símbols franquistes, com ho seria el monument del riu de Tortosa. La Llei establix que la segona república era una democràcia que va caure per un cop d’estat militar. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha defensat que la norma, que ara s’ha de tramitar al Parlament, repara la memòria de totes les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme. El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha explicat que el projecte és idèntic a l’aprovat per l’anterior Govern d’ERC i del qual no se’n va poder acabar la tramitació per les eleccions anticipades d’enguany.
La Generalitat podrà exercir l’acusació popular en determinats supòsits com els delictes de les humanitat, contra la vida o contra la integritat moral i física. També es regularan el cens de víctimes i les mesures de reparació, la localització i dignificació de les fosses comunes i el banc d’ADN. Igualment, se fomentarà la investigació i divulgació de la memòria històrica i s’inclourà en el currículum de diversos nivells educatius, del professorat, de la universitat, a la formació d’adults i al personal de l’Administració.
Se crearà una nova figura a banda dels espais de memòria que es diran espais de commemoració, on se van produir fets rellevants però no queden vestigis materials.
La Llei dona dos anys de marge no només a la retirada de símbols franquistes sinó també a la revocació de les distincions, nomenaments, títols i honors institucionals a persones que van donar suport al franquisme. També es dona cobertura legal a totes les investigacions sobre la Guerra Civil i la dictadura.
La posada en marxa de la Llei permetrà establir un marc jurídic únic que “refon, actualitza, millora i completa” les normatives existents, com la Llei del Memorial Democràtic (2007); la Llei de fosses (2009) i la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, (2017).
El monument del riu, pendent de la tramitació de la llei i del conflicte judicial
Esquerra Republicana, com ja va anunciar que plantejaria quan estava al Govern, presentarà ara des de l’oposició esmenes a la Llei perquè està faça menció explícita al monument franquista de Tortosa i perquè el termini per a traure símbols franquistes siga de només un any, en lloc de dos, des de l’entrada en vigor del text. El Govern ja va començar els treballs previs a la retirada del monument l’estiu del 2021, però el Col·lectiu per la reinterpretació del monòlit, el Corembe, va presentar fins a tres recursos als tribunals, que van paralitzar les obres i encara no han resolt cap dels recursos. Ara, el Corembe, segons el seu advocat Alejandro Hernández, considera, abans d’haver estudiat a fons la norma, que la nova llei no hauria d’afectar el monument perquè hauria de prevaldre “el seu valor artístic i patrimonial”. “Una altra cosa és que ho vulguen plantejar com una llei ad hoc” per a tombar el monument, afegix Hernández.
