HomeSocietatLa PDE i Sediments reclamen contundència i ambició en la mobilització de...

La PDE i Sediments reclamen contundència i ambició en la mobilització de sediments

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) han començat els treballs per mobilitzar sediments des dels pantans de Mequinensa i Riba-roja, però ho han fet amb una “prova pilot”, per a estudiar com es mouen els fangs, que les associacions en defensa del Delta consideren del tot insuficient i poc profitosa.

Els treballs han començat esta setmana davant del poble de Mequinensa, a la desembocadura del riu Segre, on la CHE tenia pendent alliberar de sediments el camp de regates, amb l’adequació del terreny perquè la maquinària pesant puga treballar-hi amb més facilitats i s’allargarà fins al 2024.

El cap de l’àrea de Gestió Ambiental de la CHE, Lorenzo Polanco, ha explicat que la intervenció té un pressupost d’1,2 milions d’euros i ha de servir per moure prop de 13.000 metres cúbics de sediments, en dos fases, i determinar quina és la metodologia més eficient de cara a futures actuacions.

La Confederació compta amb un pressupost de més de 4 milions per a proves pilot i assajos i preveu fer també altres testos a la desembocadura del Matarranya, molt més a prop de la presa de Riba-roja, o al Siurana, així com operacions de seguiment de la mobilització de fangs a l’assut de Xerta, però tant l’associació Sediments com la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) acusen la CHE de falta d’ambició i contundència i de fer una operació de “rentada de cara” davant la passivitat del Govern de la Generalitat. “Ens sentim sols”, ha expressat una de les portaveus de la PDE, Susanna Abella.

Disset entitats, entre els quals la PDE, han signat un manifest liderat per l’Associació Sediments que denuncia que la CHE “intenta fer-nos creure que estos sediments es mobilitzaran per si mateixos junt amb les aigües sense corrent del pantà fins a la paret de la presa de Riba-roja”.

La distància fins a la presa és de 38 quilòmetres i este embassament es manté sempre ple per a atendre les necessitats de producció hidroelèctrica, segons els conservacionistes, que defensen que el punt d’abocament dels sediments hauria de ser més proper a la presa. A més a més, consideren que la informació sobre el millor mètode, o com a mínim el més barat, per a moure sediments ja existix: el manifest cita estudis de la UPC que fixen que el transport per carretera surt a 29,2 euros el metre cúbics, el transport per canonada amb bombeig, a 1 euro el metre cúbic, i el transport mitjançant buidatges de l’embassament amb arrossegament controlat, a 0,54 euros el metre cúbic.

“Els números són clars i contundents si l’objectiu és que els sediments arriben al Delta de l’Ebre”. Les entitats reclamen fer “proves reals” a partir dels molts estudis que ja existixen. Proves que passarien, segons reclamen, per fer uns bypass per hidrosucció fins a les preses dels dos embassaments, Mequinensa i Riba-roja, o per obrir les comportes de fons dels pantans i fer-ne un buidatge, per a poder estudiar realment com es comporten els sediments riu avall.

De fet, recorden que la Generalitat va proposar el 2020 una prova pilot molt més ambiciosa i racional, per a invertir fins a 5 milions d’euros en un bypass -una canonada per succió- a l’embassament de Riba-roja, des de la desembocadura del Matarranya fins a la paret de la presa -fins a 5 quilòmetres de canonada-, però que no ha estat tinguda en compte, ja que les proves pilot que la CHE preveu al Matarranya no s’ajusten, ni en volum ni en pressupost, a esta proposta, i tampoc això ha despertat cap reacció del Govern català.

Tant Sediments com la PDE creuen que la CHE no és coherent quan parla de “gestió integral” dels sediments, ja que consideren que els treballs puntuals a l’entorn del poble de Mequinensa són “un pedaç” i una “gestió puntual” -en paraules dels activistes de Sediments Jordi Parès i Josep Juan- que no tenen res a veure amb una estratègia amb perspectiva. Juan acusa la CHE de fer “intoxicació informativa”.

Per la seua banda, la PDE va reiterar esta setmana, coincidint amb l’inici dels treballs a Mequinensa, a la confluència entre el Segre i l’Ebre, que esta prova no és perjudicial, però és “un engany” i “no és el que el territori necessita”. Abella va recordar que els experts quantifiquen en dos milions de tones anuals la quantitat de sediments necessaris per a regenerar i protegir el Delta, mentre el geòleg Alvaro Arasa constata que del total de sediments que baixen -ara mateix només uns 100.000 metres cúbics anuals- o que es puguen fer baixar en un futur, només se n’aprofitaria un 20 % per a lluitar contra l’enfonsament del Delta, a través dels canals de reg, perquè el tronc del riu està desconnectat de la plana deltaica. També va explicar que es necessiten cabals superiors a 400 m3/s per a moure les arenes, i que són les riuades de més de 800 m3/s les que “realment fan córrer els sediments”.

 

Desesperats

“Els estudis milloraran els coneixements de la capacitat de transport dels rius, però cal una experiència contundent, amb canonades flotants que superen les preses”, va concloure Arasa. Abella, al seu torn, va quantificar que el pressupost de la CHE per a la mobilització de sediments i de sorres a la costa és només un 0,5 % del pressupost per a tota la conca, i va posar en dubte que el 2027, quan s’esgote l’actual Pla de conca, les proves previstes aporten “dades prou representatives o concloents”. “La nostra desesperació és que podem tardar deu anys perquè facen alguna cosa amb cara i ulls, i al Delta no li sobra este temps”, va manifestar.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 32 = 35

Últimes notícies