La por a la llibertat

Pensant en el tema que es debatrà en les properes Converses de Pensament Crític a les Terres de l’Ebre (ja anem per la 4a edició!) em van venir ganes de llegir l’obra d’Erich Fromm, La por a la llibertat, escrita l’any 1941, en plena Segona Guerra Mundial. El títol original és Escape from Freedom, que literalment significa Escapar de la llibertat 1. L’anàlisi que fa Fromm a l’obra ens pot donar certa llum per comprendre l’auge de l’extrema dreta en l’actualitat, atès que hi veiem un cert paral·lelisme.

Fromm analitza les causes que duen l’home a abandonar la llibertat i abraçar el totalitarisme a partir de la psicologia que configura el que ell anomena “home modern”. Segons Fromm, l’home modern apareix emancipat dels lligams de la societat preindividualista, on gaudia de menys llibertat però es trobava segur perquè la seua vida tenia sentit, no tenia ansietat ni patiment psicològic, simplement havia d’ocupar el seu lloc i desenvolupar la funció que tenia assignada a la societat. Els ideals del cristianisme, resignació, caritat i submissió als designis d’un déu totpoderós justificaven l’statu quo i reforçaven el caràcter social.

Amb la fi de l’hegemonia cristiana, la reforma protestant configura un nou model moral que forma el caràcter de l’home modern. En efecte, les revolucions burgeses duen a la fi del vassallatge: l’emblema de la revolució francesa és “llibertat, igualtat i fraternitat”. Ara bé, aquesta llibertat, per una banda, proporciona independència (fi de la servitud) i racionalitat (fi del fanatisme religiós). D’altra banda, segons Fromm, torna l’home modern ansiós i impotent. La llibertat esdevé un abisme, li fa por. La vida segura desapareix i la tranquil·litat que produeix la submissió, també. Per això les proclames del feixisme i els nous ídols integradors (pàtria, família, líder) són abraçats com a agents alliberadors de la por i les angoixes que comporten la solitud de la llibertat de l’home modern.

La por als altres, la por a perdre els privilegis, les possessions, la pròpia vida…, aquests són factors que determinen favorablement l’acceptació i submissió a un líder totalitari. Segons Fromm, en el caràcter social humà hi ha inclòs el desig de llibertat i el desig de fugir-ne. La prevalença d’un caràcter psicològic sobre l’altre depèn en gran mesura de l’educació rebuda, de quina manera es desenvolupa el pensament crític de l’individu per entendre la llibertat de forma positiva com a autodesenvolupament, del que ell anomena pensament creatiu (original o genuí), és dir, propi; tot al contrari de l’adoctrinament i propaganda feixista de principi del segle passat o de la demagògia dels actuals discursos ultraconservadors arreu del món (EUA, Rússia, Europa, España), que culpabilitzen sempre els altres (els que no formen part dels elegits) dels problemes a tots els nivells i àmbits.

Fromm es pregunta com va ser possible l’ascens del feixisme quan, en teoria, l’home modern ja s’havia desfet dels fanatismes de la fe i la irracionalitat, ja que la ciència (l’esperit il·lustrat) ho impregnava tot. I gairebé un segle després som al mateix punt de sortida, fent-nos les mateixes preguntes…

Per trobar respostes estudia la personalitat de Hitler, a qui atribueix un caràcter autoritari, típic del sàdic maltractador, que estableix una relació de menyspreu i amor vers les masses. A Mein Kampf explica la satisfacció que senten aquestes en sentir-se dominades:
“Com una dona que prefereix sotmetre’s a l’home fort abans que dominar el dèbil, així les masses estimen més el que mana que el que prega, i en el seu fur intern se senten molt més satisfetes per una doctrina que no tolera rivals que per la concepció de la llibertat pròpia del règim liberal. Amb freqüència se senten perdudes en no saber què fer-ne i encara es consideren fàcilment abandonades”.2

Fixeu-vos en la visió de la dona que ofereix el nazisme, els feixismes en general. Per això, debatre sobre la llibertat i la por pren, ara més que mai, sentit; i és necessària la reflexió filosòfica sobre el tema. Us invitem a participar lliurement i sense por en les IV Converses de Pensament Crític a les Terres de l’Ebre que tindran lloc a Móra la Nova el proper 17 de setembre.

1 Fromm, Erich, El miedo a la libertad, Paidós, Barcelona 2021. Edició catalana exhaurida: Fromm, Erich, La por a la llibertat. Edicions 62. Col·lecció: El Cangur, n. 45, Barcelona, 1979
2 Hitler, Adolf, Mein Kampf, Londres, Hurst and Blackett, 1939, pàg. 56 (citat per Fromm, op. cit. pàg. 317. Traducció pròpia).
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

70 + = 73

Últimes notícies