La primavera

Una de les obres mestres del pintor renaixentista italià Sandro Botticelli porta per títol La Primavera. L’obra, conservada a la Galleria degli Uffizi de Florència és de gran format i està carregada d’iconografia clàssica molt del gust de les corrents humanístiques i neoplatòniques d’aquella època. Un altre mestre de la pintura Pieter Brueghel cap el 1600 també ens deixava la seva particular visió de La Primavera. El 1725 es publicaven els quatre concerts per a violí que 2 anys abans havia compost Antonio Vivaldi: Le quattro stagioni. Fan referència a cadascuna de les estacions de l’any. La primavera és el concert número 1 (Op.8, Rv 269) i és una de les obres musicals més populars a tot el món. El músic barroc va voler expressar l’alegria i el renaixement que caracteritzen aquesta estació de l’any tot i que aquesta impressionant obra també compta amb un gran simbolisme i significat en cadascuna de les seves notes. El 1884 l’escultor Auguste Rodin finalitzava el conjunt L’eterna primavera una obra espectacular i que va tenir tant d’èxit que es va reproduir diverses vegades en bronze i en marbre (una versió en marbre va ser subhastada per 20 milions de dòlars). Al llarg de la història de l’art han estat molts els artistes que s’han decidit a plasmar la floració primaveral. Destaquen sobretot els impressionistes, com ara Claude Monet i la seva obra La Primavera (1873) o Primavera a Giverny (1900). Fou igualment una font d’inspiració per a artistes com Vincent Van Gogh o Paul Klee, que el 1925 pintava els seus matolls a la primavera.

I és normal que així sigui. Hi ha molts aspectes d’aquest període que poden inspirar els artistes. Els canvis que pateix la natura durant aquests mesos, el sol, la llum dels dies, el bon temps, surten les fulles als arbres i té lloc la floració, als horts creixen ufanoses moltes verdures … A la primavera, esclata la vida.  Però també hi ha una cara oculta que ens aporta alguns inconvenients, com ara les al·lèrgies ocasionades pel pol·len. Fins i tot aquest aspecte menys bucòlic d’aquesta estació ha quedat registrada en els annals de la història de l’art gràcies a la fotografia del 1978 que es va fer amb una polaroid Andy Warhol i que va ser titulada Andy sneezing. I no ens deixem la literatura amb obres com ara Primavera negra (1936)  de Henry Miller, La primavera de Praga de Miguel Delibes (1968), Primavera con una es quina rota de Mario Benedetti (1982) o la novel·la pòstuma de Mercè Rodoreda La mort i la primavera que l’escriptora catalana va deixar inacabada el 1986

Aquesta estació de l’any comença amb l’equinocci de primavera, el 20-21 de març i acaba al solstici d’estiu el 20-21 de juny. Enguany durarà exactament 92 dies i 18 hores. Durant aquest període el nostre cos pateix alteracions i el sistema hormonal comença a segregar més quantitat de determinades substàncies que poden afectar fins i tot el nostre estat d’ànim. Certament és una època de canvis però també de celebracions. A través d’un seguit d’actes simbòlics des de temps immemorials l’home ha volgut donar les gràcies per la resurrecció que veia al seu voltant i demanava, de moltes maneres, que aquell miracle es perpetués en el temps. Era el pas de la foscor a la llum, el pas de les terres ermes a les exuberants, de l’esterilitat a la fecunditat. A moltes cultures dels cinc continents hi ha celebracions durant aquest període. Des del mite de Persèfone a l’antiga Grècia a les festes Holi a l’índia, passant pels ritus dels asteques a Mèxic, la festa de la floració al Japó o l’any nou xinès.  En la nostra cultura, al llarg dels dies de primavera gaudim de la Setmana Santa, de la diada de Sant Jordi, de la festivitat de l’1 de maig o del Corpus. I ens acomiadem amb l’apoteosi de Sant Joan.

Ah, m’oblidava. I a casa nostra, cada quatre anys, a la primavera també hi ha eleccions municipals.

Josep Pitarch
Josep Pitarch
Historiador i periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 24 = 28

Últimes notícies