HomeEconomiaLa Ràpita i Tortosa, els municipis que més incrementen la recaptació de...

La Ràpita i Tortosa, els municipis que més incrementen la recaptació de l’IBI el 2024

La Ràpita i Tortosa encapçalen el rànquing dels ajuntaments de les Terres de l’Ebre que més han incrementat la recaptació de l’impost sobre béns immobles (IBI) de naturalesa urbana durant el 2024. Així ho recull l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) a partir de les dades facilitades per la Direcció General del Cadastre del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

A la Ràpita, l’Ajuntament ha ingressat 6.504.118 euros per este concepte, un 40,82 % més que l’any anterior. Este increment s’explica per l’augment del tipus impositiu aplicat pel nou govern municipal (PSC, Junts, Ràpita XXI i Futur la Ràpita), ja que la base imposable només ha crescut un 0,10 % respecte a 2023.

Pel que fa a Tortosa, la recaptació de l’IBI ha assolit els 11.105.225 euros, és a dir, 1.729.530 euros més que el 2023. Esta xifra representa un augment del 18,45 %, també atribuïble a la pujada de l’impost aprovada pel nou equip de govern (Movem, PSC i ERC). La base imposable només ha variat un 0,42 %.

L’impost sobre béns immobles (IBI) és actualment una de les principals fonts de finançament dels ajuntaments, ja que grava la propietat d’immobles, tant de naturalesa urbana com rústica.

La Llei reguladora de les hisendes locals establix els límits legals dels tipus impositius de l’IBI que poden aplicar els ajuntaments i que en el cas de l’impost de naturalesa urbana se situa dins d’una forquilla que va del 0,4 % a l’1,1 %. El càlcul del tribut és molt senzill només cal multiplicar el valor cadastral del bé pel percentatge del tipus impositiu.

Tipus impositius

Els ingressos municipals provinents de l’IBI no guarden, en tots els casos, una relació directa amb este tipus impositiu establert per cada ajuntament. Això es deu al fet que el valor cadastral dels immobles pot variar de manera significativa entre municipis. A més, els ajuntaments poden aplicar bonificacions i exempcions que també afecten la recaptació final.

El tipus impositiu d’IBI més elevat dels municipis de les Terres de l’Ebre és l’1,163 que aplica l’Ajuntament de Tortosa, gairebé el màxim legal que permet la llei. El cas de Tivenys (1,21 %) supera el límit perquè la legislació permet a ajuntament en dificultats econòmiques arribar fins a 1,3 % de manera excepcional. Després de Tortosa, els ajuntaments que cobren més per IBI són Deltebre (1,085), Camarles (1,07), l’Ampolla (0,99) i el Perelló (0,98). A la Ràpita, tot i l’augment del 40 % aplicat per a l’exercici de 2024 el tipus impositiu no és dels més elevats (0,83 %). [Vegeu tots els tipus impositius que apliquen els ajuntaments i la recaptació de 2024 en el quadre que publiquem en la pàgina següent.] Així, un pis amb un valor cadastral de 50.000 euros el propietari paga en concepte d’IBI 581,65 euros a Tortosa, 542,5 a Deltebre o 450 a Amposta (131,65 euros menys que a la capital del Baix Ebre).

Durant el 2024, els 52 ajuntaments de la regió de l’Ebre van recaptar un total de 66.462.079 euros per este concepte, fet que suposa un increment del 8,1 % respecte a l’any anterior. D’este total, 61.262.967 euros corresponen a immobles urbans i 5.199.112 euros, a finques rústiques.

Pel que fa a l’import mitjà per rebut d’IBI urbà, se va situar en 324 euros a les Terres de l’Ebre, molt per sota de la mitjana catalana, que va ser de 523 euros.

Els municipis amb les quotes mitjanes més elevades van ser Móra d’Ebre (434 euros), Móra la Nova (410), Amposta (407), Deltebre (398) i l’Ametlla de Mar (397), tots ells amb l’última revisió cadastral efectuada entre 1999 i 2005. A Tortosa, la quota mitjana es va situar en 381 euros, i a la Ràpita, en 327. En l’altre extrem, els rebuts més baixos se van registrar a Ascó (104 euros), seguit de la Pobla de Massaluca (107), Xerta (108), Caseres (119) i la Fatarella (125).

Per exemple, Tortosa, amb una base imposable mitjana per rebut el 2024 de 32.782 euros, va registrar una quota íntegra mitjana de 381 euros. A Deltebre, amb una base de 36.539 euros, la quota va ser de 398 euros. En el cas de la Ràpita, tot i tindre una base més elevada (39.428 euros), la quota mitjana es va situar en 327 euros. A Amposta, amb una base imposable mitjana de 44.891 euros, la quota íntegra va arribar als 407 euros.
D’altra banda, el fet que un municipi actualitze els seus valors cadastrals pot comportar un augment significatiu de l’IBI en comparació amb altres localitats que no ho han fet durant molts anys. A Tortosa, per exemple, l’última revisió cadastral se remunta a l’any 1999, mentre que a Amposta és del 2004, a Deltebre del 2000, i a la Ràpita, del 2008.

Pel que fa a l’impost sobre béns immobles (IBI) de naturalesa rústica, el municipi amb la quota íntegra mitjana més elevada el 2024 va ser Sant Jaume d’Enveja, amb 353 euros per rebut. El van seguir Amposta (183 euros), la Ràpita (165), Tortosa (157), la Galera (140) i Santa Bàrbara (136).

En total, els municipis de les Terres de l’Ebre van recaptar 5.199.112 euros en concepte d’IBI rústic. La mitjana regional se va situar en 97 euros per rebut. Els contribuents que van pagar menys van ser els de l’Ametlla de Mar (10 euros), l’Ampolla (14), i la Fatarella, Caseres i Ascó (tots tres amb 26 euros de mitjana per rebut).

L’IBI rústic s’aplica als terrenys destinats a activitats agrícoles, ramaderes, forestals o similars. Se calcula a partir del valor cadastral del terreny, que té en compte factors com la qualitat del sòl, la seua ubicació i l’ús que se’n fa. Els ingressos obtinguts per este concepte es destinen al finançament dels serveis municipals.

Article anterior
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies