HomeEconomiaLa renda bruta mitjana situa vuit municipis ebrencs entre els deu més...

La renda bruta mitjana situa vuit municipis ebrencs entre els deu més pobres de Catalunya l’any 2021

Vuit municipis de les Terres de l’Ebre estan entre els deu més pobres de Catalunya. Així ho determinen les dades publicades recentment per l’Agència Tributària, corresponents a l’any 2021 i que entén la pobresa com a renda bruta mitjana dels seus habitants -la suma dels salaris, les pensions i altres ingressos, com els rendiments per valors. Estes dades, però, fan referència a municipis de més de 1.000 habitants.

El municipi que lidera la llista de la renda més baixa és Batea, amb 18.034 euros, seguit d’Horta de sant Joan, amb 20.742 €. Després de Batea i Horta hi ha dos municipis lleidatans de la comarca del segrià: Seròs (20.798) i Aitona (21.140), per continuar amb els municipis ebrencs que completen el rànquing: Sant Jaume d’Enveja (21.752), Camarles (21.857), Santa Bàrbara (22.262), el Perelló (22.316), l’Aldea (22.359) i Ulldecona (22.421). Unes xifres que contrasten, clarament, amb els municipis més rics, que són els habituals de cada any: amb Matadepera liderant el rànquing, amb una renda bruta mitjana de 69.511 €, gairebé quatre vegades més que Batea.

El catedràtic d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver, explicava a La Vanguardia, que una de les possibilitats d’esta concentració en un mateix territori dels pobles més pobres és que “hi ha més envelliment de la població”. I és que apunta que “com més envellida és la població, més possibilitats que la renda siga baixa, ja que les pensions que cobra la gent gran solen ser més baixes que els sous”. De fet, tant el Montsià, com el Baix Ebre i la Terra Alta, les tres comarques on hi ha estos municipis, superen la mitjana catalana de persones més grans de 65 anys. Així, mentre a Catalunya esta població representa el 19%, a estes tres comarques se situa entre un 22 i un 29%.

Altres raons que relaciona Oliver amb la poca renda dels municipis ebrencs és que són llocs amb poca activitat industrial, que és el sector que concentra els sous més alts; i, en canvi, hi ha predomini d’activitat agrícola i també del sector serveis, on els salaris són més baixos. En este sentit, el sotsdirector del CELiR, Pau Galiana, també assenyalava que “millorant el valor afegit de la indústria present en estes comarques es millorarien els salaris, i, per tant, també la renda disponible i estes xifres”, així com ha apuntat que s’ha de tenir en compte que en estes comarques hi ha més envelliment de població i també unes retribucions contributives més baixes, possiblement, per haver tributat al sector primari o haver sigut autònoms.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + 7 =

Últimes notícies