EDICIÓ PAPER // La vespa asiàtica, perillosa espècie invasora, sobrevola per primer cop les Terres de l’Ebre, la principal zona apícola de Catalunya. La setmana passada dos apicultors van descobrir este insecte atacant les seues arnes en dos espais de la serra de Cardó i els Agents Rurals van confirmar-ne la presència.
Tot i que ja fa un any i mig que està establerta al Baix Penedès i se n’han trobat també al Priorat i al Tarragonès, hi havia l’esperança generalitzada que no arribés a l’Ebre, territori amb unes condicions climatològicament poc favorables, amb molts espais generalment força secs. Al nord d’Espanya i a Girona esta espècie ja s’ha convertit en una plaga. A l’Ebre, però, els apicultors confien a poder-hi fer front abans que siga massa tard.
Voraç depredadora d’abelles
La troballa arriba després d’anys de nombrosos avisos infundats i inspeccions fallides per part dels Agents Rurals. En diversos casos, s’havia confós la vespa asiàtica amb l’autòctona vespa xana o crabro, de mida fins i tot superior a la invasora, però inofensiva per a la colònia apícola.
Després de l’avís de dos apicultors de Tivenys i Benifallet, que van veure com diverses vespes invasores es mantenien suspeses a l’aire esperant la sortida de les abelles a l’exterior per a capturar-les i menjar-se-les, efectius del cos d’Agents Rurals es van traslladar a la zona. Van inspeccionar l’entorn de les arnes a la recerca del niu, però no van obtenir resultats més enllà de corroborar la troballa de la temuda i coneguda també com a vespa velutina.
Un problema social
El protocol establert per la Generalitat suggerix que siguen els mateixos afectats els encarregats de trampejar les zones pròximes amb mètodes selectius. “El paper dels agents és molt secundari. Ens limitem a comprovar els diversos avisos que rebem sobre possible presència de vespa asiàtica, però no tenim la capacitat de fer captures selectives ni tasques d’extinció”, explica Miquel Àngels Garcia, cap regional dels Agents Rurals de les Terres de l’Ebre. El cos, però, sí que s’ha compromès a col·laborar en l’eliminació de nius que suposen un perill per a la seua ubicació i puguen afectar la seguretat pública.
El sector apícola, però, es mostra insatisfet i reclama mesures urgents. L’apicultor Rafel Múria apunta que el Perelló té més d’un quart de la producció de mel de Catalunya i que hi ha molts professionals que veuen perillar la seua feina. “Tenim molta por. Cal actuar ràpidament de manera conjunta amb les administracions per a localitzar els nius com més aviat millor i frenar la seua expansió”, expressa.
Esta reivindicació és compartida per a molts, que consideren la vespa asiàtica com “un problema social”. “Som els primers afectats, però demanem la implicació del Departament d’Agricultura: que estiga al nostre costat, que trampegi i es posi al front. (…) Esperem no arribar a veure morts per picades”, afirma el president de la Cooperativa, Jordi Brull, en declaracions a l’ACN. I és que a la zona nord de la península ja s’han registrat algunes víctimes a causa de l’agressivitat de les picades. A més, la presència de la vespa contribuïx a reduir la biodiversitat i limitar la pol·linització de les plantes, ja que és letal per a la població d’abelles.
Actuacions immediates
Els abellers creuen que és ara, justament quan s’acaben de trobar els primers exemplars, el moment de sumar esforços i atacar els invasors. Els nius construïts entre la primavera i l’estiu poden acabar multiplicant la població després de l’hivern, més encara si no registra temperatures molt baixes, com és el cas del territori. “Ara n’hi ha molt poques, estan concentrades i potser a la primavera del niu surten centenars de reines que poden colonitzar els Ports, la serra de Cardó o Tivissa. Mentre tinguen humitat s’escamparan. Si podem aturar el problema abans que ho facen, serà mitja guerra passada”, reflexiona Brull.
Però la localització dels nius no és tan fàcil, i és que esta espècie fa dos tipus de nius amb dos tempos diferents. Els primaris són petits: els construïx la reina sola, on esta comença a crear les primeres vespes de la colònia. En un segon moment, quan el grup es fa més gran, construïxen el niu gros. “Estos nius poden ser de la mida d’una pilota de bàsquet i solen ser bastant visibles, normalment situats dalt dels arbres. Fins que no arribe este moment, però, els primaris passen molt desapercebuts i són difícils de detectar”, explica el cap regional d’Agents Rurals.
Campanya molt fluixa
La notícia, a més, arriba en el context d’una campanya molt fluixa per als productors de mel de les Terres de l’Ebre. En el cas de la Cooperativa Apícola Tarragonina, la collita es quedarà en menys de la meitat per la suma dels efectes de la pandèmia de la Covid-19, les abundants pluges de la primavera i l’expansió de la malaltia de la varroasi. “La gent ha augmentat el consum de mel per la Covid, el problema ha sigut i serà la producció”, explica Rafael. “La mel cada cop serà més cara perquè l’abella produïx menys, tenim més malalties, més espècies invasores i hi haurà molts apicultors que hauran de canviar de professió. No podrem fer front a tots estos obstacles”, alerta. En este sentit, els apicultors recorden la funció crucial de l’abella com a insecte pol·linitzador, punt clau per al sector agrícola i per a la salut de la biodiversitat del territori.
