Cara i creu a la verema d’enguany per als cellers i viticultors de la Terra Alta. La forta sequera i l’escassa pluviometria faran caure la producció de raïm entre un 25 i un 30 % en xifres globals, però en finques de secà la caiguda és molt més agosarada i ha superat el 50 %. D’altra banda, però, la qualitat del raïm que ja ha entrat als cellers i les cooperatives és molt elevada i s’espera que l’anyada d’enguany puga ser distingida per les propietats dels vins.
La verema viu els seus últims dies a la Terra Alta, on se cullen ja les varietats més tardanes, com és el cas de la carinyena, una de les varietats tradicionals de la comarca. La collita va començar a mitjans d’agost -en els últims anys s’ha anat avançant a causa de l’augment de temperatures- amb varietats blanques primerenques, com el chardonnay o el sauvignon blanc. Ja a finals de l’agost, va ser el torn de la garnatxa blanca, la varietat més emblemàtica de la Denominació d’Origen Terra Alta, que concentra prop d’un terç de la producció mundial.
En totes les varietats, però, la producció s’ha reduït a causa de la falta de pluja i la sequera. El secretari de la DO Terra Alta, Jordi Rius, assegura que, entre l’octubre de 2023 i l’agost d’enguany, han caigut prop de 250 litres per metre quadrat de mitjana, una xifra “molt baixa” respecte als anys amb pluviometria normal, quan poden arribar a caure al voltant de 450 o 500 litres en estos onze mesos. “Plou la mitat, i això ha tingut grans afectacions, en totes les varietats, i no només en el raïm sinó en tot el cultiu de la zona, que s’ha vist perjudicat per esta falta de precipitació”, assegura Rius. S’estima que enguany se colliran prop de 28 milions de quilos de raïm, quan “en una collita que es considera normal es pot arribar als 38 o 40 milions de quilos”, detalla Rius. La davallada, a més, ja va començar l’any passat, quan es van collir 36 milions de quilos.
Tot i això, les anàlisis del raïm d’enguany han dixat bones notícies per als viticultors terraltins. “L’estat fitosanitari és molt bo, i s’esperen vins de qualitat excel·lent”, assegura el secretari. Això possibilitarà que els cellers elaboren uns vins de gran qualitat, especialment en les varietats tradicionals de la Terra Alta. La DO recomana cinc varietats específiques: la garnatxa blanca, garnatxa fina, la garnatxa peluda, la carinyena i el macabeu. Abunden, però, també altres varietats com el syrah, d’origen francés, però que s’ha adaptat molt bé al terreny de la Terra Alta i a la climatologia, i que possibilita també fer vins d’alta qualitat.
D’altra banda, el morenillo també és una varietat recuperada a la comarca, i que forma part del ventall de les varietats tradicionals a la Terra Alta. “És una varietat que fa poc que s’ha autoritzat i és un tipus de raïm que dona molta identitat als vins i els distingix”, destaca Rius. “És un dels objectius i les qualitats de la DO, elaborar vins amb essència pròpia i que estiguen diferenciats de la resta, amb aromes i matisos que siguen exclusius i que marquen una identitat pròpia”, afegix.
En els pròxims dies s’espera que es treballe a les últimes finques de la Terra Alta, i que arriben als cellers i les cooperatives els últims carrolls de raïm per a iniciar ja tot el procés d’elaboració dels nous vins d’esta anyada.
Amb la clausura de la verema també arriba un dels moments més recomanats per a visitar els cellers de la comarca. Un cop el raïm ja s’ha collit i s’han començat a elaborar els primers vins, és una bona època per a poder observar com s’inicia el procés d’elaboració i també per a degustar el most o els primers vins jóvens. L’enoturisme s’ha consolidat com un dels grans atractius de la comarca, especialment en els mesos de tardor, quan el raïm és acabat de collir, i també ja en època de Setmana Santa. A través de la pàgina web turística del Consell Comarcal de la Terra Alta, se pot conèixer l’àmplia oferta i les diferents propostes enoturístiques que es poden gaudir als municipis terraltins.
Una davallada arreu del país
Els efectes de la sequera han delmat la producció de raïm a la Terra Alta, però també ho han fet arreu del país. Segons Unió de Pagesos, la reducció total pot ser d’un 40 %, respecte a una campanya normal al conjunt de denominacions d’origen catalanes. Segons dades del sindicat, les DOs més afectades poden ser les dos del Priorat, la DOQ Priorat i també la DO Montsant, que s’estén també en finques d’alguns municipis de la Ribera d’Ebre, com Tivissa o Móra la Nova. La producció pot caure fins a la mitat respecte un any normal.
En altres denominacions d’origen, com Costers del Segre, Pla de Bages, Empordà i Penedès, també es calcula una davalla de producció al final de la verema que es pot situar al voltant del 40 %.
Davant esta situació, des dels sindicats han demanat ja més suport a les administracions per a fer front a les despeses d’augment de preus generalitzat, especialment pel que fa a la llum, els combustibles i l’aigua de regadiu. També han instat a les institucions a aportar nous ajuts per a estendre els regs de suport per tal de poder fer front a les properes anyades, si es repetixen unes condicions climàtiques de poca pluja i la sequera persistix. Alerten que una altra campanya amb una producció baixa podria tindre greus efectes al camp, amb l’abandonament de camps de cultiu.
Batea, el municipi català amb més vinya
Batea és el municipi de Catalunya que té més hectàrees de vinya. Segons dades de l’Idescat, Batea encapçala el rànquing amb més superfície de vinya censada del país. En concret, hi figuren 3.208 hectàrees, molt lluny de la segona localitat, Lleida, amb 1.989, o de la tercera, Font-Rubí (a l’Alt Penedès), amb 1.798. Entre els cinquanta municipis amb més vinya plantada del país també hi figuren Gandesa, al 17è lloc amb 849 hectàrees; Vilalba dels Arcs, al 25è, amb 678 hectàrees; Corbera d’Ebre, al 28è, amb 596 hectàrees, i també Bot, al 39è lloc, amb 459 hectàrees. La comarca amb més municipis entre els cinquanta principals és l’Alt Penedès. Segons un estudi de la Interprofessional del Vi de l’Estat, a Catalunya hi ha més de 500 municipis -dels 947 totals- que tenen almenys una hectàrea de vinya plantada, el que representa més de la mitat de les poblacions. En el mateix informe es xifra que la producció de vinya i l’elaboració del vi representa un 1,6 % del PIB de Catalunya.
