La Terra Alta és, actualment, la comarca amb més parcs eòlics en funcionament. La proliferació dels 148 aerogeneradors en els últims deu anys ha generat malestar entre ajuntaments, empreses, i sectors socials, que s’oposen frontalment a nous parcs durant la segona onada de projectes que s’estan rebent des de fa un any amb el nou decret d’energies renovables. A més a més, a les propostes de noves centrals eòliques s’hi ha afegit ara els nous projectes que els promotors presenten per a instal·lar plaques solars fotovoltaiques al territori, que també es reben amb desaprovació en una comarca on l’aposta de futur és l’agricultura, la qualitat de vida el turisme sostenible.
La ponència d’energies renovables ha rebut projectes per a instal·lar plaques solars en unes 70 hectàrees de la Terra Alta. Són moltes menys que a la Ribera d’Ebre, on s’han proposat fins a 613 hectàrees de plaques -encara que 78 s’han declarat inviables- i també que al Baix Ebre, on s’han projectat 359 hectàrees d’energia solar i deu s’han declarat no viables.
L’alcalde de la Fatarella, Francisco Blanch, assegura, però, que durant esta setmana l’Ajuntament ha rebut el projecte per a construir tres nous parcs fotovoltaics. Blanch,
en una entrevista a Ràdio Móra d’Ebre, ha lamentat que “en poc més d’un any, l’Ajuntament ha rebut deu projectes per a construir nous parcs eòlics i també quatre projectes fotovoltaics”. En este sentit, la presidenta de Consell Comarcal, Neus Sanromà, ha subratllat en nombroses ocasions que “hi ha un efecte acumulatiu a la comarca” i subratlla que “a la Terra Alta no hi ha polítics contraris a l’energia renovable” però sí que defensen que “la comarca ja ha complert amb escreix amb la quota de centrals que li pertoca”.
La majoria d’alcaldes i entitats socials de la Terra Alta coincidix a apostar per un model econòmic basat en l’agricultura -amb el vi i l’oli com a puntals-, el turisme sostenible i la qualitat de vida dels habitants. Assenyalen, per tant, que la massificació eòlica i també la nova proliferació de centrals fotovoltaiques pot ser perjudicial per a este model de futur.
L’alcalde de la Fatarella defensa que “els ajuntaments haurien de tenir poder de decisió” sobre els projectes energètics que s’instal·len al terme municipal, però fins ara això no ha estat així. La Ponència d’Energies Renovables únicament està oberta a les al·legacions dels ajuntaments, com també de les entitats i els veïns de la comarca que poden resultar afectats de la implantació de cada central. En este sentit, a la Fatarella ja preparen les al·legacions als parcs fotovoltaics, tal com han fet amb els deu parcs eòlics que els han arribat en l’últim any. “És una feina pesada, que ens desgasta: has de fer un informe tècnic argumentant els efectes de cada central i quin model econòmic volem. És un degoteig que no para i som ajuntaments petits amb pocs recursos”, lamenta Blanch.
