La Unió Europea ajorna la votació sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Davant els dubtes expressats per la majoria dels socis europeus, la presidència espanyola ha decidit no portar a votació la proposta després de constatar que no tenia la unanimitat necessària per a tirar endavant.
Fonts diplomàtiques apunten que el debat ha estat “constructiu“, malgrat haver estat de només 40 minuts. En la discussió hi han intervingut una vintena de països, que han demanat anàlisis jurídiques i de cost de la proposta. Els 27 s’han emplaçat a continuar els treballs per poder tornar a abordar l’oficialitat del català, el basc i el gallec en pròximes reunions.
Abans de l’inici de la reunió, la majoria dels socis europeus ja havien expressat els dubtes respecte a les conseqüències financeres i legals que implicaria l’oficialitat d’aquestes llengües a la UE. De fet, fins i tot els estats més favorables a la proposta, com Eslovènia, Finlàndia o Irlanda, havien avançat que necessitarien una anàlisi més a fons de la qüestió per conèixer les conseqüències del seu vot.
A l’entrada al Consell, el ministre d’Afers Europeus d’Irlanda, Peter Burke, ha admès que calia veure els “detalls” de la proposta, així com el ministre finlandès, Anders Adlercreutz, que també ha assegurat que “era massa aviat” per prendre una decisió sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Tots dos, però, han defensat la diversitat lingüística de la UE i el pluralisme. “Soc un gran amic de la cultura catalana, però hem de conèixer les conseqüències de les nostres decisions”, ha destacat en llengua catalana Adlercreutz. “Irlanda defensa fortament i dona suport al pluralisme lingüístic”, ha afegit per la seua banda Burke.
Al seu torn, el secretari d’estat d’afers europeus d’Eslovènia, Marko Stucin, ha remarcat que precisament el seu país és un dels més petits de la UE i que l’eslovè el parlen dos milions de persones. Per això, ha expressat la seua solidaritat amb la llengua catalana, encara que ha assegurat “certs dubtes sobre la legalitat i el pressupost”.
La resta de països també han demanat aclarir els dubtes, com és el cas d’Eslovàquia. Peter Misik, el seu secretari d’estat d’Afers Exteriors, s’ha mostrat disposat a “abordar els aspectes legals i pràctics” necessaris, però ja ha avançat abans de la reunió que necessitarien més temps per a prendre una decisió. Aquesta visió també ha estat compartida per la seua homòloga de Croàcia, Andreja Metelko–Zgombić, que ha matisat que volia prendre “una decisió informada”. “Volem saber quin és l’estat de les tres llengües a Espanya”, ha sentenciat.
Per la seua banda, el ministre d’afers europeus de la República Txeca, Martin Dvorak, i la d’Alemanya, Anna Lührmann, també han demanat més informació per a “entendre les conseqüències”, sobretot pel que fa a les partides pressupostàries i la legalitat, així com la ministra sueca, Jessika Roswall, que ha insistit a conèixer més bé la proposta. “Hi ha diverses llengües minoritàries la UE que no són oficials i hem de tenir clares les conseqüències legals i financeres de fer-les oficials”, ha sentenciat la ministra.