El passat cap de setmana van coincidir en el temps diferents actes de memòria històrica que, vistos en perspectiva, són indicatius que la memòria s’ha guanyat el seu espai i ja no hauria de sortir de l’agenda pública. Al reconeixement anual als morts i desapareguts de la Guerra Civil, i concretament de la Batalla de l’Ebre, que es fa al Memorial de les Camposines, s’hi van sumar els actes de reparació històrica de Tortosa envers dos de les víctimes més il·lustres de la victòria franquista, Primitiu Sabaté Barjau i Sebastià Campos Terrés; les segones Jornades de Memòria de la Sénia i la 46a edició de les Jornades de Memòria Històrica de Gandesa, amb programes plens de propostes de nivell, o la recreació que es fa cada any a Flix sobre la fi de la Batalla de l’Ebre. A més a més, el cap de setmana anterior també s’havien fet les Jornades de Memòria Democràtica de Benifallet, que ja arriben a la tercera edició.
Tot plegat presenta una oferta cultural que va molt més enllà de l’oci i que està fonamentada en el deure que tenim com a societat de continuar dignificant el record de les víctimes que van patir o van morir d’una forma indigna. Continuaran bramant les tesis antimemòria, però la força de la memòria i dels que hi creuen honestament és tal que no hi haurà prou bastons a les rodes per a aturar-la. S’arribarà tard al rescat de moltes històries, perquè l’últim terç del segle passat va perpetuar els silencis del franquisme, però finalment, en les dos últimes dècades, la determinació memorialista ha guanyat la partida a l’oblit.
