HomeCulturaLa xertolina Laia Viñas captiva el jurat del Premi Documenta amb ‘Les...

La xertolina Laia Viñas captiva el jurat del Premi Documenta amb ‘Les closques’

CULTURA // Des de molt menuda, Laia Viñas Abadie (Xerta, 1997) ja es perdia entre les pàgines dels llibres, una passió que, no fa més d’un any, va abocar-la a l’escriptura. “Quan anava a l’institut ja m’havien dit que se’m donava bé, però mai vaig tenir el costum d’escriure un diari, contes, o res semblant. A banda, també m’havia quedat clar que ser escriptora no era un ofici amb molt de futur”, deia la de Xerta. Així i tot, Viñas va voler apostar per estudiar periodisme, una carrera on les lletres tenien força protagonisme, però que, segons creia ella, podria donar-li més sortides que la literatura. Anys després, Laia Viñas, que és periodista i seguix formant-se com a locutora de ràdio, ha resultat guanyadora del Premi Documenta per la novel·la Les closques, un guardó que se li ha atorgat en la categoria ex-aequo conjuntament amb Els desperfectes d’Irene Pujadas.

Les closques és una novel·la de retrobaments on el delta de l’Ebre té un paper essencial. L’escriptora explicava que “l’Arnau es retroba amb la seua filla després d’anys sense tenir contacte amb ella. La porta al seu pis de Gràcia i allí inicien una vida junts, on tot és nou i un pèl estrany”. Una escena de paternitat acabada d’estrenar de la qual el lector en pot ser còmplice, “alhora que resseguix el passat de l’Arnau al delta de l’Ebre, un lloc on tot passa a un tempo diferent”, deia Viñas, que explicava també que d’este espai natural surt el nom del llibre, un títol amb un doble significat que només es pot entendre llegint la novel·la. Tot i que Xerta, al Baix Ebre, no està just a tocar de la desembocadura del riu, la periodista explicava que al delta de l’Ebre hi va sovint amb els amics, ja que és un lloc que la inspira molt i que “considera ideal per a situar una novel·la”. 

La història, però, segons detallava l’autora, no va nàixer en este paratge del sud de Catalunya, sinó durant la carrera de periodisme, a Barcelona: “Per a intentar escapar una mica de la rutina i dels estudis vaig començar a escriure fragments, petites històries que, fa dos anys, vaig decidir començar a ajuntar en un llibre”. De la novel·la de Laia Viñas, que es publicarà el 10 de març sota el segell de L’Altra Editorial, el jurat en va destacar “la maduresa literària i la complexitat narrativa, sorprenents en una escriptora tan jove, l’elaboració estilística i la boníssima construcció dels personatges, així com l’ambició i la qualitat de la llengua”.

La periodista de Xerta comentava que haver disposat de molt de temps per a escriure la història, sense cap pressió ni data d’entrega, va ser idoni per a reflexionar sobre algunes idees, com també per a refer algunes parts que al principi li semblaven més complicades de desenvolupar. “La meua editora em va dir des d’un principi que l’havia sorprès molt que, tenint 23 anys, hagués escrit una història bastant tradicional. Suposo que com que m’agrada molt la literatura catalana he acabat escrivint el que consumixo”, comentava Viñas, que afegia també que “escriure Les closques ha estat tot un procés d’aprenentatge i n’ha sortit una història sense pressa”.

Com a àvida lectora, Viñas afirmava que les lectures que l’han acompanyat en este temps han influït en la seua manera d’escriure. “Crec que no es pot escriure sense haver llegit molt abans. Mentre llegia m’han vingut idees al cap per a reforçar l’estructura i l’estil de la meua història, alhora que han sigut una empenta per a utilitzar certes formes d’escriure determinades”. Un exemple clau, comentava, és que no se sentia a gust escrivint diàlegs directes: “No tenia del tot clar si era correcte escriure’ls sempre de forma indirecta, si estava trencant alguna norma no escrita, però llegir Milkman d’Anna Burns em va aportar la valentia per a seguir fent-ho d’esta manera”, confirmava. 

 

Premi Documenta

Al Premi Documenta, l’escriptora va decidir presentar-se després del confinament, un temps que va aprofitar per a acabar d’ordenar el llibre i convertir-lo en manuscrit. “Quan vaig començar amb la novel·la no tenia cap objectiu concret. Sí que vaig pensar que si quedava bé potser podria moure-la per alguna banda, però mai m’hauria imaginat que el publicaria L’Altra”, assenyalava la periodista. Viñas explicava que és seguidora de les obres guardonades pel premi, pel qual quan li van trucar per comunicar-li que era una de les guanyadores es va posar molt contenta: “Sempre hi ha un bri d’esperança, però no m’ho esperava. M’ho van comunicar fa unes setmanes i em va agafar fora de lloc, encara em costa de creure que d’aquí a uns mesos podré tenir un llibre meu a les mans”, tancava il·lusionada. A l’espera que l’obra arribe a les llibreries d’arreu de Catalunya, Laia Viñas afirmava que, tot i que actualment no està treballant en cap idea, “si desperta l’interès dels lectors, pot ser la primera de moltes més històries”.

El Premi Documenta, organitzat per L’Altra Editorial i la Llibreria Documenta de Barcelona, treballa per a descobrir i llaurar el futur de la literatura catalana donant una empenta als jóvens escriptors i escriptores, per això el seu premi està limitat a persones menors de 35 anys. El jurat del Premi, este any format per Pau Vidal, Marina Espasa, Albert Forns, Èric de l’Arco i Eugènia Broggi, va recalcar que “este any, i serveixi això com a nota d’optimisme en temps convulsos, i en contra dels discursos apocalíptics sobre la qualitat i la salut de la nostra literatura, hi havia molts manuscrits premiables, i el nivell general era molt alt”, motiu pel qual es va decidir atorgar el reconeixement en modalitat ex-aequo, després que el guardó de l’any passat resultés desert. L’última, i única, vegada que hi ha hagut un ex-aequo al Premi Documenta va ser l’any 1998, un premi que va recaure en Vicenç Pagès Jordà per En companyia de l’altre i Sebastià Alzamora per L’extinció.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

82 + = 91

Últimes notícies