Ja fa anys que les dificultats per a accedir a un habitatge digne s’han convertit en un dels principals problemes de la gent, allò que invoquen els polítics per a prioritzar la seua acció. Amposta, Tortosa, Roquetes i Móra la Nova, zones declarades tensionades i, per tant, amb limitacions del preu de lloguer, en són un exemple. A la capital del Montsià, el govern municipal fa anys que intenta driblar la falta de competències amb apostes més o menys imaginatives per a generar habitatge públic, però ni els grans tenidors ni fins i tot la justícia, que va tombar un intent de pujar-los l’IBI, no sembla que prioritzen el dret humà a l’accés a un habitatge.
Com expressa la regidora d’Amposta Núria Ferré, “el bé econòmic sovint ha passat per damunt del dret humà”, i ni tan sols entitats com la Sareb, concebuda per a rescatar actius immobiliaris tòxics, actuen, en la seua condició d’ens públics, amb sentit de la justícia. Per què, no seria just que la Sareb cedís la gran majoria dels habitatges buits que té, després que l’Estat va fer un rescat bancari amb diners de la ciutadania? La resposta sembla òbvia, però hi ha obvietats que els poders econòmics se resistixen a normalitzar.
Se necessiten ja més recursos per a polítiques d’habitatge, i més competències per als ajuntaments, que són els que estan a primera línia i els que, a través dels serveis socials, coneixen famílies amb noms i cognoms que no poden accedir a un habitatge amb els requisits mínims d’habitabilitat, amb les conseqüències que això té per a les persones.
