Mentre espero que el meu pagès torni de fer la revolta, reflexiono sobre els temps que vivim. Una nova revolució que es fa sentir arreu d’Europa, amb pagesos i tractors marxant, tallant vies principals i autopistes per donar valor a la feina més vella i necessària del món; la de produir els aliments que mengem per sobreviure. Alimentar la població no és un menester menor.
Ara que imperen les xarxes socials i les fotos, on tots volem alvocats, xia, baies de goji i llet de coco, jo segueixo aquí i soc l’ama del carxofar, no perquè vulgui manar, sinó perquè està en la meva naturalesa destacar.
Nascuda d’una bella flor lila, en els mesos de tardor i hivern a la vora del Mediterrani, en terrenys alcalins i rics en minerals del delta de l’Ebre i del Llobregat. Tinc la missió d’alimentar no només el cos, sinó també l’esperit, a més de satisfer al paladar amb el meu sabor plaent.
Soc contradictòria, dolça i amarga alhora, soc l’ama de les trobades envoltada de familiars i amics; a foc lent a l’abric de les brases i ben amarada de l’oli daurat de les oliveres. Has de saber assaborir-me, però també donar-me el valor just que mereixo, ja que és la feina de mesos de conreu, i és ciència moderna dels aliments, que es vinguda d’antics coneixements. És el treball i l’esforç de la pagesia de les nostres contrades.
Quan em despullis, no facis malbé les meves fulles, emplenant amb elles el cub de l’orgànica de manera frívola i despietada. Ans al contrari, fes un bon caldo depuratiu amb elles, per espantar els mals esperits i la mala bava.
Soc bona companya a les nits, en sopars de truita; i faig un gran matrimoni amb els alls tendres. Una truita de carxofes i alls tendres demano perquè és excelsa i sublim, no pas suflés, esferificacions ni escumes.
Quan em desitgis, i vagis al teu comerç a comprar-me, demana’n la procedència sempre, per assegurar-te que no et donin gat per llebre, que hi ha molt producte de lluny, etiquetat con si fos d’aquí. Així estaràs ajudant el meu pagès a sobreviure; i a fer més perdurable, equilibrada i feliç la vida al nostre territori i a la nostra gent.
