HomeNecrològicaL'any de l'adéu a il·lustres personalitats tant del món social com esportiu

L’any de l’adéu a il·lustres personalitats tant del món social com esportiu

El 2022 ha estat l’any de la mort de la reina d’Anglaterra Elisabet II, l’arquitecte Ricardo Bofill, el músic Pau Riba, la cantant Núria Feliu, el monjo benedictí Josep Massot o l’il·lustrador Miguel Gallardo. També han dit l’últim adeu l’escriptor Vicenç Pagès Jordà, el dramaturg Joan Ollé, el periodista Àngel Casas, el president del Parlament Europeu David Sassoli, el dissenyador de moda Antoni Miró o l’escriptora Maria Antònia Oliver. L’any que s’acaba també ha vist les defuncions del dramaturg Peter Brook, de Mikhaïl Gorbatxov, últim president de l’URSS, de l’exjutge Lluís Pascual Estevill, de l’exdirector de la Guàrdia Civil Luís Roldán, de l’exministre de Cultura José Guirao o de l’exsíndic d’Aran Carlos Barrera. S’hi han afegit en les darreres hores noms il·lustres com el d’Edson Arantes do Nascimento ‘Pelé’ o la mort del pontífex emèrit Joseph Alois Ratzinger, el papa Benet XVI, que ha mort aquest dissabte als 95 anys.

4 de gener

Foto: Arxiu

L’empresari Ramon Miquel i Ballart, fundador i president de Miquel Alimentació Grup, moria als 95 anys.

5 de gener

Foto: Arxiu

Mor el polític Antoni Dalmau, que va ser president de la Diputació de Barcelona i vicepresident del Parlament.

11 de gener

Mor als 65 anys el president del Parlament Europeu, David Sassoli. El periodista i polític italià exercia el càrrec des del juliol del 2019. Era un veterà al Parlament Europeu, on va arribar l’any 2009 com a cap de files del Partito Democratico (PD). En l’anterior legislatura, era un dels vicepresidents, amb responsabilitats en qüestions mediterrànies o pressupostos. També va ser membre del Comitè de Transports i Turisme i va liderar la reforma del paquet ferroviari i del cel únic europeu.

14 de gener

Mor l’arquitecte Ricardo Bofill als 82 anys. Se’l considera un dels urbanistes catalans més influents i reconeguts de l’àmbit internacional. Es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), que l’havia nomenat doctor ‘honoris causa’ quatre mesos abans de morir. Bofill va impulsar un miler de projectes en una quarantena de països, com l’Hotel Vela, el Teatre Nacional de Catalunya, la terminal 1 de l’aeroport o la seu corporativa de Cartier a París.

15 de gener

Mor Jordi Maluquer, escriptor, periodista i crític musical. Va fundar i dirigir el diari ‘Avui’, i actualment era vicepresident de Ràdio Associació de Catalunya.

3 de febrer

Mor el dissenyador de moda Antoni Miró als 74 anys. Va crear el seu segell l’any 76 i va ser reconegut amb la Medalla FAD i la Medalla d’Or de les Belles Arts.

10 de febrer

Mor Maria Antònia Oliver als 75 anys. L’escriptora mallorquina va rebre el 2016 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

22 de febrer

Foto: Arxiu

Mor l’il·lustrador Miguel Gallardo, creador de Makoki i de la novel·la gràfica ‘María y yo’. Es va distingir per la tasca de sensibilització i normalització de l’autisme, per la qual va obtenir el Premi Serra d’Or. Havia publicat a ‘La Vanguardia’, ‘Ara’, ‘Herald Tribune’ o ‘The New Yorker’.

22 de febrer

Mor l’expresident de la Cambra de Barcelona Antoni Negre i Villavecchia. Va ser un dels màxims impulsors per fer de la Llotja de Mar la seu corporativa de l’entitat.

6 de març

Foto: Arxiu

Mor Pau Riba als 73 anys d’un càncer de pàncrees. Músic, poeta i escriptor, va ser autor d’una vintena de discos, entre els quals ‘Dioptria’ (1971), considerat la primera referència del rock en català i el millor àlbum del segle XX en aquesta llengua. A finals dels seixanta va crear el Grup de Folk amb Jaume Sisa i Jaume Arnella, va participar al Canet Rock i es va fer un nom en l’esfera més transgressora del món cultural català. Nascut a Palma el 1948, també va cultivar poesia, narrativa i assaig.

18 de març

Foto: Arxiu

Mor als 93 anys el tenor Bernabé Martí, vidu de Montserrat Caballé. Retirat dels escenaris des del 1985, havia actuat en òperes com ‘Carmen’ o ‘Rigoletto’.

20 de març

Mor als 98 anys Raimon Carrasco, fundador de Demòcrates i expresident del Barça. Fill de Manuel Carrasco i Formiguera, va rebre la Creu de Sant Jordi el 2013.

24 de març

Foto: Arxiu

Mor l’exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán. Va ser condemnat per malversació de fons públics durant l’època de Felipe González.

1 d’abril

Mor el bisbe de Girona Francesc Pardo als 75 anys. Portava més de tretze anys al capdavant de la diòcesi. El Papa Benet XVI el va nomenar el 16 de juliol del 2008 i va prendre possessió del càrrec a mitjan octubre d’aquell mateix any.

7 d’abril

Mor l’exsíndic d’Aran Carlos Barrera. Havia ocupat el càrrec en dues etapes, del 1995 al 2007 i del 2011 al 2019.

13 d’abril

Mor l’advocat i exdiputat del PP al Congrés Jorge Trías Sagnier. L’exparlamentari va ser el denunciant dels papers de Bárcenas.

24 d’abril

Mor als 80 anys el monjo benedictí, filòleg i historiador Josep Massot, premi d’honor de les Lletres Catalanes. El religiós, natural de Mallorca, era director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat des del 1971. Va ser fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i conservador del fons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Va rebre el premi Crítica Serra d’Or el 1993 i la Creu Sant Jordi el 1996.

30 d’abril

Mor als 91 anys la mestra i matemàtica Maria Antònia Canals, referent de la renovació pedagògica. Va ser cofundadora de l’Associació de Mestres Rosa Senat i Creu Sant Jordi el 2006.

21 de juny

Mor l’arquitecte Jordi Bonet als 97 anys. Va ser director i coordinador de les obres de la Basílica de la Sagrada Família del 1985 al 2012.

3 de juliol

Foto: Arxiu

Mor Peter Brook als 97 anys, un dels directors de teatre més influents del segle XX. Nascut a la Gran Bretanya va desenvolupar gran part de la seva carrera a França.

11 de juliol

Foto: Arxiu

Mor l’exministre de Cultura José Guirao als 63 anys. Va formar part de l’executiu de Pedro Sánchez entre 2018 i 2020.

22 de juliol

Mor la cantant Núria Feliu als 80 anys. En els més de 40 discos que va enregistrar va interpretar temes de jazz, boleros i cuplets, així com cançons populars catalanes, peces de musicals nord-americans i versions de poetes catalans. El gener del 2005 va anunciar que deixava d’actuar en directe i el 2016 va publicar les memòries ‘Dies i records d’infantesa’. El 2020 va rebre el premi Enderrock d’honor a la trajectòria. La cantant va patir un ictus a principis del 2021.

7 d’agost

Mor Eliseo Aja, expresident del Consell de Garanties Estatutàries. Havia exercit de professor de Dret a la UB i la UdL.

11 d’agost

Mor als 89 anys el dibuixant francès Jean-Jacques Sempé, autor d”El petit Nicolàs’.

20 d’agost

Mor als 94 anys l’advocat, polític i activista cultural Josep Espar Ticó. Va fundar el diari ‘Avui’, la revista ‘Cavall Fort’ i va ser un dels pares de Convergència Democràtica de Catalunya.

27 d’agost

Foto: Arxiu

Mor l’escriptor i crític literari Vicenç Pagès Jordà als 58 anys. Nascut a Figueres el 1963, va guanyar la Biennal de Barcelona el 1989 i el 1997 va publicar la novel·la ‘Carta a la reina d’Anglaterra’. Pagès havia col·laborat amb els diaris ‘El Punt Avui’ i ‘El Periódico’, la revista ‘Presència’ i el digital cultural ‘Núvol’, entre altres, i havia exercit de professor a la Universitat Ramon Llull (URL). El 2013 va rebre el Premi Sant Jordi d’Òmnium Cultural per ‘Dies de frontera’ i la Generalitat el va distingir amb el Premi Nacional de Cultura l’any 2014.

30 d’agost

Foto: Arxiu

Mor el dramaturg i director teatral Joan Ollé als 66 anys. Va ser cofundador de la companyia Dagolll Dagom i va estrenar en solitari una desena de textos com ‘Set i mig’ ( Premi de la crítica Serra d’Or 1989) i ‘Paraules d’amor’ (Espai Brossa, 2015). Com a director va encapçalar tota mena d’espectacles i va dirigir actes i esdeveniments, com la presentació de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt (2007). Des del 1980 era professor de l’Institut del Teatre (IT), però l’any 2021 en va ser apartat per acusacions de presumptes abusos a alumnes, que ell sempre va negar.

30 d’agost

Mor als 92 anys Mikhaïl Gorbatxov, últim president de l’URSS. Va ser l’artífex de la reestructuració econòmica de la unió soviètica coneguda com a ‘perestroika’.

2 de setembre

Mor als 88 anys l’ex jutge Lluís Pascual Estevill, ex vocal del CGPJ i condemnat per corrupció. En l’etapa prèvia a la magistratura havia dut la defensa de Jordi Pujol en el cas Banca Catalana.

8 de setembre

Mor la reina Elisabet II, la monarca més longeva del Regne Unit. La cap de la Commonwealth va traspassar als 96 anys a la residència d’estiu d’Escòcia. Va regnar l’illa britànica durant més de 70 anys, superant el rècord de la seva rebesàvia la reina Victòria, a més d’exercir com a cap d’estat de 16 estats independents, entre ells el Canadà i Austràlia.

10 de setembre

Foto: Arxiu

Mor el propietari de Torrons Vicens, Àngel Velasco, als 73 anys.

26 de setembre

Foto: Arxiu

Mor el catalanòfil japonès Ko Tazawa, responsable de la traducció d’obres com ‘Tirant lo blanc’. Va rebre el premi Ramon Llull el 2019 i la Creu Sant Jordi el 2003.

1 d’octubre

Mor el periodista i presentador Àngel Casas als 76 anys. Icona televisiva i pioner del ‘talk show’ a Catalunya, feia anys que arrossegava problemes de salut, que va recollir en la publicació del llibre de relats llargs ‘L’Agonia de Bakunin’ (Univers). Els seus programes ‘Àngel Casas Show’ i ‘Un día es un día’ es van convertir en cita obligada durant anys de mítiques estrelles de Hollywood. Recentment, TV3 i l’Ateneu Barcelonès van fer-li un homenatge a la seva trajectòria.

17 d’octubre

Foto: Arxiu

Mor als 82 anys Claudio Biern Boyd, el pare de ‘D’Artacan’ o ‘Willy Fog’. Havia estat directiu de l’RCD Espanyol.

2 de desembre

Mor als 78 anys l’exdiputat de CiU Jaume Camps i Rovira. Llicenciat en dret, va ser membre del Parlament durant set legislatures consecutives.

10 de desembre

Mor Llorenç Soldevila, escriptor, professor i estudiós de la literatura catalana. Era autor de la ‘Geografia literària dels Països Catalans’ i especialista de l’obra de Verdaguer, Pla i Rodoreda.

29 de desembre

Edson Arantes do Nascimento ‘Pelé’ ha mort aquest dijous 29 de desembre als 82 anys després d’una llarga lluita contra el càncer. Considerat per molts el millor jugador de tots els temps, la llegenda del futbol deixa un llegat inesborrable en l’esport rei, amb gestes en el seu compte personal com la de ser l’únic futbolista a conquistar tres Mundials. El seu últim adeu serà aquest dilluns en l’estadi que li va veure convertir-se en una icona, el del Santos brasiler, que acollirà una vetlla pública fins a aquest dimarts, quan la família enterrarà les restes mortals de l’astre.

31 de desembre

Joseph Alois Ratzinger, el papa Benet XVI, ha mort aquest dissabte als 95 anys. La mort del pontífex emèrit s’ha produït oficialment a les 9.34 hores a la seva residència oficial del Vaticà, després de diversos dies d’empitjorament del seu estat de salut, segons ha informat l’oficina de premsa de la Santa Seu. El pontífex alemany, el primer que deixava el càrrec amb vida en els darrers set segles, va ser substituït al 2013 per l’actual papa Francesc. Benet XVI va tenir un papat marcat per un catolicisme conservador i per polèmiques diverses com els abusos sexuals a l’Església que no va voler dur a la Cort Penal Internacional. A Catalunya serà recordat perquè va ser el papa que va convertir la Sagrada Família en basílica.

 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

30 + = 40

Últimes notícies