La fi de la concessió i l’aixecament de barreres a l’autopista AP-7, que es va fer efectiu entre el gener del 2019 i el setembre del 2021, ha provocat un increment del volum de trànsit que no es pot considerar com a sorprenent. Era evident que si l’autopista es convertia en gratuïta, la farien servir molts més conductors i, especialment, molts més vehicles pesants, com així ha sigut.
A més a més, el Govern espanyol no ha concretat cap nova fórmula de pagament per ús per a contribuir al manteniment de la xarxa estatal d’autopistes, i en el cas de l’AP-7 -l’artèria viària del corredor mediterrani- tot plegat s’ha traduït en un trànsit regularment dens que acostuma a sobreeixir en cap de setmana, sobretot divendres i diumenge. A sobre, el principal embut de l’autopista es troba entre Salou i Torreblanca, incloent-hi un tram ebrenc que, a més a més de tindre només dos carrils, no té alternativa de via ràpida, ja que l’autovia A-7 no té ni un metre construït a les Terres de l’Ebre i pel sud s’acaba a Vilanova d’Alcolea. El ministre Puente ha constatat que el tercer carril de l’AP-7 entre l’Hospitalet de l’Infant i Amposta es troba en redacció del projecte constructiu, com no podia ser d’una altra manera, perquè l’elaboració del document se va adjudicar el juliol del 2023 amb un termini de 36 mesos. El que no té explicació és que no s’hagués licitat abans d’alliberar les autopistes. Ara, el màxim que es pot fer, fins que no hi haja tercer carril, és abocar més recursos en informació als conductors en cas d’accidents com el que va col·lapsar la via durant 14 hores el passat 7 de febrer.
