Un espai interiorment buidat del tot, només ocupat pels lladrucs dels gossos generats amb ordinadors que, a partir de la intel·ligència artificial, han après a emular aquests sons. A l’exterior del Centre d’Art Terres de l’Ebre – lo Pati, un conjunt escultòric que representa el títol i el concepte de la mostra. L’artista gallec Rubén Grilo inaugura a Amposta aquest diumenge al migdia la seva exposició ‘Erres’. Una proposta arriscada, segons admet el comissari de la mostra, i que vol experimentar amb el diàleg entre els dos espais per explorar la subjectivitat a través de fenòmens que ha percebut en la seva estada a les Terres de l’Ebre però que el transcendeixen. ‘Erres’ es podrà visitar a lo Pati fins el 29 de juliol.
Grilo, format a Barcelona i Amsterdam i actualment resident a Berlín, va participar el mes de gener passat en una residència artística a Balada, al delta de l’Ebre. D’allí va treure, en part, la idea per aquest projecte, després de la visita a una gossera. La instal·lació sonora interior ha estat fruit de la col·laboració amb l’artista Robert M. Ochshorn, qui s’ha encarregat d’ensenyar a lladrar una màquina. La reproducció d’aquests sons és l’únic element expositiu a l’interior de lo Pati.
En canvi, a fora, a les tres façanes de l’edifici, Grilo ha instal·lat peces escultòriques en forma de lletra erra, que donen continuïtat a un projecte seu del 2011. Les ha elaborat amb estructures de metall tubulars i fragments de pantalles de protecció doblegades per aconseguir la representació. La lletra erra, segons l’artista, s’identificava a l’antiga Roma amb la “lletra canina”, pel so que fan els gossos quan lladren.
Erres vol que tots dos espais permetin establir un diàleg, experimentant amb el buidatge físic –però no sonor- de l’espai interior. “Potser tenim una idea de visualitat molt limitada. Potser la tercera peça que no està aquí, que no es veu: el que passa quan es relacionen les peces de dins amb les de fora. Igual que l’Ebre és el del mig: ni el riu ni el mar. La visualitat és més complexa que veure coses amb els ulls. És com ho veiem“, ha reflexionat Grilo al respecte.
L’artista focalitza el seu interès en fenòmens propis del territori que transcendeixen una idea fixada sobre el lloc. També amb voluntat de posar en valor la mescla i la hibridació com a arguments bàsics. En el cas del delta de l’Ebre, aposta per situar els relats més enllà d’aspectes singulars i pintorescos, amb una noció de territori no estable, lluny de la idea de la puresa, de la mateixa manera que els lladrucs es reprodueixen sense depurar sonorament.
“Ha estat una oportunitat no només per desenvolupar un projecte amb un risc remarcable“, ha apuntat el comissari de la mostra, Marc Navarro, qui ha subratllat també la interacció de l’artista al territori “no per fer una il·lustració sinó per aproximar-se des de forma alternativa donant una visió externa“.
