L’Associació Sediments ha presentat una querella davant la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona contra la companyia elèctrica Endesa per la falta de manteniment de l’embassament de Riba-roja, per un suposat delicte contra la seguretat col·lectiva per risc catastròfic, tipificat a l’article 350 del codi penal. En el rerefons, però, hi ha la impossibilitat de mobilitzar sediments i fangs, per a regenerar el delta de l’Ebre, a través dels desguassos de fons dels embassaments, que fa anys que el grup de pressió denuncia que estan inoperatius -perquè no s’han fet funcionar i podrien estar reblits de sediments- i que això incomplix la normativa de seguretat, ja que una avinguda excepcional podria resultar letal per a les poblacions ubicades riu avall si l’aigua salta per dalt de la presa, amb el consegüent risc de trencament.
Estudis tècnics de la Universitat de Saragossa, amb el doctor César González Cebollada al capdavant com a signatari del principal informe pericial, i d’altres experts assenyalen el gestor de l’embassament, en este cas, Endesa, per no haver fet un bon manteniment d’estes comportes de fons. “És preocupant, perquè parlem d’una infraestructura que cada vegada és més vella i que no té actius els mecanismes de seguretat que hauria de tenir, i aigües avall hi ha poblacions i una nuclear. Per a prevenir, el que s’ha de fer és complir amb les normes de seguretat”, va manifestar recentment el portaveu de l’Associació Sediments, Josep Juan, a Ràdio Ebre Cadena SER.
Juan afegix que la tendència actual de canvi climàtic, que provoca fenòmens meteorològics extrems cada vegada amb més freqüència, podria generar riuades d’aigua per damunt dels 7.500 metres cúbics per segon, que és el que els esmentats informes tècnics calculen que pot suportar la presa gràcies a les comportes altes.
L’associació fa cinc anys que reclama a Endesa, com a concessionària, i a la CHE com a responsable última dels embassaments, informes sobre l’estat dels desguassos de fons, però no se’ls hi ha facilitat. L’any passat, el grup de pressió ja va alertar que si no obtenien informació i l’Estat no activava una estratègia ambiciosa per a tenir operatius els embassaments en el cas d’apostar per la mobilització de sediments per a salvar el Delta, ho denunciaria a la justícia, com així ha estat finalment.
Ara caldrà veure si la Fiscalia admet a tràmit la denúncia i quin recorregut té. La legislació espanyola sobre la qüestió, actualitzada l’any passat a través del Reial decret 264/2021, obliga a redactar informes anuals sobre l’estat dels mecanismes de seguretat de la presa i desmuntaria l’argument utilitzat per la CHE en el sentit que els gestors de Riba-roja no estaven obligats a fer-ho.
L’argument de la querella defensa el contrari, i afirma que, en el cas dels grans embassaments, s’ha de garantir “permanentment les condicions de seguretat de tots els sistemes i mecanismes del Pla d’Emergència de la presa”, que implica també un Pla d’inspeccions i comprovacions periòdiques. Sediments denuncia en la querella que no ha pogut aconseguir la informació i que hi ha “indicis” que els mecanismes “es troben en mal estat de conservació” i que “no s’han posat mai en funcionament”.
El doctor González afirma de forma contundent que “no existixen proves de funcionament real, amb circulació d’aigua, dels desguassos de fons de Riba-roja” i que, si efectivament no fan la seua funció, “el desbordament per dalt establiria una distribució de forces sobre la presa per a la qual no està dissenyada”.Riba-roja té dos desguassos de fons de tres metres de diàmetre. La querella inclou les simulacions visuals d’un hipotètic trencament elaborades pel doctor González.
L’Associació Sediments defensa que la mobilització dels fangs acumulats i atrapats als pantans és la principal eina per a lluitar contra la regressió del Delta d’una forma estable i estructural.