L’Ametlla de Mar ha sigut l’únic dels cinc ports pesquers del litoral ebrenc que ha augmentat les captures de peix i marisc i la facturació durant el 2024. En conjunt, l’any passat les descàrregues als ports de la Ràpita, l’Ametlla de Mar, Deltebre, l’Ampolla i les Cases d’Alcanar han passat de 3.918,8 tones el 2023 a 3.953,2 tones, un augment només del 0,88 %, segons dades oficials facilitades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Este increment, però, s’explica exclusivament gràcies a les bones dades del port de la Cala, que ha passat de 1.009,7 tones a 1.131,2 tones, amb un creixement del 12 %. Les captures a la resta de ports han seguit la tendència a la baixa dels últims anys.
Tot i continuar sent el port amb més activitat del litoral ebrenc, la Ràpita ha vist com les captures de peix s’han reduït lleugerament, passant de 2.167 a 2.113,9 tones. En canvi, la facturació ha pujat de 12,29 a 12,80 milions d’euros, principalment per un augment del preu mitjà de les espècies comercialitzades.
Deltebre ha passat de 367,7 a 348,8 tones; l’Ampolla de 196,8 a 184,5; i Alcanar de 176,8 a 174,8. En tots tres casos, la facturació ha seguit una tendència similar: lleu caiguda a Deltebre (de 2,49 a 2,46 milions d’euros) i a l’Ampolla (d’1,27 a 1,17 milions), mentre que Alcanar ha registrat una petita millora (d’1,03 a 1,06 milions).
L’Ametlla de Mar no només ha sigut l’únic port amb un augment de captures, sinó que també ha millorat la seua facturació, de 6,13 a 6,65 milions d’euros.
La flota pesquera catalana ha patit una reducció significativa en les darreres dos dècades, passant de més de 1.300 embarcacions el 2003 a menys de 600 actualment. La costa de l’Ebre, però, continua concentrant una tercera part de la flota del país, amb 191 embarcacions repartides principalment entre la Ràpita (95), l’Ametlla de Mar (44), Deltebre (27), l’Ampolla (14) i les Cases d’Alcanar (11).
Reptes profunds
Les dades globals que ha presentat este 2024 el litoral ebrenc no amaguen els reptes profunds que afronta el sector, principalment per les noves restriccions europees, la rendibilitat cada cop més ajustada o la manca de relleu generacional. La proposta de Brussel·les de reduir dràsticament els dies de pesca d’arrossegament va generar l’any passat l’alarma entre els pescadors ebrencs.
El nou pla de pesca per al 2025, aprovat per la Unió Europea a finals d’any, reduïa els dies de pesca del sector de l’arrossegament a 28, una xifra que hauria condemnat la flota pesquera de la costa de l’Ebre i tota la cadena de valor del peix a la desaparició. Després d’una llarga negociació amb les institucions europees, se va aconseguir mantindre el mateix nombre de dies que el 2024, amb la condició que el conjunt de la flota pesquera incorporés malles selectives i, opcionalment, portes voladores.
Davant d’esta situació, el Govern de la Generalitat se va comprometre a ajudar el sector a adoptar estos equips mitjançant una convocatòria d’ajuts que cobrixen el 100 % del cost de les malles i el 75 % del cost de les portes voladores. La convocatòria, tancada a principis de febrer d’enguany, va ser un èxit rotund: el 100 % de les embarcacions de la flota d’arrossegament de la flota catalana, un total de 193 —57 al litoral ebrenc—, adoptaran el mètode requerit per la Unió Europea.
“Es tracta d’un fet molt significatiu, que evidencia la voluntat de transformació del sector pesquer, el qual, amb esta renovació, continua avançant cap a una gestió de la pesca cada cop més sostenible. Hem de començar a pensar avui quina ha de ser la flota del futur a Catalunya”, va afirmar el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, en una recent compareixença al Parlament de Catalunya.
