Estos últims dies, des de les Terres de l’Ebre, n’hi ha que s’han esquinçat les vestidures perquè l’organització dels Jocs Mediterranis de Tarragona no ha designat cap subseu al nostre territori, invocant la pertinença a la província de Tarragona de les comarques ebrenques. Moltes d’estes crítiques han sorgit de persones i d’entorns que no s’estan de reivindicar tant com poden la vegueria i que reneguen, a la mínima ocasió que tenen, del fet provincial.
Si els Jocs del Mediterrani els ha liderat l’ajuntament tarragoní, sembla lògic que se celebrin a Tarragona. I si amb la capital provincial no n’han tingut prou, té sentit que Ballesteros s’hagi buscat la vida cercant subseus pels voltants, al Camp de Tarragona o allí on li ha convingut. Però invocar des de l’Ebre el fet provincial per a reivindicar les subseus del rem o de l’esgrima al mateix temps que maleïm la província sembla, com a mínim, una contradicció.
Ja sé que hi ha molts arguments que avalen la justícia de la reivindicació de les subseus, però també està clar que la ciutat de Tarragona no pot estar entusiasmada amb els plantejaments que tenim a l’Ebre sobre la província que lidera. Comptat i debatut, crec que seria més interessant per als nostres interessos centrar-nos a impulsar iniciatives pròpies en l’àmbit esportiu o en qualsevol altre àmbit, abans de reivindicar les molles d’un esdeveniment tan galdós com els Jocs Mediterranis.
En fi, potser el debat que s’ha generat al voltant de la idoneïtat ebrenca d’allotjar les subseus del rem i de l’esgrima dels jocs tarragonins amaga un altre debat de molt més calat sobre el paper que ha de jugar l’Ebre en el marc d’una província que, per grat o per força, vulguem o no, és la nostra. Però això, senyores i senyors, ja són figues d’un altre paner. Bon estiu a tothom!
